Volem compartir amb tots vosaltres les experiències dels alumnes!
 |
| Fotografia de Rosa Colell |
Alice Pernes: "¡Aquí no encontraras ninguna carpa colorada ni felinos rugiendo! Como en un paisaje surrealista se plantea frente al mar un edificio moderno dedicado a un arte cuyas origines se pierden en la noche de los tiempos. Una vez te adentras en el interior, lo que se parecía al principio a un presentación formal va a volverse una experiencia única. Cuatro horas para compartir la vida de los residentes del circo: encontrar su equilibrio, buscar sus límites.... para acabar descubriendo los rincones del edificio guiado por el poder expresivo de un payaso loco."
 |
| Fotografia de Rosa Colell |
Albert Carles Ordi i Palomo: "Visitar
La Central del Circ ha sigut, essencialment, per a mi, una experiència. I no és
que se'n puguin tenir masses, d'experiències, a la vida. En general, no fem més
que assajar “delicats equilibris sense mans” al voltant de la “Torre de lesHores”, i rarament som capaços de veure-hi amb els ulls clucs, —el que seria una experiència. Però a vegades,
inesperadament, hi veiem, i ja no ens cal tramuntar muntanyes, —car són de sobte en nosaltres, o nosaltres
mateixos que ens hem fet elles—.
Doncs bé, tant l'espectacle d'en Marcel com les activitats que vam dur a terme
amb els altres professionals del circ ens varen ensenyar, de dins estant, què
és això del circ, —o millor dit, què podria
ser—, i quina experiència humana esdevé
entre aquestes persones que dediquen la vida sencera al qüestionament de la
veritat i la força de la gravetat. I quina cosa més absurda, dedicar la vida a
qüestionar-la! Potser sí, però potser és que només l'absurditat permet el bell
silenci del qui hi veu clar. Com a gestor culturals en formació que som i, per
tant, com aquelles persones que en un futur incert haurem d'ajudar a aquests
creadors a poder seguir realitzant les seves obres dins d'un mercat cada cop
més complicat, el poder compartir amb ells l'experiència que els mou a viure i
a sentir com a professionals del circ, ha sigut quelcom del tot enriquidor no
només per a nosaltres, sinó que, segurament, també per a ells. I és que el fet
és que, si el que pretenem és que entre el gestor cultural i l'artista hi hagi
cooperació, —que no competència—, aleshores el més essencial de tot és crear
l'empatia necessària a tal fi. I això, evidentment, només és possible a través
de compartir les experiències més íntimes i sinceres que ens construeixen a
tots nosaltres."
 |
| Fotografia de Rosa Colell |
Paula Vallejo: "Divendres passat a
la Central del Circ vam assistir a una xerrada que va resultar ser un monòleg.
O, més aviat, un acte de poesia.
Un personatge multilingüe, nassut i
despentinat es llença brutalment contra una caixa amb rodes que topa amb el
micròfon i, tres dits abans no toqui a terra, l’aconsegueix aturar; per
deixar-lo caure dos segons més tard.
Així és com Marcel
Escolano ens va definir què és el circ alhora que, sense adonar-se’n, ens feia
també una reflexió vital.
Conegut com el lloc
on tot és possible, on regna la imaginació i on trobem una colla de personatges
perduts, sense saber què fan allà.
Una disciplina que
es regeix per l’etern joc d’oposats, per l’equilibri entre dues forces que no
tenen sentit l’una sense l’altra.
Un mètode: el risc.
La saviesa popular diu que qui no s’arrisca no pisca. L’única manera de
sortir-se’n és deixar enrere les pors, assumir els errors i tornar-se a aixecar
després de caure.
Una barreja del
rigor de la maduresa i la inconsciència de la infantesa.
Un espectacle on no
hi ha espectadors, tots som partícips.
La possibilitat de
no ser el que has de ser. A la fi, una gran
metàfora de la vida."
 |
| Fotografia de Rosa Colell |
Carlota Masvidal Bofill: "Al Parc del
Fòrum, sota el poder del sol de quarts de quatre d’un setembre a Barcelona. Lluny
de tot i prop del mar. Enmig de camps de ciment gris, una porta de colors. Cares noves, projectes i futur. L’art del circ. Jugar. Un plaer i un honor
compartir emocions, sentiments i poesia amb els professionals de la Central del
Circ. Una experiència nova, diferent i enriquidora. En paraules del Marcel: El
circ s’amaga dins nostre. I jo dic que, per un moment, l’hem deixat sortir."
 |
| Fotografia de Rosa Colell |
Najat Tort i Gonzàlez: "D’una
manera subtil i amable l’equip de la Central del Circ va acollir-nos per
mostrar-nos el seu món. La visita va començar sent descriptiva, amb
informacions diverses de com funciona i es gestiona la Central del Circ. A
continuació, va aparèixer en escena en Marcel i amb ell el caos ordenat i la
improvisació organitzada, que van servir per comprendre millor l’essència del
circ des del punt de vista de l’artista. Tot seguit es van iniciar les dinàmiques
de grup que van crear un ambient idoni perquè comencessin les presentacions
entre nosaltres. Dividits en tres grups vam participar en tres activitats, on
la confiança i la diversió van ser pilars fonamentals.
Tot i
semblar que el circ i una classe a la universitat no tenen res a veure, a mida
que avançava la visita els símils es feien més evidents. Tant en el circ com en
els estudis l’entrenament és constant i diari, el treball en equip es essencial
per assolir grans projectes i la innovació és clau per tenir èxit."
 |
| Fotografia de Rosa Colell |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada