Pàgines

5 de nov. 2015

Crónica de PORTA4 TEATRO: escuela y sala

Todos nuestros alumnos del Máster viven en primera persona cómo es un equipamiento/proyecto cultural. El pasado mes de octubre fueron a PORTA4
Alejandra PeraltaMarta Ramos realizan una crónica de esta experiencia.


PORTA4 TEATRO: escuela y sala

Introducción.
Es un espacio profesional de formación, producción y exhibición teatral situado en Barcelona.
Con una trayectoria que se remonta al año 2006, el espacio fue concebido inicialmente como una escuela de teatro de calidad. Pronto surgió la necesidad de contar también con un espacio escénico abierto a nuevos formatos y propuestas. En el 2010 nace este proyecto como una sala de exhibición teatral y toma forma con el nombre de PORTA 4. Particularmente se centra en la formación teatral de primera línea y una sala que produce, programa y acoge proyectos teatrales innovadores y de pequeño formato. La Escuela y Sala PORTA 4 tiene como objetivo primordial consolidar los procesos de aprendizaje, investigación y creación.
Con un eje conceptual centrado en las categorías de teatro independiente, contemporáneo y de calidad, PORTA 4 tiene entre sus objetivos principales  contribuir en el desarrollo y a la diversificación de las artes escénicas en Barcelona.
La Escuela Porta4 ofrece una formación actoral de primera línea que dota a los actores de una base interpretativa sólida y de calidad profesional para trabajar en teatro, cine y televisión. También da la oportunidad a los alumnos de iniciarse en el mundo de la interpretación y sobre todo para aquellos que tienen el teatro como asignatura pendiente o a aquellos que quieren incorporar el teatro como parte de su desarrollo personal. Distinguen particularmente entre la formación actoral regular y cursos para alumno.

1. Recursos humanos.
El equipo de profesores de la Escuela de Teatro Porta4 lo forman profesionales con gran experiencia. Entre ellos tenemos:
-   Dirección: Verónica Palleni
Profesores: Isaac Badia, Jumon Erra, Pep Armengol, Montse Rodríguez, Victor  Quintanilla, entre otros.
-   Colaboradores: Helena Cabo, Helena Fortuny.
Dentro del equipo técnico también cuenta con el encargado de producción, una encargada de difusión y relaciones públicas y una contadora y encargada de asuntos legales de la empresa.

2. Público y política de precios.

En cuanto al público directo que acoge Porta 4 son particularmente las personas de la zona y que habitan en el barrio de Gracia, que disfrutan constantemente de su programación y de los cursos educativos y de formación actoral que ponen a disposición del público.
Las clases de formación actoral están dirigidas para niños jóvenes y adultos, así de la misma manera se compone su programación de teatro independiente. Constituyen ahora una nueva línea de taller y teatro para niños y talleres intensivos de verano para público de distintas edades y también con una cartelera especial de teatro infantil y coaching para niños con técnicas teatrales.
La política de precios la manejar mediante abonos anuales de 10 euros al año y entre las ventajas más importantes tiene están:
  • 25% de descuento en taquilla para las obras que se programen en PORTA 4 (válido para socio + 1 acompañante).
  • 2 entradas-regalo para el mes de tu cumpleaños para las obras que se programen en PORTA 4 (valoradas en 24€).
  • Promociones puntuales para socios en la programación de PORTA 4.
  • Recibir NEWSLETTER con las novedades de programación y escuela (opcional).
  • Descuentos para grupos de alumnos.
Entre los porcentajes que manejan con las compañías lo manejan dentro del un 60% para la sala y un 40% para la compañía, dependiendo de la compañía y la obra los porcentajes pueden jugar a favor de la compañía debido a la acogida que pueda tener.

3. Comunicación y marketing.
Porta 4 maneja su área de comunicación y marketing a través de los diferentes sitios web que pone a disposición del público, la página web está disponible en catalán y castellano, en donde ponen a disposición del público sus planes educativos, cursos y talleres de formación, así como, sus diferentes promociones y explican su plan educativo de formación actoral, el equipo, y como ponerse en contacto con ellos. La web es bastante interactiva y bastante completa
Es importante recalcar que también interactúan con el público por medio de redes sociales como: Facebook, Twister, Instagram y Google Plus.

4.  Método y Plan de Estudios
Método Porta4
En la Escuela Porta4 se trabaja con un método propio fruto de la investigación que Verónica Pallini, directora del centro,  llevó a cabo durante su tesis doctoral. Desarrollado a lo largo de los años junto a un equipo docente sólido y de contrastada trayectoria, el objetivo de nuestro método es  ampliar las posibilidades expresivas y estéticas de cada alumno. Su objetivo es formar actores perceptivos, inteligentes y autónomos.  A través del desarrollo de la creatividad personal, la confianza y la consciencia integral de cada uno, nuestros actores están vivos y presentes en el hecho teatral y en el ámbito escénico.

5. Formación actoral regular
El plan integral de formación actoral se basa en 4 años de cursos regulares durante los cuales los alumnos adquieren una base técnica teatral sólida y profesional. Desde el primer año, los estudiantes participan en las muestras abiertas al público para entrar a formar parte del hecho teatral desde el nivel inicial. Paralelamente, y durante cinco meses al año, el centro ofrece el curso Interpretación ante la cámara para que los alumnos que lo deseen completen su formación para cine y televisión.
Descripción de los cursos:
1. Iniciación actoral
2. Interpretación I
3. Interpretación II
4. Montaje de obra y Puesta en escena

Interpretación ante la cámara
Todos los cursos regulares se componen de una clase semanal de tres horas. El año lectivo comienza a mediados de septiembre y finaliza a mediados de julio.  Los grupos tienen un máximo de 14 alumnos y al finalizar el año, todos los estudiantes participan en una evaluación final en la que valoran el curso y el desarrollo del año junto con el Equipo Docente de Porta4.
Cursos para adultos
Además de los cursos regulares del plan de formación, también ofrecen cursos cuatrimestrales, recorridos intensivos y cursos especiales para que todos los alumnos que lo deseen puedan complementar su aprendizaje. Estos cursos también están abiertos a los alumnos externos a Porta4.
-         Cursos regulares e teatro
-         Cursos para actores
-         Cursos espaciales y monográficos
-         Coaching teatral para empresas y profesionales.
-         Equipo

La escuelita
Teatro para niños/as
El curso ofrece a los niños y niñas la posibilidad de jugar y descubrir su creatividad desde el lenguaje escénico. Eso les permite mejorar su capacidad comunicativa  y les enseña a desarrollar una nueva mirada sobre sí mismos y su entorno social.
Contenidos generales
-         Trabajo corporal y movimiento.
-         El juego teatral como técnica expresiva.
-         Técnicas de improvisación.
Las clases tienen una duración de una hora y tienen una dinámica de taller práctico. Se dividen en dos partes fundamentales:
·  Desarrollo expresivo del cuerpo: posibilidades y calidades del movimiento expresivo y reconocimiento de la voz.
·  Introducción del  lenguaje teatral: se trabaja sobre los ejes fundamentales del juego teatral, la improvisación y las nociones básicas de la situación dramática.

Resultados previstos

Al finalizar el curso los niños tienen incorporada la experiencia vivencial del teatro y cuentan con elementos fundamentales de la exploración teatral. Realizan una muestra de trabajo final abierta al público para mostrar todo lo aprendido a lo largo del año.


29 d’oct. 2015

Crònica de la visita a l'Antic Teatre



Pels estudiants del Màster en Gestió Cultural de la UB  

L'Antic Teatre és un espai cultural cívic i independent situat al Casc Antic. La seva funció és investigar, innovar i desenvolupar nous llenguatges escènics i artístics. 10 anys després de la seva creació els alumnes del Màster en Gestió Cultural hem realitzat una visita a les seves instal·lacions.

Cal apartar els turistes que fotografien tots els angles del Palau de la Música per descobrir, al carrer Verdaguer i Callís, una portalada i unes escales que ens porten a un racó ocult del barri de Sant Pere de Barcelona.

L'Antic Teatre és també un bar-jardí que permet finançar gran part de l'arriscada programació artística del teatre. A la terrassa ens rep Imma Romero, responsable de comunicació de l'Antic, que ens ensenya les entranyes del teatre com els despatxos, la cabina de control i la mateixa sala, preparada per encabir-hi unes 80 persones.

L'objectiu d'aquest espai és afavorir la tasca de creació de l'artista professional, com una forma de superar el teatre de text i enfortir la relació d'independència amb l'escena. El seu suport a la creació és el motor que genera la cadena de valor, on el teatre és present des de la investigació a la distribució, passant per l'exhibició i la promoció.

Amb un equip fix de sis persones i vuit més de forma eventual, el teatre fa un esforç constant per fidelitzar el seu públic i per captar-ne de nou, però sense oblidar en cap moment aquell públic potencial que està per formar. Les seves més de 90 propostes artístiques suposen un aval merescut a la gestió ciutadana i privada que fa l'Antic.









Més fotos al nostre Facebook


21 d’oct. 2015

Oriol Toldrà co-gestor de l'Auditori Pau Casals del Vendrell



L'Oriol Toldrà es va incorporar al 2010 a la plantilla de l’Auditori Pau Casals del Vendrell fent tasques de suport a gerència. Actualment el co-gestiona tant en la vessant artística com organitzativa i econòmica. L’Auditori Pau Casals té una programació anual d’activitats culturals en el món de la música clàssica en atenció a la música de violoncel. 


· Perquè vas escollir el Màster en Gestió d’Institucions i Empreses Culturals de la UB?
En començar a treballar en una institució cultural com l’Auditori Pau Casals, diferent del que estava realitzant fins llavors, te n’adones que necessites molt més que l’experiència que et va donant el dia a dia per a poder fer bé la feina, no només organitzativament i administrativament, sinó de donar-li contingut i impuls.
Després de buscar i preguntar, el Màster en Gestió d’Institucions i Empreses Culturals de la UB era el que oferia un programa més complert, amb una solvència demostrada i coneguda per ser l’Universitat que feia més anys que l’estava realitzant i amb grans resultats degut als professionals del món cultural. D’altra banda, en l’horari i en el període en que està proposat al màster és ideal per aquells que volen ampliar coneixements a la vegada que continuen amb els seus treballs, aquells qui en tenen, o per realitzar practiques en empreses o buscar treball, aquells que encara no han pogut accedir al món laboral. 


· Quina assignatura del Màster t’ha estat més útil de cara al món professional?

En el meu cas particular, les assignatures més interessants i aplicables directament a la feina són aquelles que t’han donat eines per a poder realitzar la teva feina ben feta, amb criteri i confiança. Tenir eines per a poder decidir de fer una producció o una altra a nivell econòmic d’una manera senzilla (Gestió de pressupostos i pla de viabilitat i recursos humans), saber com poder comunicar, de manera més efectiva, la feina o l’activitat, que li estàs dedicant molta passió i energia (Comunicació, Marketing, Social Media i Indústries Culturals), molt important per a poder difondre la música clàssica, missió difícil avui en dia.
Encara que no directament, però que en el fons també són aplicables, són aquelles assignatures que et donen referents teòrics que et situen la realitat económica i cultural, i les tendències que es va proposant, saber on estar-ne informat, per a poder adequar o proposar les activitats o accions que vols dur a terme. 


· Quina va ser la relació amb els teus companys i com valores el fet que gairebé el 40% sigui estranger?
Tenir companys de màster d’altres països és part important del curs, que hauria de ser obligatori, perquè coneixes i aprens d’altres realitats culturals, que et donen una visió més amplia del que s’està fent arreu del món per i amb la cultura, fent així un intercanvi de informació molt valuosa per a poder aplicar cadacú al seu país o per a saber com difondre la teva cultura a d’altres països. I sobretot, de crear uns vincles d’amistat internacionals molt importants.


· Quin és el valor afegit d’quest Màster en Gestió d’Institucions i Empreses Culturals de la UB?
Els valors afegit que m’ha donat aquest màster és conèixer i viure noves i diferents experiències en el món de la gestió cultural i contactes, tan a nivell professional com a nivell personal o d’amistat. 


· Si l’haguessis de recomanar a algú, què li diries?
Jo ho recomanaria a aquelles persones que volen o els agradaria dedicar-se a la gestió cultural i més que recomanar-ho, ho proposaria com a formació bàsica per a poder fer tasques de gestió cultural. És essencial que tothom que es dediqui a la gestió de la cultura tingui formació al respecte, ja que entre els diferents gestors que existeixen i han d’esdevenir es pot millorar molt tota la activitat i potenciació de la cultura d’una institució cultural, veïnat, poble, ciutat, país o el que sigui, millorant així també la qualitat de vida de l’actual generació i de les que vindran. 


· Finalment, com valoraries la teva experiència del Màster?
Particularment, la meva experiència al Màster ha estat plena. He passat de fer tasques administratives en una institució cultural a poder gestionar-la d’una eficient i eficaç, amb seguretat de decisió i amb implemetació de tot tipus de noves idees. Per a la meva vida professional ha estat crucial.

8 d’oct. 2015

Experiència després del Màster per Montserrat Margalef


Montserrat Margalef Ayet, músic de la Banda Municipal de Barcelona. Resident a l´Auditori. Professora de clarinet de l´EMM Pau Casals del Vendrell i EMM Nou  Barris. Postgrau de Producció d´Espectacles ( 1er any) i Màster de Gestió d´institucions i Empreses Culturals ( 2n any).



1.     Perquè vas escollir el Màster en Gestió d´Institucions i Empreses Culturals de la UB?
Vaig decidir-me per aquest Màster per diferents motius. Un és el fet de treballar a L´Auditori de Bcn. La Banda i el residents formem part de tot un engranatge musical al costat de l´OCB. La gestió es una de les qüestions que observo amb més intensitat i curiositat . Saber com funciona i veure el protocol que es segueix sempre m´ha interessat molt.

 
2.     Quina assignatura del Màster t´ha estat més útil de cara al mon professional?
Hi han vàries. La de "disseny i presentació  de projectes" ha estat clau per saber com les teves iniciatives es poden dur a terme en un futur. A la vegada ¨Comunicació¨, ¨Patrocini i Captació de recursos externs¨, són uns objectius que tot projecte cultural ha de tenir molt clar i que hem treballat durant el mòdul.
 
3.     Quina va ser la relació amb els teus companys i com valores el fet de que gairebé el 40% sigui estranger?
La meva relació amb la resta de l´aula ha estat fantàstica. He après molt d´ells. La meva diferencia d´edat m´ajudat a posar-me les piles en molts aspectes i per això ho recomano a gent no tant jove, com jo, que he pogut formar-me com ells i a part millorar molt en altres camps com l´anglès o a nivell tecnològic. Que hi hagi gent d´altres països, sempre enriqueix la teva percepció de la cultura d´aquest llocs,  i a part l´entesa i amistat que sorgeix en molts casos.

 
4.     Quin es el valor afegit d´aquest Màster en Gestió d´Institucions…?
La possibilitat que et dona de conèixer persones relacionades amb el món cultural i que són representatives de quasi tots els equipaments més importants de la ciutat.


5.     Si haguessis de recomanar a algú, què li diries?
Que val la pena, es guanya amb formació, amb contactes, amics…. A la vegada,la possibilitat de  fer les practiques, amb molts casos  després es converteix  en una feina.


6.     Finalment, com valoraries la teva experiència del Màster?
Molt bona. Continuaré fent alguna cosa, segurament enfocada a Recursos Humans.

8 de set. 2015

La experiencia de Marco Muhletaler en el sector cultural peruano

Marco Muhletaler actualmente se desempeña como Jefe de proyectos del centro cultural de la Pontificia Universidad Católica del Perú. Vino a Barcelona a estudiar el Máster en gestión de instituciones y empresas culturales. Veamos como ha sido su experiencia:
  • Marco, primeramente, haznos un breve repaso por tu trayectoria profesional:
Desde el 2005 me desempeñé como productor ejecutivo de la Compañía de teatro La Plaza Joven, en Lima Perú. Mi labor de producción siempre fue alternando con la dirección teatral. Luego de finalizar los estudios en Ciencias y Artes de la Comunicación en la Pontificia Universidad Católica del Perú, fui convocado para la coordinación de su Centro Cultural, con más de 20 años de labor ininterrumpida en la promoción, difusión y producción cultural en la ciudad de Lima.
  • Por qué elegiste el Máster en Gestión de Instituciones y Empresas Culturales de la UB?
    El programa del Máster en Gestión de Instituciones y Empresas Culturales de la UB me ofrecía, además de contenidos nuevos y una base teórica rica y clave para darle sustento a mi trabajo en el día a día, el contacto con profesionales del sector tanto en Barcelona, como en otras partes del mundo. Esto sin duda le aporta valor al programa, ya que el aprendizaje se establece en la ida y vuelta entre los conceptos y su aplicación práctica.
  • Qué asignatura del Máster te ha resultado ser más útil de cara al mundo profesional?
    Desde mi experiencia y tratándose del sector cultural peruano, donde me desenvuelvo, las asignaturas relacionadas a la estrategia y al diseño de proyectos se han convertido en piezas clave. La profesionalización de la gestión en cultura está en pañales en este país, de modo que pensar en términos estratégicos puede ayudar a ordenar procesos y aportarles la eficiencia que hace la diferencia en términos de sostenibilidad.
  • Cuál fue la relación con tus compañeros y cómo valoras que casi un 40% sean extranjeros?
    Este es otro gran valor del programa. El contacto de culturas y la posibilidad de establecer contactos y redes con profesionales en diversas partes del mundo se convierten en elementos muy atractivos para optar por este máster. En la experiencia de quien sale de su país para seguir su formación profesional, el contacto con otros y otros diversos es muy enriquecedor.
  • Cuál es para ti el valor añadido de este Máster en Gestión de Instituciones y Empresas Culturales?
    El valor añadido está precisamente en que las asignaturas sean llevadas en su mayoría por profesionales activos del sector y el contacto con una gran diversidad de nacionalidades.
  • Si se lo tuvieras que recomendar a alguien, qué le dirías?
    Yo ya lo he recomendado muchísimo. Lo que digo es que Barcelona es una base de primera para formarse en cultura. La experiencia que el sector ha ganado ahí es muy rica para poder extraer impulsos. El respaldo de la UB y del grupo de coordina académicamente el programa lo hace muy sólido. 
  • Por último, cómo valorarías tu experiencia del Máster?
    Mi experiencia fue muy alentadora. Fue un espacio de renovación, de enfrentarme a cosas nuevas o cosas viejas vistas desde una nueva óptica. No se trataba de aprender cosas extrañas. Por el contrario, me permitió darle orden a aquello que venía gestionando más por impulso.


4 d’ag. 2015

L'exalumne David Santamaria Llavall - Actual Gestor Cultural




En David Santamaria Llavall es va formar musicalment a l’Escolania de Montserrat i posteriorment al conservatori de Música de Manresa. Des de sempre ha estat vinculat a diferents formacions orquestrals, on posteriorment va passar a implicar-se en la gestió d’alguna d’elles. El 2011, juntament amb altres músics, va fundar Camerata Bacasis, al Bages. 
Després d'estudiar el Màster en Gestió d'Institucions i Empreses Culturals de la UB porta la gestió de Camerata Bacasis i l’inici de Primèria Cultura. Un projecte de gestió i assessorament a grups i companyies que volen professionalitzar-se, i que també coordina Testimoni Escènic, xarxa d’espais escènics de la Catalunya Central.


· Per què vas escollir el Màster en Gestió d’Institucions i Empreses Culturals de la UB?

Perquè portava uns quants anys gestionant diferents entitats musicals i volia adquirir eines, recursos i contactes.

· Quina assignatura del Màster t’ha estat més útil de cara al món professional?
- Estratègia i organitzacions
- Gestió i Producció

· Quina va ser la relació amb els teus companys i com valores el fet que gairebé el 40% sigui estranger? 

El fet que hi hagués un alt percentatge d’alumnes estrangers va ser molt enriquidor. D’entrada, en algunes assignatures, va costar trobar un enfocament concret, però aquesta diversitat va acabar aportant diferents punts de vista i maneres de treballar.

· Quin és el valor afegit d’aquest Màster en Gestió d’Institucions i Empreses Culturals de la UB?
El contacte amb professors que estan treballant dia a dia amb empreses culturals, i la majoria no són només docents.

· Si l’haguessis de recomanar a algú, què li diries?
Que aprofiti l’oportunitat que ofereix aquest màster per establir contactes amb els alumnes i sobretot amb els professors. Uns contactes que l’ajudaran a desenvolupar el projecte que pugui tenir en ment. 

Alguns dels professors sempre estan predisposats a ajudar-te i orientar-te en qualsevol aspecte relacionat amb la gestió cultural, fins i tot un cop acabat el màster.

· Finalment, com valoraries la teva experiència del Màster?
Molt positiva. Encara que, un cop acabat, no se t’obren les portes d’aquest sector de manera fàcil, és un molt bon punt de partida per encaminar-te o iniciar el teu propi projecte.



Twitter:
@DavidSanta82  

30 de jul. 2015

Mauricio Castro Rivas- Asesor Cultural de la Municipalidad de Concepción (Chile)

Mauricio Castro Rivas, chileno, profesor de Historia Universidad de Concepción, Diplomado en Gestión Cultural de la Universidad de Chile y Máster en Gestión de Instituciones y Empresas Culturales de la Universidad de Barcelona. Fue director de la empresa de servicios culturales Gestión Urbana, Productor de la Corporación Cultural Artistas del Acero, Vice-Presidente de Industrias Creativas Concepción y Director de la Escuela Artística de la misma ciudad. Actualmente se desempeña como Asesor Cultural de la Municipalidad de Concepción.

- ¿Por qué elegiste el Máster en Gestión de Instituciones y Empresas Culturales de la UB?
Luego de varios años de producción y gestión cultural, necesitaba perfeccionarme en dirección de instituciones culturales. Busqué en distintas universidades y la UB me ofrecía la oferta más cercana a mis necesidades con el prestigio de una gran Universidad.

- ¿Qué asignatura del Máster te ha resultado ser más útil de cara al mundo profesional?
Fueron muchas, pero Gestión económica y financiera, Turismo cultural y las visitas a instituciones culturales son las que más recuerdo.

- ¿Cuál fue la relación con tus compañeros y cómo valoras que casi un 40% sean extranjeros?
Creo que una de las cosas más valiosas de todo perfeccionamiento es la relación con los compañeros que se pueda formar, se conocen personas interesantes desarrollando proyectos que serán un enriquecimiento personal y profesional al ver como se gestaron y desarrollaron en otros lugares. Esto se torna más valioso cuando la miradas son de distintos lugares del mundo, se valora la diversidad y el descubrir que siempre existen puntos de encuentro en cada uno de ellos.

- ¿Cuál es para ti el valor añadido de este Máster en Gestión de Instituciones y Empresas Culturales?  

El trabajo colaborativo y la ciudad de Barcelona.

- Si se lo tuvieras que recomendar a alguien, ¿Qué le dirías?
Que el Máster será una plataforma desde la cual mirar tu trabajo y su potencial desarrollo profesional.

- Por último, ¿Cómo valorarías tu experiencia del Máster? 

Muy positiva, tengo los mejores recuerdos de cada uno de los profesores y compañeros del Máster, con varios de los cuales aún seguimos en contacto, desarrollando proyectos en conjunto o soñando otros por realizar.

9 de jul. 2015

Entrevista exalumna Cristina Rodríguez - Sala Hiroshima

Cristina Rodríguez es exalumna del Máster de Gestión Cultural ahora trabaja como productora ejecutiva en Hiroshima un nuevo espacio independiente dedicado a la exhibición de las artes escénicas, la música en vivo y el pensamiento contemporáneo. Su línea artística se centra en la creación contemporánea: los nuevos lenguajes, las tecnologías aplicadas a la escena, las artes del movimiento y las nuevas dramaturgias al circo.

Cristina es licenciada y premio extraordinario en Historia del Arte por la UAB, ha cursado el Máster Oficial en Gestión Cultural de la UB y ha formado parte de diversos proyectos desde el Programa de Gestión Cultural de la UB, en trabajos de consultoría y en Profestival.net.

1-      Por qué elegiste el Máster Universitario en Gestión Cultural de la UB?
Mi carrera me apasionó pero me sentía limitada en la Historia del Arte. Siempre he buscado obtener un conocimiento enciclopédico, y en esas estoy, soy curiosa, apasionada y estoy abierta a todo lo cultural. El máster me ofrecía la parte de implementación y una visión más técnica sobre la cultura. Estuve barajando varias posibilidades, pero el Máster de Gestión Cultural me parecía uno de los más completos del mercado y sus profesores y pruebas de admisión aseguraban un cierto nivel. 

2-      Qué asignatura del Máster te ha resultado ser más útil de cara al mundo profesional?
Muchas. Algunas las he disfrutado y he aprendido muchísimo: Política Cultural impartida por Xavier Torrens, Producción de Tino Carreño, Sociología de la Cultura de Joaquim Rius o Liderazgo y RRHH de Bea Fernández. Otras, que me parecieron más duras, con el tiempo he descubierto lo que me aportaron, como Marco Económico de Ana Villarroya. 


3-      Cuál fue la relación con tus compañeros y cómo valoras que casi un 40% sean extranjeros?
Compañeros no he podido tener mejores. El ambiente era muy bueno. Con algunos sigo en contacto y hemos establecido unas dinámicas de colaboración en el sector profesional. Los extranjeros suman nuevas visiones, realidades y modelos de gestión fuera de nuestro territorio y lo veo realmente muy positivo.

4-      Cómo valorarías tu experiencia del Máster de la UB?
Increíble. Fue algo frenético y enriquecedor a nivel profesional y personal. Inicié el máster en septiembre del 2014, en Octubre gané una beca anual de colaboración con el Programa de Gestión Cultural. Empecé ayudar en los trabajos de contenidos 2.0. Más tarde empecé a trabajar con Tino Carreño en Profestival.net, una plataforma online para festivales de arte y cultura, y finalmente Lluís Bonet, director del Programa de Gestión Cultural, me invitó a formar parte, de manera profesional, de un proyecto de investigación sobre patrocinio y mecenazgo cultural en Catalunya, encargo del CoNCA, que se ha publicado recientemente.

Estoy profundamente agradecida a mis profesores, a Lluís y a Tino, que confiaron en mí y me dieron la oportunidad de trabajar con ellos, y a mis compañeros, que como he dicho con anterioridad, no he podido tener mejores.

Cristina Rodríguez
Sala Hiroshima.




1 de jul. 2015

Entrevista exalumna Sílvia Artigas - Sala Beckett/Obrador


La Sílvia Artigas Vilà és exalumna del Màster en Gestió cultural, cursant-lo del 2010 al 2013. Des de la seva participació al Màster ha treballat en diversos projectes culturals com el London Spanish Film Festival o el Centre Cívic Pati Llimona. Els últims anys s’ha especialitzat en comunicació d’arts escèniques, sent cap de comunicació del Teatre Akadèmia i en l’actualitat de la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia. A més, des de fa un any, ha engegat el seu propi projecte: un alberg cultural al centre de Barcelona.


  • Perquè vas escollir el Màster universitari en Gestió Cultural de la UB?
Després d’acabar la carrera de Comunicació Audiovisual vaig començar a col·laborar amb projectes culturals de proximitat (centres cívics) i vaig sentir que necessitava formació en aquest camp. Vaig decidir, però, prendre’m un temps sabàtic i vaig viatjar a l’Argentina. Allà vaig buscar informació sobre formació en gestió cultural i, després de comparar diverses propostes, l’opció del Màster Universitari en Gestió Cultural de la UB va ser la que més em va convèncer.
  • Quina assignatura del màster t’ha estat més útil de cara al món professional?
M’és impossible triar una única assignatura perquè totes elles formen un mosaic necessari per una formació completa. De fet, com que l’últim anys del Màster vaig gaudir d’una beca de col·laboració i estava a la secretaria tècnica vaig aprofitar per fer d’oient a un parell d’assignatures optatives que no havia pogut escollit en anys precedents. Potser per l’itinerari professional que he seguit després, i sobretot pel que fa a endegar una empresa em quedaria amb Control comptable i pressupostari per a gestors culturals (no n’havia fet mai i encara ara m’és útil cada dia), Finançament i captació de recursos i Disseny i control d’una producció (aquestes dues últimes perquè els casos pràctics que vam treballar em van ser realment útils).
  • Quina va ser la relació amb els teus companys i com valores el fet que gairebé el 40% sigui estranger?
Crec que és molt enriquidor les diverses procedències dels estudiants del màster, no només pel que fa a origen físic sinó acadèmic i professional. El fet de poder fer un treball amb una educadora social, una comunicadors audiovisual, una músic i una humanista, per exemple, fa que tot el procés sigui més interessant. Amb els companys i companyes de la meva promoció l’experiència va ser molt positiva i, de fet, amb alguns d’ells i elles hem seguit trobant-nos en el món professional, fins el punt que fa uns mesos treballava diàriament amb 3 dels companys de la meva promoció. El màster és un molt bon moment per conèixer persones amb qui podries treballar en algun projecte i val molt la pena aprofitar aquesta oportunitat.
  • Com valoraries la teva experiència al màster universitari en Gestió Cultural de la UB?
Com ja es desprèn de les anteriors preguntes, la meva experiència en el Màster universitari en Gestió Cultual de la UB és més que positiva. Més enllà de ser un segell de qualitat en la meva formació i d’haver suposat l’aprenentatge d’uns continguts més que útils per la meva carrera professional, m’ha permès conèixer a grans professionals entre els meus companys i companyes, els professors i professores i els professionals en actiu convidats en diverses sessions. Tot això ha fet de mi un perfil professional més capacitat per encarar una carrera en arts escèniques, que és el que sempre havia volgut, i que just vaig engegar, en acabar el màster. Per tant, no tinc més que agraïment cap al Màster universitari en Gestió Cultural de la UB.

El Twitter de la Sílvia és: @silvia_artigas















25 de juny 2015

Entrevista al Gestor Cultural Sergi Díaz Plaza- ICUB



EL GESTOR: SERGI DÍAZ PLAZA

Sergi Díaz va ser un estudiant d’Humanitats que va ampliar el seu coneixement amb el màster en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona per rebre’ns a la sala d’espera de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). L’organisme on treballa va ser creat el 1996 per promoure i fomentar les activitats culturals de la ciutat en projectes com les fàbriques de creació i en els darrers anys els centres cívics. 

TEXT: Lourdes Lara i Roger Martrat - estudiants del Màster de Gestió cultural UB


El Palau de la Virreina de Barcelona amaga dins les seves parets barroques les oficines de l’Institut de Cultura de Barcelona. Aquest organisme ocupa la tercera planta d’un Palau convertit en el Centre de la Imatge contemporània de Barcelona. Amb el Sergi comencem a una terrassa la primera part de l’entrevista parlant sobre la seva feina actual com a tècnic de cultura especialitzat en els centres cívics i com es desenvolupa com a gestor. A la segona part centrem les preguntes sobre les fàbriques de creació, el gran projecte on ha participat els últims anys. 

A l’ICUB a què dediques els teus esforços actualment?
Treballo a la direcció de proximitat que en aquest mandat 2011-2015, amb el nou equip de govern, aquesta direcció va assumir la coordinació de la xarxa dels centres cívics. Aquestes funcions de coordinació es regeixen per una sèrie d’objectius que es van establir entre els districtes i l'ICUB. Els objectius principals són donar pautes a tots els districtes per oferir un estàndards comuns per tots els centres cívics, és a dir, definir uns preus dels serveis que han d’oferir els centres cívics, preparar les característiques tècniques que han de tenir els espais o establir una normativa de comunicació i difusió. Una de les eines més destacades que hem implementat és la inscripció on-line. Qualsevol ciutadà pot inscriure's a cursos i tallers, facilitant la tasca als gestors i ciutadans.
A nivell d'assessoria, ajudem als districtes quan han de crear un nou centre cívic a partir d'un pla d'usos específic per treballar amb el departament d'obres i adaptar les sales, també a plantejar els projectes culturals que si han de desenvolupar. En l'últim projecte de fotografia es va desenvolupar amb el comissari Samuel Aranda un taller de fotografia a 12 centres cívics per 200 persones. Aquests ciutadans fotografiaven la ciutat fins concloure el taller en una exposició final al Centre de la Imatge de la Virreina. En aquest projecte hi implicàvem equipaments com el Museu del Disseny i la Virreina, generant nous discursos i en col·laboració amb equipaments de referència cultural.

Com treballeu i us coordineu en la institució?
Treballar des d’una estructura com l’ICUB fa que els serveis de comunicació, els serveis de sistemes o els serveis de l’administració són compartits, no són específicament de centres cívics però sí que treballen per nosaltres. Aquest avantatge permet compartir i incidir millor. Actualment, ens dediquem exclusivament als centres cívics dues persones, tot i que comptem amb diferent personal d'administració, comunicació i assessorament que es vinculen en cada projecte. 

Quins indicadors culturals feu servir?
Disposem d’indicadors comuns a nivell de ciutat des de fa un any i això és una cosa que hem definit amb la secretaria tècnica de l’ICUB. Amb ells hem treballat per definir-los i incorporar-los amb els indicadors culturals ja existents a la ciutat. Una altra de les mesures que hem implementat seguint els indicadors són la fibra òptica a tots els centres cívics. Aquesta decisió ha estat presa des del departament de comunicació de l’ICUB i amb els centres cívics hem treballat plegats per fer aquest projecte, amb l'avantatge que ha suposat tenir un departament especialitzat per compartir recursos i serveis tot seguint objectius comuns.

Abans d’estar a l’ICUB, quin va ser el teu primer lloc de treball on et consideres que vas exercir com a gestor cultural?
Després d'una beca al Centre d'Estudis i Recursos Culturals, va ser en el 2000 treballant en una consultoria d'indicadors i assessorament cultural que liderava el Xavier Fina. Després d'estar en aquesta consultoria durant un any i mig, vaig anar a l'Ajuntament de la Llagosta per fer una substitució de cultura de 6 mesos. Després vaig començar a l'ICUB a treballar amb el gabinet del regidor dos anys i mig i vaig estar a l’associació que gestiona l'Ateneu Popular 9 Barris. Vaig tornar fa 7 anys a l'ICUB, el primer any en un projecte sobre temes de multiculturalitat i després promovent el projecte de fàbriques de creació. 

La teva feina consistiria més en crear alternatives o transformar realitats?
En el fons són les dues coses, bàsicament la nostra feina és molt executiva i administrativa, es basa molt en generar pautes generals perquè realment són funcions coordinadores. Qui executa i fa serveis a peu de carrer són els centres cívics. Des d’aquí estem en una posició d’observadors, per tant, volem que els centres cívics incideixin en el seu entorn més proper i generin alternatives a nivell d’accés cultural i participació. Nosaltres intentem coordinar tot això perquè realment hi hagi una organització comuna, però també volem que cadascú ho desenvolupi a la seva manera.

Barcelona com a ciutat t’ajuda a desenvolupar la teva feina? Quines oportunitats et dóna?
Treballo com a gestor cultural a l’Ajuntament de Barcelona, si no me la cregués hauria de plegar. Per mi és un privilegi treballar en un servei públic municipal a la meva ciutat i en l'àmbit de la gestió cultural, en una ciutat amb un teixit cultural molt ampli i divers on tens alternatives de tot tipus. Podria no fer-ho a Barcelona, però hi ha una relació emocional amb la ciutat, per part meva, que ho fa tot més interessant i intens. L'avantatge és que t’obliga a estar molt obert al que està passant a la ciutat, quins nous projectes hi ha, quins col·lectius... Necessites vista amplia. És un repte complex quan penses que d’aquí un temps potser no podràs estar tan pendent sobre el que està passant i potser t’hauràs de reubicar en un altre àmbit. És una ciutat on cal saber que està passant.
Què suposa per a la ciutat l'ICUB?
És l’instrument amb més capacitats i amb més incidència en la cultura de la ciutat perquè és l'administració municipal més directe i perquè ha d’intentar estar sempre a l'aguait de quina és la seva realitat cultural. Hi ha moments en que un pot ser més o menys encertat, però la complexitat de l'estructura de l'ICUB serveix per incidir en aquelles àrees i col·lectius o àmbits on cal donar suport. L'ICUB intenta donar resposta a les necessitats de la ciutat. L'ICUB és l’instrument per portar endavant política cultural de Barcelona. 

Aquesta connexió entre ciutadà i creador facilita la teva feina de gestió?
Això és un gran repte dels propers anys. Jo crec que nosaltres, com altres administracions, una de les coses que estem donant-li voltes és com connectem la creació amb l’espectador, com fem que la participació no sigui només veure una obra sinó que vagi més enllà. No és fàcil, però és un repte que nosaltres hem d’incentivar i promoure i és una de les línies centrals de la nostra feina en els propers anys. Per les dades que tenim d’equipaments com de centres cívics que tenen un públic nombrós i fidel però estancat i en una comunitat propera i estabilitzada està costant obrir-nos a aquell nou públic que hem de buscar i és difícil arribar-hi. Però és un repte que tenim, perquè la cultura sigui accessible i oberta a tothom. Cada vegada el ciutadà és més actiu i té més ganes de generar discurs i contingut i hem de saber com podem vincular aquestes necessitats i demandes perquè el ciutadà realment sigui un agent actiu i generador. 




FÀBRIQUES DE CREACIÓ A BARCELONA
El 2006 s’aprovà un Pla Estratègic de Cultura a la ciutat de Barcelona anomenat Nous Accents, en ell s’identificaven algunes línies bàsiques que servirien com a guia per desenvolupar les futures fàbriques de creació. D’ençà aquest pla s’han habilitat un conjunt d’espais, majoritàriament d’origen industrial, per esdevenir equipaments artístics i laboratoris de creació connectats amb l’àmbit professional. En lloc d’establir un únic punt s’han estès majoritàriament per l’est de la ciutat per potenciar l’economia creativa de Barcelona. Des de la Fabra i Coats del barri de Sant Andreu es dissipen per Barcelona l’Ateneu Popular 9 Barris, la Nau Ivanow, Hangar, La central del Circ, La Escocesa, la Sala Beckett/Obrador, La Seca i el Graner. En un projecte obert a noves fàbriques de creació i amb unes línies encara per explorar vol suposar l’existència d’uns espais enriquidors per una classe creativa que agafa força dins l’economia.

Com neix aquest projecte de les fàbriques de creació?
El 2006 ens trobàvem en un moment d’eclosió d’artistes, creadors i gent amb un bagatge cultural interessant que venia a la ciutat perquè els hi atreia la qualitat de vida per desenvolupar la seva feina. La demanda d’espais era molt gran tenint en compte l’enorme quantitat de persones que es volien dedicar a la creació artística. Aleshores, va ser important definir una xarxa d’equipaments que donés força a la creació i, en segon lloc, fer una política d’ajuts i subvencions a equipaments privats que adeqüessin els seus espais per tenir les millors condicions de suport a la creació i la promoció. en definitiva, fer que la cultura sigui una eina de cohesió social.

És un programa obert?
Sí, clar, les fàbriques de creació són aquells equipaments de titularitat municipal gestionat per associacions, però la propietat de l’edifici continua sent municipal, tenen coordinació directe per part de l’ICUB. En tots els centres s’ha intentat veure que pesava més, si el suport o la producció, per això la Beckett serà considerada una fàbrica de creació, on se li donarà més importància al suport dels dramaturgs. 

Les fàbriques de creació han evitat la fuga de creadors?
És difícil de dir, ja que no tenim indicadors per afirmar-ho de forma clara. per exemple, en La Central del Circ o Hangar hi ha molts artistes que són de fora de la península, gent de Suècia, Dinamarca o Sud-amèrica. Les fàbriques de creació han de servir perquè els creadors d’aquí s’esperessin molt més a l’hora de marxar, i si marxen és perquè el mercat artístic està bloquejat. Hi ha gent que viu aquí i treballa molt més fora, o gent que ha marxat perquè tenia més possibilitats de distribuir els seus espectacles o propostes fora. Sobretot el mercat de distribució està estancat i per molt que un espectacle sigui bo, si després només pots fer una o dues funcions no et sortirà a compte, en canvi, si tens oportunitat d’anar a altres països on hi hagi més possibilitats no t’ho pensaràs. 

Que suposen les fàbriques de creació per altres països?
Si aconseguim lligar-les molt més amb les xarxes de distribució poden arribar a ser punts de referència pel mercat de producció artística com França o Holanda. Això ajudarà moltíssim a situar Barcelona com a punt de referència a nivell de creació artística. Els mercats de distribució han de tenir les fàbriques de creació presents, perquè és on es generen propostes interessants. L’avantatge del model Barcelona respecte a les altres fàbriques de creació europees són que estan bastant disseminades per intentar relacionar-se amb diferents sectors i agents culturals de la ciutat, és a dir, no han de viure de forma independent a la seva realitat, sinó intentar col·laborar amb altres agents i espais. Si això s’aconsegueix farà que Barcelona sigui vista a nivell internacional com un lloc on es generen noves propostes d’innovació a nivell cultural i artístic. Les fàbriques han de servir per potenciar i impulsar coses que ja existeixen i connectar amb altres espais de la ciutat que el públic pugui conèixer i siguin ja punts de referència.

L’impacte econòmic, sobretot en cultura, es pot calcular?
L’impacte directe serà poc, però s’ha demostrat que l’impacte indirecte té més importància. El fet de situar Barcelona com una ciutat amb una activitat cultural interessant i innovadora és un punt d’atracció, no només a nivell turístic, sinó també de cara a altres sectors. El fet que una empresa decideixi instal·lar-se aquí, sobretot el seu departament d’investigació o disseny, és per l’ecosistema cultural. L’impacte indirecte que es crea s’ha de preservar. 

Tot i ser les fàbriques de titularitat pública, s’ha evitat així una ocupació il·legal?
En un moment on creadors de fora que estaven a Barcelona van ocupar molts edificis en espais en desús va ser un moment de tensió. el cas de la Macabra va ser la màxima expressió del problema i va servir per clarificar davant de tothom l’escenificació de problema. Les noves fàbriques de creació han resolt, en part, el problema. Per exemple, la gent del circ no té les mateixes necessitats d’ocupar, si ho fa, és per un concepte més ideològic o de militància política. Les fàbriques de creació donen resposta a les demandes i suposen infraestructures dignes i un reconeixement a aquesta necessitat. No ho resol al 100% però les ocupacions posteriors ja no anaven tant encaminades a la falta d’espai, sinó més aviat, al moviment okupa com a moviment polític i reivindicatiu amb un altre manera de replantejar el sistema actual. 

S’ocupen llavors espais per necessitat i després l’Ajuntament ho detecta i dóna una resposta?
L’administració pública sempre anirà tard, ja que és una estructura “garantista” que si dóna un pas és perquè ho te molt clar i ho ha fa conscient dels drets que suposa i les obligacions que tindrà. L’Ajuntament no podia començar a comprar edificis i donar-los a qualsevol sense un raonament previ. De fet, una de les coses que feia quan vaig començar a treballar a les fàbriques de creació era la justificació sobre el seu servei públic, perquè no està tant clar a qui beneficien. És va decidir que el projecte de les fàbriques es faria encara que fos per beneficiar a una part reduïda de la ciutadania, perquè la creació és un bé públic i cal preservar-la allà on es genera. A més, aquests espais també serveixen per donar a conèixer al públic com un lloc on es fomenten les noves línies d’investigació i creació.

La titularitat de l’Ajuntament fa que l’autogestió no tingui la mateixa cabuda?
L’Ajuntament té un edifici de titularitat municipal i hi ha uns actors que reivindiquen la gestió d’aquell espai perquè tenen un projecte real al darrera i tenen la capacitat de fer-ho. L’Ajuntament ha d’avaluar la proposta per veure si és d’interès públic, si està legitimat i si acompleix una sèrie de requisits com la transparència, l’ accessibilitat per tothom i cap discriminació. L’administració ha de vetllar perquè sigui un servei públic obert. Hi ha un acord entre les dues parts i si des de l’Ajuntament hi ha un reconeixement que funcionarà millor de forma autònoma cal fer-ho factible. No m’agrada la paraula autogestió; millor dir que ha d’existir un acord mutu entre les diverses parts en base a una bona proposta i d’un reconeixement recíproc. Sempre hi haurà una part de negociació política i una part pot no estar d’acord amb l’altra per motius polítics, però aquesta és la gràcia del sistema democràtic, la diversitat d’alternatives que han d’existir. Si les condicions d’uns i altres estan clares el funcionament no ha de ser complex.



FÀBRICA A FÀBRICA
Fabra i Coats. Ha de ser un gran contenidor de producció cultural que es caracteritzi per la transversalitat i la polivalència. Haurà de sumar funcions, usuaris i disciplines diversos, els quals garanteixen una activitat cultural i creativa destacada.
Ateneu Popular 9 Barris. Projecte col·lectiu ubicat en un centre cultural públic en què l’acció cultural i artística serveix com a eina de transformació social i gestionat amb transparència, autonomia i independència. En el terreny artístic, pretén potenciar la creació i fomentar la formació artística des d’una òptica no mercantilista, compromesa socialment, amb l’ànim de donar suport a la creació jove i a les cultures emergents.
Hangar. Centre obert per a la recerca i la producció artística que dóna suport a creadors, artistes i col·lectius. El centre ofereix un context i uns serveis que possibiliten la recerca i el desenvolupament de les produccions artístiques de forma parcial o integral, i acompanya els seus resultats mitjançant la seva inclusió en diverses xarxes i plataformes o la detecció de les possibilitats de l’ancoratge dels projectes en altres sectors.
Graner. És el centre creació i aprofundiment del llenguatge del cos i del moviment. Actua en base a diferents línies de treball per incidir en el teixit creatiu des de diferents contextos. Els eixos principals són: creació, internacionalització, pensament, educació i proximitat.
La Central del Circ. Espai de creació, entrenament, assaig, formació continuada i investigació adreçat a professionals de circ, tant artistes individuals com companyies. Permet que els artistes de circ s’entrenin, es formin, assagin i creïn els seus espectacles. Com a plataforma per a artistes i companyies emergents, fomenta la professionalització dels artistes i la interrelació de les disciplines circenses.
La Escocesa. Centre de producció artística enfocat envers les arts visuals, autogestionat i amb vocació pública. Com a centre de producció artística, aposta per oferir als artistes i col·lectius residents diferents espais a preus assequibles, tot afavorint la seva professionalització i la millora de la seva carrera artística.
La Seca. Dedicada a la creació, la producció i la difusió en els àmbits del teatre, la dansa, la màgia, el circ i altres arts escèniques, tant visuals com musicals. És una iniciativa del Brossa Espai Escènic, que a més a més proposa activitats que fomentin l’estudi i l’experimentació de nous llenguatges creatius i programes de formació i de reflexió.
Nau Ivanow. Especialitzada en arts escèniques, és una plataforma d’impuls de projectes artístics, especialment de joves creadors, que dóna cobertura a totes les fases del procés de creació.
Sala Beckett / Obrador.  És un espai de creació, formació i experimentació teatral, dedicat especialment a la promoció de la dramatúrgia contemporània, i és un punt de trobada de dramaturgs amb altres creadors escènics, artistes d’altres disciplines i públic en general.

Si en voleu veure la entrevista en vídeo cliqueu aquí!