Entrevista amb... Pep Montes

Pep Montes (agost de 1968). Maresmeny de naixement, periodista de formació i gestor cultural vocacional. Mentre estudiava Periodisme combinava la seva formació amb el treball com a becari d’El Punt. Però va abandonar l’ofici per endegar el que seria el primer servei d’informació juvenil de Pineda, l’únic existent al marge del de Mataró. Contractat per l’Ajuntament va construir un projecte que tenia com a estructures la participació, l’art i la joventut. Poc temps després, però, decideix fundar amb dos companys la Cooperativa de Gestió Cultural ‘XOU’ i deixar la feina estable per embarcar-se en una aventura creativa a nivell professional. Aquesta bogeria (substantiu que més d’algú devia usar en aquell moment per definir la seva decisió) va durar 13 anys, fins que l’any 2005 la Junta de l’Ateneu Barcelonès, liderada per Oriol Bohigas, el va convidar a participar en el procés de selecció per a cobrir la gerència de l’Ateneu, sent-ne finalment l’escollit. Durant 4 anys va revolucionar una entitat que segons qui hagués donat ja per perduda, resituant-la a l’alçada d’allò que havia estat sempre l’Ateneu Barcelonès. Fa dos anys, va ser nomenat Director del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, un projecte nou en els models culturals mediterranis, que reconeix que l’il·lusiona, malgrat la seva complexitat. Durant el procés de redacció d’aquesta trobada, el nou Govern de la Generalitat de Catalunya, presidit per CiU, el destitueix, nomenant com a nou Director del CoNCA a Norbert Tomàs. CiU també està treballant en una modificació de la Llei aprovada l’any 2008 i que regulava la naturalesa i les funcions del CoNCA.

Seure amb el que, en aquell moment era el Director del CoNCA, i gaudir de les seves reflexions, va ser una experiència interessant i llaminera. Era fàcil enlluernar-se amb el fet que presidia un organisme tan innovador per a la nostra tradició llatina, quant a la gestió de cultura es refereix. Però en Pep Montes, a més de ser el Director del CoNCA, prové d’una llarga trajectòria acadèmica i professional, que convé recordar.

En Pep Montes és Llicenciat en Periodisme, però va exercir més durant la carrera, que un cop l’havia acabada. Estudiava en paral·lel Història i a més, era actiu al moviment juvenil al seu poble, Pineda de Mar.

De fet evoca imatges, que molts dels gestors culturals emergents, hem viscut, generant molta empatia amb la situació i la persona. Diu amb orgull tendre que la primera activitat cultural que va organitzar va ser a l’escola. Explica que el seu col·legi ‘Tenia un model educatiu i transformador. A l’escola ens proposaven que participéssim activament. Jo vaig muntar activitats, per Sant Jordi, amb 10 o 11 anys’. Però més enllà de l’anècdota infantil, la seva activitat cultural des de l’àmbit associatiu no es va aturar.

Durant la seva adolescència i joventut, es va dedicar a participar en un col·lectiu de joves al seu poble: ‘Volíem fer coses pels joves, però sempre eren activitats culturals. Concerts amb grups del poble, poc o mal tolerats per l’administració’.

Quan el Director del CoNCA t’explica que aquesta és la seva trajectòria, entens ràpidament que es tracta d’algú que coneix la intervenció cultural en moltes esferes diferents, des de perspectives també dispars. I precisament aquesta pluralitat d’experiències el converteix en una persona molt capaç de comprendre l’amalgama de criteris que intervenen a l’hora de gestionar un ens tan complex -i jove- com ho és el CoNCA.

La seva primera experiència professional en l’àmbit cultural és dóna quan amb només 24 anys funda la Cooperativa de Gestió Cultural ‘XOU, Projectes i Gestió’. Hi treballa durant 13 anys desenvolupant, com a agent extern per a l’administració pública, projectes culturals.

L’any 2005 però, es trasllada al carrer Canuda per iniciar la seva tasca com a Gerent de l’Ateneu Barcelonès. D’aquella etapa en recorda trobar-se amb una institució que li suposava una contradicció. Una entitat amb una potencialitat enorme, que havia estat referent en el passat i que gaudia de prestigi social, però que havia envellit malament.

Relata les resistències al canvi que es van produir entre el personal quan ell va iniciar les modificacions pertinents. Les estratègies comunicatives, el mètode de treball, la informatització de tot el patrimoni acadèmic amb el que compte l’Ateneu, etc.

Expressa amb sinceritat estar molt satisfet de l’etapa a l’Ateneu Barcelonès. Diu haver après molt durant el trajecte i confia que l’Ateneu també aprengués del seu pas per la gerència. Confessa que de tot l’entramat de projectes que es van anar configurant durant la seva etapa sent una debilitat particular per l’Escola d’Escriptura: ‘L’Escola és una meravella. Ara mateix és l’escola d’escriptura presencial més important d’Europa. Cada any 30, 40, 50 llibres que s’editen i es publiquen en el mercat normalitzat són d’autors que han estudiat a l’escola de l’Ateneu Barcelonès’.

No en va és periodista i practica l’escriptura regularment. Llegint el més que recomanable blog d’en Pep Montes hi trobem una biografia escrita per ell mateix on despullat declara: ‘Sóc Director del CONCA, càrrec frontissa, de privilegiada però complexa posició, buscant l’eficàcia de la primera versió mediterrània dels Arts Councils i al mateix temps el seu encaix en una arquitectura institucional que lloa i valora el nou organisme però que encara no sap exactament què n’espera’.

Aquesta reflexió ha quedat ja caducada. Després de la publicació de l’avantprojecte de Llei Òmnibus, el CoNCA perd la seva personalitat jurídica pròpia, passant a ser un òrgan col·legiat de la Conselleria de Cultura. A més, redueix la seva missió a la de simple assessor, mentre que ara era el responsable d’organitzar la política de recolzament i promoció de la creació artística i cultural.

La creació del CoNCA es va materialitzar l’any 2009, després d’una llarga reivindicació per part del sector cultural català. La intenció era dotar-lo de decisions vinculants, enmirallant-se en el model dels Arts Councils de Gran Bretanya. La configuració de les estructures, funcions i competències del CoNCA i la seva relació amb la resta de l’entramat institucional, va comportar un debat obert entre el govern, l’administració i el sector cultural.

El resultat final va ser dotar al CoNCA d’una estructura jurídica que permetia concedir les subvencions a la creació artística, però les impugnacions eren resoltes per la Conselleria de Cultura.

Amb només tres anys de vida, un canvi de govern i una crisi econòmica, avui ens trobem amb una maniobra de desmantellament del projecte CoNCA. No caurem en el parany de considerar que aquest model podia resoldre tots els conflictes amb el sector o donar cobertura a totes les necessitats. Però en tot cas, la seva curta trajectòria no li ha permès demostrar si és el mitjà adequat o no.

En tot cas, les perspectives de futur són inquietants. I el debat públic és saber com vehicularem el que apuntava en Pep Montes: Incorporar a l’administració la visió del creador. I ajudar que el creador entengui la visió de l'administració.