La segunda mesa de las jornadas “Paradigmas de
futuro para realimentar la acción cultural” empezaron con una reflexión de Xavier Roigé, profesor de antropología y coordinador del Máster en
gestión del patrimonio cultural de la Universidad de Barcelona, que expuso con
ejemplos y detalles las ideas sintetizadas por él mismo a continuación (en catalán), y que ilustramos con el mapa conceptual realizado por @mardiaca:
A la segona decada del segle XXI, el mapa dels museus s'està transformant profundament i el panorama serà molt diferent en els propers anys. Hi ha una gran efervescència de projectes, però probablement molts no veuran la llum o un cop nascuts tindran una insuficiència important de recursos. La crisi econòmica obligarà a reajustar molts projectes, fins i tot a limitar-los. Tots els museus, des dels grans museus nacionals fins als locals experimentaran canvis que encara no podem imaginar. Canvis que comportaran, sens dubte, tensions i contradiccions perquè, com assenyala Li Laurc, "els museus, institucions de l'estabilitat, estan sotmesos als dimonis de les contradiccions".
Aquests canvis no només seran de caire econòmic, de planificació o de gestió. Ben segur que els condicionants pressupostaris i la necessitat de replantejar el seu règim econòmic condicionaran les seves activitats, les seves exposicions, probablement fins i tot els seus objectius. Però més enllà d’aquests condicionants econòmics, caldrà abordar també canvis conceptuals en els seus objectius i en la seva missió. Dos aspectes fonamentals, presents en els museus des de la seva creació, mereixen ser reconsiderats: memòria i identitat. No pot entrendre’s el mateix ús del concepte de museu sense tenir en compte el fet que aquests varen néixer com a element per preservar la memòria o la identitat d’un estat-nació, d’una nació o d’una comunitat local. Tots els museus, d’una manera o altre tracten de la memòria i de la identitat, però en el moment actual aquests dos conceptes mereixen ser reconsiderats i reactualitzats.
1. Memòria i identitat, dos conceptes difícilsQuè volem dir exactament per memòria i per identitat?. Ambdós són conceptes difícils de precisar i que es deuen a usos i conceptualitzacions molt diversos. Una gran majoria dels museus especifiquen en la seva missió la preservació de la memòria i de la identitat, ja sigui nacional o local. Tanmateix, en la nostra idea, els museus no són institucions de preservació d’identitat i de memòria, sinó institucions productores de memòria i d’identitat. És a dir, cal reconsiderar la idea convencional de que els museus són institucions dedicades a la preservació de la memòria per apuntar la idea de que en realitat són institucions que creen memòria i identitat.La memòria pot entendre’s de moltes maneres diferents, però aquí ens referim a memòria com a construcció social. Al nostre entendre, però, no hi ha un procés de generació d’una memòria espontània, col·lectiva. Sempre és el resultat d’una política de memòria, d’un procés de sel.lecció de determinats elements del passat per donar-lis un contingut present, reactualitzat. Per esdevenir un “lloc de memòria”, en el sentit de Nora, no només és necessari que el lloc no escapi a l'oblit, sinó que sigui reconegut com a tal per una col·lectivitat i que a més sigui museïtzat. En aquest sentit, els museus i d’altres formes de representació similars (com els centres d'interpretació o els monuments) són un dels elements que més han contribuït a estructurar les memòries de la comunitat, i els museus de memòria han tingut un rol fonamental per a la construcció de les memòries col·lectives.Pel que fa a la identitat el concepte és encara més difícil. En una societat hi ha múltiples identitats, múltiples identificacions personals o col.lectives, que les institucions museals sel.leccionen per construir els seus propis discursos.2. Com tractar la identitat i la memòria.La memòria i la identitat són, en tot cas, dos elements immaterials, que són “materialitzats” en forma d’exposicions, de discursos polítics, d’elements simbòlics. Per fer-ho és necessari recórrer a algunes estratègies, tant tècniques com discursives. A la nostra intervenció indicarem i discutirem algunes pràctiques utilitzades pel que fa a la construcció dels discursos relacionats amb la identitat i la memòria. Ho tractarem tant pel que fa a les pròpies exposicions com pel que fa a la utilització d’aquests elements en les activitats, els discursos de la institució, les relacions amb la pròpia comunitat.3. Nous usos d’identitat i memòriaQuin ús podem fer de la memòria i de la identitat en un món que camina entre la globalització i la localitat, en que les identitats són molt més complexes, en el que hi ha una diversitat de memòries? Tothom coincideix en que els discursos sobre la identitat i la memòria han de reactualitzar-se, però molt poques institucions ho poden portar a terme. Els exemples del Museu de la Immigració, de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i del Museu de la Pesca ens permeten descobrir diversos usos de la memòria en contextos diferents, en tipus de població diferent (des d’una ciutat metropolitana a unes societats rurals amb fort component turístic) i tipus de tractament diferent de la memòria (des d’una memòria multicultural fins a una memòria d’un passat com a generador d’una identitat local).
Con sus experiencias, Imma Boj, directora del Museo de Historia de la Inmigración de Cataluña, Miquel
Martí, director del Museu de la pesca de Palamós, y Jordi Abella, director
del Ecomuseo del Valle de Aneu, ejemplificaron algunos de estos nuevos usos, y
propusieron otras ideas que los asistentes comentaron via twitter:
Los
museos no son agentes de conservación de la identidad, sino creadores de
identidad. X. Roigé
la identidad no es un elemento neutro,
tiene un uso en las políticas culturales X. Roigè
Explorar el pasado, iluminar el
presente e imaginar el futuro, cita Xavier Roigé en #repensarcultura
les polítiques públiques són capaces
de crear memòries
Memoria como legitimación política
interesada... "Los que controlan el pasado, controlan el futuro"
George Orwell, 1984
Los museos tienen la capacidad de
convertir la memoria en experiencias. X. Roigé
RT @Iguazelelhombre: En la
construcción social también está todo aquello que queremos olvidar. La memoria,
a veces, es un invitado inoportuno
Los museos deben pasar de mistificar a
interrogar a los participantes. ¿Dónde están los límites?
de manipulación de memoria y
construcción de identidad en BCN sabemos mucho. Y M.Paz Balibrea más
bit.ly/nJvLES (PDF)
Els museus tenen els objectes
congelats, es poden descongelar, barrejar i cuinar de formes molt diferents.
@XavierRoige
Vivan
tus mapeos! Mil gracias :) RT @mardiaca: #repensarcultura algunes de les idees
presentades per Xavier Roigé http://t.co/UlAzydTS
Necesidad de posicionar los museos
como instrumentos de cambio, de reivindicación territorial. J. Abellà
RT @CristinaRiera: La comunidad no es
un bloque homogéneo (gran recordatorio de Jordi Abellà)
Capacidad de superar la identidad
local con el trabajo en red y de compartir energías. J. Abellà
...cómo entrará la cultura en Bolsa?
I. Boj #repensarcultura
#repensarcultura "mosaico d
diásporas, archipiélago d culturas" I Boj cita a Bauman y destaca la
necesidad d encontrar lenguajes compartidos
tanto Abella como Bou han señalado la
importancia del cambio, uno del museo y otra de las colecciones y conceptos.
ser capaces de adaptar las actividades
de los museos a las diversas identidades Inma Boj
La memoria como algo sensorial, capaz
de ser percibido. Imma Boj #repensarcultura
Necesidad de trabajar en patrimonio
desde un punto de vista más individualizado. Inma Boj
Equilibrios en el patrimonio y la
psicología social... La percepción es algo individual + la emoción puede ser
compartida
El espectador carga de valor las
piezas con su propia memoria inmediata. I. Boj #repensarcultura
Brillant i innovadora Imma Boj sobre
patrimoni comú i individual
La emoción como elemento universal y
facilitador de acercamiento que es necesario incorporar al museo. I. Boj
#repensarcultura imma boj:
quantifiquem però no qualifiquem en els museus. Haurem de canviar-ho :)
"tenemos que estar siempre en la
oferta, no sólo a la demanda", si queremos captar público..., a ponerse
guapos! M. Martí
la etiqueta de patrimonio da orgullo a
unos y promocion a otros, M. Martí
#repensarcultura q los museos no sean
cajas ni de muertos…sean cajas de herramientas!!
& beter integration online-onsite, transparency, organisational
change, analytics, training... anything else? #repensarcultura
Los nuevos muros se pueden nutrir del
pasado pero están en el presente o en el futuro. Acaba Miguel Martí
RT
@museupicasso: Digital challenges 4 museums:
strategy,digitisation,+multichannel, 2.0, mobile, content co-creation
w/audiences,Open data #repensarcultura +
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada