Pàgines

15 de maig 2012

LA SECA / Anàlisi de projectes i institucions per alumnes del Màster Oficial


Encetem la segona quinzena de maig amb l'anàlisi de La Seca, per part d'una alumna del Màster en Gestió Cultural



LA SECA
(per Laura Resina)


La Seca, ubicada en una antiga fàbrica de monedes al barri del Born de Barcelona, és una Fàbrica de Creació contemporània dedicada a la creació, la producció i l’exhibició en els àmbits del teatre, la dansa, la màgia, el circ i altres arts escèniques, tant visuals com musicals. És una iniciativa del Brossa Espai Escènic que, a més, proposa activitats que fomenten l’estudi i l’experimentació de nous llenguatges creatius i programes de formació i de reflexió.
El Brossa Espai Escènic va ser fundat pel director escènic Hermann Bonnín i el màgic Hausson. Després de 14 anys construïnt amb èxit un projecte lligat a l'univers escènic i poètic de Joan Brossa i de totes aquelles activitats, teatrals i parateatrals, que responen als principis bàsics de les avantguardes històriques i de la creació contemporània, l’Ajuntament va concedir-los el 2009 la gestió d’aquesta nova Fàbrica de Creació, inaugurada aquest passat setembre.
La Seca neix amb l’objectiu de continuar mantenint Barcelona com un territori capdavanter en el món de les arts contemporànies, dedicant esforços a facilitar les eines i els espais necessaris perquè noves generacions d’artistes tinguin l’oportunitat de plantejar, experimentar i exposar els seus projectes. La seva missió és, doncs, constituïr-se com a centre de referència per a presents i futurs creadors. Un espai d’encontre, d’exhibició, d’intercanvi d’experiències, de transversalitat creativa i diàleg en l’àmbit del pensament contemporani; una plataforma per generar les oportunitats que aquests professionals no troben en altres institucions o entitats.

TITULARITAT.EQUIP DE GESTIÓ


El 2008 l'Ajuntament va adquirir aquest edifici històric i va convocar un concurs per a la cessió de la seva explotació com a equipament cultural i va remodelar-la segons les seves necessitats.
Va ser el mateix equip fundador del Brossa Espai Escènic, l'Hermann Bonnin i el  Jesús Julve, el màgic Hausson, a qui se'ls va otorgar la gestió d'aquest nou equipament. Ells són els encarregats de la direcció artística, però alhora hi ha dues persones més, encarregades de la direcció executiva, i una altra, responsable de la comunicació del centre. Al mateix temps,  la sala disposa d'un cap de sala i dos tècnics. La Seca es troba en una etapa inicial de funcionament i, per tant, fins que el nombre d'activitats no creixi, es vol mantenir un equip de treball semblant al que hi havia anteriorment a l’Espai Brossa. Tenint en compte que les dimensions de l’espai són molt més grans, és de preveure que aquest equip haurà de créixer en un futur.

ESPAI


Aquest antic edifici, situat a l'actual i emergent barri del Born, ha estat remodelat amb l'objectiu de situar-hi aquesta nova Fàbrica de Creació. És un nou espai que disposa, entre d'altres serveis i ofertes, de dues sales de diferent format per a representacions escèniques, un espai d'exposicions, una biblioteca especialitzada, un bar/restaurant (encara tancat) i una botiga/llibreria. Està distribuït en 3 plantes, cadascuna d'elles pensada per a acollir uns tipus d'activitats concretes, adaptades a les necessitats requerides. En definitiva, un espai gran, atractiu, situat en un barri en creixement i pròxim a les avantguardes i adequat a les necessitats i especificitats de la gran diversitat d'activitats que s'hi desenvoluparan.

LÍNIES DE TREBALL. PRODUCTE


L’anterior projecte del Brossa Espai Escènic va gaudir d’èxit gràcies a la coherència de la seva programació i l'alta qualitat dels seus espectacles, alhora que va convertir-lo en motor de cultura en el seu barri gràcies a múltiples activitats parateatrals. El nou espai de que disposen pretén ampliar aquesta oferta. Degut a les noves instal·lacions, l’equip de La Seca pot proposar muntatges més grans i altres disciplines escèniques, com la dansa i el circ. Entre d’altres serveis, La Seca consta de dues sales de diferent format per a representacions escèniques, un espai d’exposicions, una sala per a residència de projectes artístics i un bar en projecte d’obertura durant aquesta temporada. Estem parlant, per tant, d’un equipament amb òptimes instal·lacions i una magnífica infraestructura que pot convertir-lo en espai de referència.
Responent als seus objectius, la seva programació recull un conjunt d’activitats que exploren nous territoris de la poesia, de l’escena intergenèrica, de les avantguardes digerides i de les dramatúrgies submergides. També inclou un programa d’exposicions relacionades amb el món de l’espectacle, les arts visuals i les arts plàstiques, que sobretot girin al voltant de la figura i univers del poeta Joan Brossa. Com a fet diferencial, la seva programació culmina amb una oferta de tallers, seminaris i encontres amb professionals de diferents sectors de l’art i el pensament. A més, el projecte inclou un seguit d’activitats educatives dedicades a escoles, instituts, i altres col·lectius.
En definitiva, és manté la mateixa línia de programació que fins ara duia a terme l'Espai Brossa, però comptant amb un espai amb més recursos que, sens dubte, s’hauria de traduir en una major diversitat i qualitat en els muntatges.

MKT. COMUNICACIÓ i DIFUSIÓ


Degut al seu estat inicial, cal entendre que les estratègies de comunicació encara estan en un primer estadi. Actualment, només es duen a terme tasques de comunicació a través de canals virtuals. L’espai compta amb més de 3.000 adreces de correu electrònic recollides durant els 14 anys que va funcionar el projecte Espai Brossa (llegat molt positiu de l'etapa anterior), a les quals se'ls hi fa arribar el seu butlletí periòdicament. A més, està present força activament a les dues principals xarxes socials, Facebook i Twitter. Tot i així, l’equip és conscient que aquests canals són insuficients i ja estan elaborant estratègies de comunicació a través de cartelleria distribuïda per tota la ciutat, encara que haurà de passar un període d’adaptació abans que aquesta es dugui a terme plenament. Amb alguns mitjans de comunicació de ràdio i televisió tenen també acords d’intercanvi de visibilitat. Pel que fa a la venta d'entrades, utilitzen les plataformes més comuns, com són: Atrápalo, Telentrada i Ticketea

FINANÇAMENT


El pressupost anual de La Seca està al voltant dels 600.000€. Cal remarcar que aproximadament el 50% dels ingressos prové de finançament públic i el 40% (un percentatge prou elevat, comparat amb altres equipaments similars), prové del taquillatge. Alhora, també és rellevant el fet que la remodelació de l'equipament ha estat a càrrec de l'Ajuntament i, aquest els hi ha cedit durant 10 anys, més 5 de renovables, per a que puguin desenvolupar el projecte. Això suposa un gran avantatge davant d’altres equipaments (fins i tot, Fàbriques de Creació com la Nau Ivanow), que han de carregar a les seves espatlles el deute amb entitats financeres per a la remodelació dels seus espais. La font d'ingressos via sponsorització també l'estan treballant, però són plenament conscients que avui és díficil aconseguir-la, ja que són molt pocs els espais teatrals que aconsegueixen tenir finançament privat per aquesta via. El que sí s’ha posat en marxa són els patrocinadors a espectacles concrets amb la idea que cada espectacle tingui els seus propis patrocinadors d’acord al tipus de públic on es vulgui arribar. Trobo que és molt interessant aquesta iniciativa per a la diversitat en patrocinis segons el tipus d'activitat o espectacle, ja que els permetrà augmentar la seva visibilitat amb altres col·lectius.

ANÀLISI DEL PÚBLIC


Tot i ser un nou equipament cultural, La Seca compta amb la sort de ser la continuació de l'anterior projecte existent, l'Espai Brossa, que després dels seus 14 anys de trajectòria, havia aconseguit fidelitzar un nombre important de públic de diferents perfils, degut probablement a l'eclecticisme que caracteritzava la seva programació.
Actualment, amb l'ampliació del projecte i sota el paraigües de La Seca, es pretén també ampliar aquest ventall de públic, responent així a l'ampliació de disciplines artístiques i de les activitats que s'hi durant a terme, no només per a públic adult, sinó també infantil i familiar.

CONCLUSIONS

El nostre país ha estat i és, sens dubte, bressol d’un important número de creadors d’arts escèniques i visuals de caràcter experimental i alternatiu. Alguns dels seus treballs són reconeguts al continent europeu i a la resta del món. 

Som al segle XXI i la realització de continguts, valors i conceptes culturals que tenen com a objectiu l’estudi, l’experimentació i la difusió es manifesten com a fonamentals per afrontar el repte de les noves tecnologies i els nous llenguatges creatius. Aquest exercici és bàsic per fer possible l’aparició i el desenvolupament de nous creadors, ja que aquests són els nous valors de la nostra societat i els que crearan en els propers decennis el marc de treball en el sector cultural del país.
Si volem continuar sent capdavanters del món de les arts, per força s'ha de dedicar esforços a facilitar les eines i els espais necessaris perquè noves generacions d’artistes tinguin l’oportunitat de plantejar, experimentar i exposar els seus projectes. 

I és amb aquests objectius que neix La Seca, amb la voluntat de constituir-se com a centre de referència per a creadors presents i futurs. Caldrà veure, doncs, com anirà sent la trajectòria que aniran construïnt. El que sí és cert és que l'anterior Espai Escènic Brossa no ha decebut a ningú i s'havia posicionat en un dels espais referents a la ciutat. Tot apunta cap a bones expectatives: més recursos, més infraestructura, més recolzament i més somnis per complir, que esperem que puguin fer-se realitat!

Laura Resina
@laura_resina :: laura.resina@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada