Entrevista al Gestor Cultural Sergi Díaz Plaza- ICUB

EL GESTOR: SERGI DÍAZ PLAZA

Sergi Díaz va ser un estudiant d’Humanitats que va ampliar el seu coneixement amb el màster en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona per rebre’ns a la sala d’espera de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). L’organisme on treballa va ser creat el 1996 per promoure i fomentar les activitats culturals de la ciutat en projectes com les fàbriques de creació i en els darrers anys els centres cívics. 

TEXT: Lourdes Lara i Roger Martrat - estudiants del Màster de Gestió cultural UB

El Palau de la Virreina de Barcelona amaga dins les seves parets barroques les oficines de l’Institut de Cultura de Barcelona. Aquest organisme ocupa la tercera planta d’un Palau convertit en el Centre de la Imatge contemporània de Barcelona. Amb el Sergi comencem a una terrassa la primera part de l’entrevista parlant sobre la seva feina actual com a tècnic de cultura especialitzat en els centres cívics i com es desenvolupa com a gestor. A la segona part centrem les preguntes sobre les fàbriques de creació, el gran projecte on ha participat els últims anys. 

A l’ICUB a què dediques els teus esforços actualment?

Treballo a la direcció de proximitat que en aquest mandat 2011-2015, amb el nou equip de govern, aquesta direcció va assumir la coordinació de la xarxa dels centres cívics. Aquestes funcions de coordinació es regeixen per una sèrie d’objectius que es van establir entre els districtes i l'ICUB. Els objectius principals són donar pautes a tots els districtes per oferir un estàndards comuns per tots els centres cívics, és a dir, definir uns preus dels serveis que han d’oferir els centres cívics, preparar les característiques tècniques que han de tenir els espais o establir una normativa de comunicació i difusió. Una de les eines més destacades que hem implementat és la inscripció on-line. Qualsevol ciutadà pot inscriure's a cursos i tallers, facilitant la tasca als gestors i ciutadans.

A nivell d'assessoria, ajudem als districtes quan han de crear un nou centre cívic a partir d'un pla d'usos específic per treballar amb el departament d'obres i adaptar les sales, també a plantejar els projectes culturals que si han de desenvolupar. En l'últim projecte de fotografia es va desenvolupar amb el comissari Samuel Aranda un taller de fotografia a 12 centres cívics per 200 persones. Aquests ciutadans fotografiaven la ciutat fins concloure el taller en una exposició final al Centre de la Imatge de la Virreina. En aquest projecte hi implicàvem equipaments com el Museu del Disseny i la Virreina, generant nous discursos i en col·laboració amb equipaments de referència cultural.

Com treballeu i us coordineu en la institució?

Treballar des d’una estructura com l’ICUB fa que els serveis de comunicació, els serveis de sistemes o els serveis de l’administració són compartits, no són específicament de centres cívics però sí que treballen per nosaltres. Aquest avantatge permet compartir i incidir millor. Actualment, ens dediquem exclusivament als centres cívics dues persones, tot i que comptem amb diferent personal d'administració, comunicació i assessorament que es vinculen en cada projecte. 

Quins indicadors culturals feu servir?

Disposem d’indicadors comuns a nivell de ciutat des de fa un any i això és una cosa que hem definit amb la secretaria tècnica de l’ICUB. Amb ells hem treballat per definir-los i incorporar-los amb els indicadors culturals ja existents a la ciutat. Una altra de les mesures que hem implementat seguint els indicadors són la fibra òptica a tots els centres cívics. Aquesta decisió ha estat presa des del departament de comunicació de l’ICUB i amb els centres cívics hem treballat plegats per fer aquest projecte, amb l'avantatge que ha suposat tenir un departament especialitzat per compartir recursos i serveis tot seguint objectius comuns.

Abans d’estar a l’ICUB, quin va ser el teu primer lloc de treball on et consideres que vas exercir com a gestor cultural?

Després d'una beca al Centre d'Estudis i Recursos Culturals, va ser en el 2000 treballant en una consultoria d'indicadors i assessorament cultural que liderava el Xavier Fina. Després d'estar en aquesta consultoria durant un any i mig, vaig anar a l'Ajuntament de la Llagosta per fer una substitució de cultura de 6 mesos. Després vaig començar a l'ICUB a treballar amb el gabinet del regidor dos anys i mig i vaig estar a l’associació que gestiona l'Ateneu Popular 9 Barris. Vaig tornar fa 7 anys a l'ICUB, el primer any en un projecte sobre temes de multiculturalitat i després promovent el projecte de fàbriques de creació. 

La teva feina consistiria més en crear alternatives o transformar realitats?

En el fons són les dues coses, bàsicament la nostra feina és molt executiva i administrativa, es basa molt en generar pautes generals perquè realment són funcions coordinadores. Qui executa i fa serveis a peu de carrer són els centres cívics. Des d’aquí estem en una posició d’observadors, per tant, volem que els centres cívics incideixin en el seu entorn més proper i generin alternatives a nivell d’accés cultural i participació. Nosaltres intentem coordinar tot això perquè realment hi hagi una organització comuna, però també volem que cadascú ho desenvolupi a la seva manera.

Barcelona com a ciutat t’ajuda a desenvolupar la teva feina? Quines oportunitats et dóna?

Treballo com a gestor cultural a l’Ajuntament de Barcelona, si no me la cregués hauria de plegar. Per mi és un privilegi treballar en un servei públic municipal a la meva ciutat i en l'àmbit de la gestió cultural, en una ciutat amb un teixit cultural molt ampli i divers on tens alternatives de tot tipus. Podria no fer-ho a Barcelona, però hi ha una relació emocional amb la ciutat, per part meva, que ho fa tot més interessant i intens. L'avantatge és que t’obliga a estar molt obert al que està passant a la ciutat, quins nous projectes hi ha, quins col·lectius... Necessites vista amplia. És un repte complex quan penses que d’aquí un temps potser no podràs estar tan pendent sobre el que està passant i potser t’hauràs de reubicar en un altre àmbit. És una ciutat on cal saber que està passant.

Què suposa per a la ciutat l'ICUB?

És l’instrument amb més capacitats i amb més incidència en la cultura de la ciutat perquè és l'administració municipal més directe i perquè ha d’intentar estar sempre a l'aguait de quina és la seva realitat cultural. Hi ha moments en que un pot ser més o menys encertat, però la complexitat de l'estructura de l'ICUB serveix per incidir en aquelles àrees i col·lectius o àmbits on cal donar suport. L'ICUB intenta donar resposta a les necessitats de la ciutat. L'ICUB és l’instrument per portar endavant política cultural de Barcelona. 

Aquesta connexió entre ciutadà i creador facilita la teva feina de gestió?

Això és un gran repte dels propers anys. Jo crec que nosaltres, com altres administracions, una de les coses que estem donant-li voltes és com connectem la creació amb l’espectador, com fem que la participació no sigui només veure una obra sinó que vagi més enllà. No és fàcil, però és un repte que nosaltres hem d’incentivar i promoure i és una de les línies centrals de la nostra feina en els propers anys. Per les dades que tenim d’equipaments com de centres cívics que tenen un públic nombrós i fidel però estancat i en una comunitat propera i estabilitzada està costant obrir-nos a aquell nou públic que hem de buscar i és difícil arribar-hi. Però és un repte que tenim, perquè la cultura sigui accessible i oberta a tothom. Cada vegada el ciutadà és més actiu i té més ganes de generar discurs i contingut i hem de saber com podem vincular aquestes necessitats i demandes perquè el ciutadà realment sigui un agent actiu i generador. 

FÀBRIQUES DE CREACIÓ A BARCELONA

El 2006 s’aprovà un Pla Estratègic de Cultura a la ciutat de Barcelona anomenat Nous Accents, en ell s’identificaven algunes línies bàsiques que servirien com a guia per desenvolupar les futures fàbriques de creació. D’ençà aquest pla s’han habilitat un conjunt d’espais, majoritàriament d’origen industrial, per esdevenir equipaments artístics i laboratoris de creació connectats amb l’àmbit professional. En lloc d’establir un únic punt s’han estès majoritàriament per l’est de la ciutat per potenciar l’economia creativa de Barcelona. Des de la Fabra i Coats del barri de Sant Andreu es dissipen per Barcelona l’Ateneu Popular 9 Barris, la Nau Ivanow, Hangar, La central del Circ, La Escocesa, la Sala Beckett/Obrador, La Seca i el Graner. En un projecte obert a noves fàbriques de creació i amb unes línies encara per explorar vol suposar l’existència d’uns espais enriquidors per una classe creativa que agafa força dins l’economia.

Com neix aquest projecte de les fàbriques de creació?

El 2006 ens trobàvem en un moment d’eclosió d’artistes, creadors i gent amb un bagatge cultural interessant que venia a la ciutat perquè els hi atreia la qualitat de vida per desenvolupar la seva feina. La demanda d’espais era molt gran tenint en compte l’enorme quantitat de persones que es volien dedicar a la creació artística. Aleshores, va ser important definir una xarxa d’equipaments que donés força a la creació i, en segon lloc, fer una política d’ajuts i subvencions a equipaments privats que adeqüessin els seus espais per tenir les millors condicions de suport a la creació i la promoció. en definitiva, fer que la cultura sigui una eina de cohesió social.

És un programa obert?

Sí, clar, les fàbriques de creació són aquells equipaments de titularitat municipal gestionat per associacions, però la propietat de l’edifici continua sent municipal, tenen coordinació directe per part de l’ICUB. En tots els centres s’ha intentat veure que pesava més, si el suport o la producció, per això la Beckett serà considerada una fàbrica de creació, on se li donarà més importància al suport dels dramaturgs. 

Les fàbriques de creació han evitat la fuga de creadors?

És difícil de dir, ja que no tenim indicadors per afirmar-ho de forma clara. per exemple, en La Central del Circ o Hangar hi ha molts artistes que són de fora de la península, gent de Suècia, Dinamarca o Sud-amèrica. Les fàbriques de creació han de servir perquè els creadors d’aquí s’esperessin molt més a l’hora de marxar, i si marxen és perquè el mercat artístic està bloquejat. Hi ha gent que viu aquí i treballa molt més fora, o gent que ha marxat perquè tenia més possibilitats de distribuir els seus espectacles o propostes fora. Sobretot el mercat de distribució està estancat i per molt que un espectacle sigui bo, si després només pots fer una o dues funcions no et sortirà a compte, en canvi, si tens oportunitat d’anar a altres països on hi hagi més possibilitats no t’ho pensaràs. 

Que suposen les fàbriques de creació per altres països?

Si aconseguim lligar-les molt més amb les xarxes de distribució poden arribar a ser punts de referència pel mercat de producció artística com França o Holanda. Això ajudarà moltíssim a situar Barcelona com a punt de referència a nivell de creació artística. Els mercats de distribució han de tenir les fàbriques de creació presents, perquè és on es generen propostes interessants. L’avantatge del model Barcelona respecte a les altres fàbriques de creació europees són que estan bastant disseminades per intentar relacionar-se amb diferents sectors i agents culturals de la ciutat, és a dir, no han de viure de forma independent a la seva realitat, sinó intentar col·laborar amb altres agents i espais. Si això s’aconsegueix farà que Barcelona sigui vista a nivell internacional com un lloc on es generen noves propostes d’innovació a nivell cultural i artístic. Les fàbriques han de servir per potenciar i impulsar coses que ja existeixen i connectar amb altres espais de la ciutat que el públic pugui conèixer i siguin ja punts de referència.

L’impacte econòmic, sobretot en cultura, es pot calcular?

L’impacte directe serà poc, però s’ha demostrat que l’impacte indirecte té més importància. El fet de situar Barcelona com una ciutat amb una activitat cultural interessant i innovadora és un punt d’atracció, no només a nivell turístic, sinó també de cara a altres sectors. El fet que una empresa decideixi instal·lar-se aquí, sobretot el seu departament d’investigació o disseny, és per l’ecosistema cultural. L’impacte indirecte que es crea s’ha de preservar. 

Tot i ser les fàbriques de titularitat pública, s’ha evitat així una ocupació il·legal?

En un moment on creadors de fora que estaven a Barcelona van ocupar molts edificis en espais en desús va ser un moment de tensió. el cas de la Macabra va ser la màxima expressió del problema i va servir per clarificar davant de tothom l’escenificació de problema. Les noves fàbriques de creació han resolt, en part, el problema. Per exemple, la gent del circ no té les mateixes necessitats d’ocupar, si ho fa, és per un concepte més ideològic o de militància política. Les fàbriques de creació donen resposta a les demandes i suposen infraestructures dignes i un reconeixement a aquesta necessitat. No ho resol al 100% però les ocupacions posteriors ja no anaven tant encaminades a la falta d’espai, sinó més aviat, al moviment okupa com a moviment polític i reivindicatiu amb un altre manera de replantejar el sistema actual. 

S’ocupen llavors espais per necessitat i després l’Ajuntament ho detecta i dóna una resposta?

L’administració pública sempre anirà tard, ja que és una estructura “garantista” que si dóna un pas és perquè ho te molt clar i ho ha fa conscient dels drets que suposa i les obligacions que tindrà. L’Ajuntament no podia començar a comprar edificis i donar-los a qualsevol sense un raonament previ. De fet, una de les coses que feia quan vaig començar a treballar a les fàbriques de creació era la justificació sobre el seu servei públic, perquè no està tant clar a qui beneficien. És va decidir que el projecte de les fàbriques es faria encara que fos per beneficiar a una part reduïda de la ciutadania, perquè la creació és un bé públic i cal preservar-la allà on es genera. A més, aquests espais també serveixen per donar a conèixer al públic com un lloc on es fomenten les noves línies d’investigació i creació.

La titularitat de l’Ajuntament fa que l’autogestió no tingui la mateixa cabuda?

L’Ajuntament té un edifici de titularitat municipal i hi ha uns actors que reivindiquen la gestió d’aquell espai perquè tenen un projecte real al darrera i tenen la capacitat de fer-ho. L’Ajuntament ha d’avaluar la proposta per veure si és d’interès públic, si està legitimat i si acompleix una sèrie de requisits com la transparència, l’ accessibilitat per tothom i cap discriminació. L’administració ha de vetllar perquè sigui un servei públic obert. Hi ha un acord entre les dues parts i si des de l’Ajuntament hi ha un reconeixement que funcionarà millor de forma autònoma cal fer-ho factible. No m’agrada la paraula autogestió; millor dir que ha d’existir un acord mutu entre les diverses parts en base a una bona proposta i d’un reconeixement recíproc. Sempre hi haurà una part de negociació política i una part pot no estar d’acord amb l’altra per motius polítics, però aquesta és la gràcia del sistema democràtic, la diversitat d’alternatives que han d’existir. Si les condicions d’uns i altres estan clares el funcionament no ha de ser complex.

FÀBRICA A FÀBRICA

Fabra i Coats. Ha de ser un gran contenidor de producció cultural que es caracteritzi per la transversalitat i la polivalència. Haurà de sumar funcions, usuaris i disciplines diversos, els quals garanteixen una activitat cultural i creativa destacada.

Ateneu Popular 9 Barris. Projecte col·lectiu ubicat en un centre cultural públic en què l’acció cultural i artística serveix com a eina de transformació social i gestionat amb transparència, autonomia i independència. En el terreny artístic, pretén potenciar la creació i fomentar la formació artística des d’una òptica no mercantilista, compromesa socialment, amb l’ànim de donar suport a la creació jove i a les cultures emergents.

Hangar. Centre obert per a la recerca i la producció artística que dóna suport a creadors, artistes i col·lectius. El centre ofereix un context i uns serveis que possibiliten la recerca i el desenvolupament de les produccions artístiques de forma parcial o integral, i acompanya els seus resultats mitjançant la seva inclusió en diverses xarxes i plataformes o la detecció de les possibilitats de l’ancoratge dels projectes en altres sectors.

Graner. És el centre creació i aprofundiment del llenguatge del cos i del moviment. Actua en base a diferents línies de treball per incidir en el teixit creatiu des de diferents contextos. Els eixos principals són: creació, internacionalització, pensament, educació i proximitat.

La Central del Circ. Espai de creació, entrenament, assaig, formació continuada i investigació adreçat a professionals de circ, tant artistes individuals com companyies. Permet que els artistes de circ s’entrenin, es formin, assagin i creïn els seus espectacles. Com a plataforma per a artistes i companyies emergents, fomenta la professionalització dels artistes i la interrelació de les disciplines circenses.

La Escocesa. Centre de producció artística enfocat envers les arts visuals, autogestionat i amb vocació pública. Com a centre de producció artística, aposta per oferir als artistes i col·lectius residents diferents espais a preus assequibles, tot afavorint la seva professionalització i la millora de la seva carrera artística.

La Seca. Dedicada a la creació, la producció i la difusió en els àmbits del teatre, la dansa, la màgia, el circ i altres arts escèniques, tant visuals com musicals. És una iniciativa del Brossa Espai Escènic, que a més a més proposa activitats que fomentin l’estudi i l’experimentació de nous llenguatges creatius i programes de formació i de reflexió.

Nau Ivanow. Especialitzada en arts escèniques, és una plataforma d’impuls de projectes artístics, especialment de joves creadors, que dóna cobertura a totes les fases del procés de creació.

Sala Beckett / Obrador.  És un espai de creació, formació i experimentació teatral, dedicat especialment a la promoció de la dramatúrgia contemporània, i és un punt de trobada de dramaturgs amb altres creadors escènics, artistes d’altres disciplines i públic en general.

Si en voleu veure la entrevista en vídeo cliqueu aquí!