Enguany farà 7 anys que va començar a caminar el Màster Oficial en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona. Des de l'any 2006, en que celebràvem la nostra primera edició, han passat per les aules de la UB més de 180 alumnes, que han après i crescut professionalment acompanyats per aquesta formació.
L'objectiu principal del nostre màster és oferir totes les eines que en la conjuntura actual necessita un gestor cultural per a dur a terme la seva feina. Parlem de gestió de recursos econòmics, de disseny estratègic de la comunicació, de coneixement dels públics per esdevenir prescriptor, de la creativitat en les estratègies de captació de patrocini i un llarg etcètera.
Un intens procés d'immersió a l'àmbit cultural, en el que es combina la vessant acadèmica amb l'intercanvi amb professionals que comparteixen les seves experiències i els seus projectes amb els alumnes.
El resultat d'aquest camí és la construcció de perfils globals, polivalents i adaptables a les necessitats del sector, especialment en aquest moment de paradigmes canviants.
A l'actualitat, i fins el proper 12 d'abril, està obert el període de preinscripció pel Màster. Per tal de conèixer els passos a seguir, la documentació a presentar i els criteris de selecció de l'alumnat, consulta la nostra pàgina web, on està tot àmpliament explicat.
Els propers posts els volem dedicar als alumnes del Màster, publicant col·laboracions seves a través de les quals analitzen institucions i projectes culturals.
Fira Tàrrega
(per Imma Romero)
(per Imma Romero)
La ciutat de Tàrrega, de tant sols 17.000 habitants, es transforma completament durant els dies de la Fira. Es converteix en un gran aparador de propostes escèniques de gran qualitat, adreçades principalment als professionals del sector, però també a un nombrós públics que li aporta el marc ideal, festiu i espontani, perquè es desenvolupi la mostra artística.
Aquest 2011 Fira Tàrrega ha fet 30 anys. Durant els primers temps de democràcia, i per iniciativa de l’alcalde de la població, es va voler recuperar l’espai públic de Tàrrega per la ciutadania targarina. I és per això, que coincidint amb la festa major, i amb la complicitat del director d’una de les principals companyies de teatre catalanes, Joan Font de Comediants, es va crear aquesta Fira de Teatre com una gran festa popular, posant la ciutat al servei d’un projecte cultural.
Després d’aquests primers anys, la Fira va entrar en el consolidació, que va comportar la creació d’un Patronat i d’una entitat jurídica pròpia, que vetllaria exclusivament per la celebració d’aquest esdeveniment. Paral·lelament, es va començar a engegar la professionalització de l’equip gestor del projecte. Al 1991 s’inicia una etapa d’expansió, en la què, sense abandonar el seu caràcter de festa popular al carrer, s’intensifica la seva vessant de mercat i de fira i es crea la Llotja com a principal espai d’intercanvi i relació entre companyies i programadors. L’etapa del 1999 al 2006 es caracteritzarà per l’esforç en la difusió per tot l’Estat amb l’objectiu de convertir-se en un referent per la resta de fires de teatre del territori. Així mateix, la voluntat de racionalització marcarà un procés de re-dimensió i priorització d’activitats de la Fira, el que portarà a diverses accions d’auto-anàlisi i reflexió, com l’encàrrec a la Universitat de Lleida d’un estudi sobre l’impacte econòmic i l’anàlisi de públics de la Fira, del què s’obtindran importants resultats. Actualment, la Fira es troba en un període que té com a principal objectiu la internacionalització, per reforçar el seu posicionament en l’àmbit europeu i internacional; i que posa un nou accent en el foment de la creació més jove i innovadora, amb l’incorporació de nous programes relacionats amb les residències creatives i els laboratoris de creació.
Una missió amb objectius d’excel·lència i lideratge
La missió de Fira Tàrrega ha anat canviant també durant la seva història. El que va començar com una reivindicació de democratització cultural, s’ha convertit amb la voluntat d’esdevenir un espai professional de referència a nivell internacional i eix vertebrador del mercat escènic al territori català i espanyol.
Els professionals de Fira Tàrrega treballen sota la concepció que aquest esdeveniment ha de ser una cita obligatòria anual per tots aquells que treballen en les arts escèniques. Aquest lideratge va néixer fa bastant de temps, ja que la Fira va ser pionera al territori català en presentar-se com un mercat de les arts escèniques en viu a Catalunya, com a forma de precedent pel Mercat de la Música Viva de Vic, i la Fira Mediterrània de Manresa.
A part del lideratge, els valors que impregnen la filosofia, els objectius, i el model de gestió del projecte són la professionalitat, l’eclecticisme i la creativitat. Respecte aquest últim, la frase que acompanya la imatge corporativa actual “Territori Creatiu” condensa dues de les principals idees en les què es construeix la fira. La idea de la territorialitat sempre ha tingut una presència fonamental, sobretot per la seva celebració en un una ciutat petita-mitjana no metropolitana; i pel concepte d’espai públic com a estímul per la creació. Pel que fa a la creativitat, és en les últimes edicions on s’ha donat un gir cap al foment de la creació des de la seva base, no sols en l’exhibició; sinó també en els primer estadis del procés creatiu. Amb això, Fira Tàrrega s’incorpora a una de les tendències més actuals de les arts escèniques, que és el foment del procés creatiu mitjançant laboratoris de creació i residències creatives, entre d’altres. Es reafirma, de nou, la seva capacitat de lideratge dins del sector.
Un model de gestió optimitzat a través de l’experiència
Després de quatre anys de funcionament de la Fira, i d’intuir el gran potencial que podria tenir aquest projecte, l’Ajuntament de Tàrrega va fundar el Patronat Municipal de la Fira del Teatre, que actualment és una Entitat Pública Empresarial Local, amb el nom de Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. Al disposar d’una forma jurídica pública, però amb capacitat comercial, la seva gestió podia ser molt més àgil i les possibilitats de creixement de la fira es multiplicaven de forma exponencial. Els membres del patronat de la Fira, que formen part del seu Consell d’Administració i, per tant, principal òrgan de direcció de l’entitat són l’Ajuntament de Tàrrega, el Departament de Cultura (ICIC), el Ministeri de Cultura (INAEM) i la Diputació de Lleida (IEI).
El model de gestió de la Fira s’ha optimitzat a través de la seva pròpia capacitat d’autoanàlisi i reflexió. La seva peculiaritat està marcada per la seva triple caracterització a partir de tres elements: la Festa (el seu caràcter festiu i popular), el Festival (concepte de mostra de teatre), i la Fira (concepte de mercat). Tot i que l’objectiu més important és el darrer, la programació de la Fira està dissenyada per arribar i cobrir les necessitats dels tres termes.
D’acord amb això, el seu caràcter de “fira” està representat per la Llotja com a espai de trobada, intercanvi i negociació entre programadors i companyies. Com a novetat dels darrers anys existeix l’Espai Empresa, on es desenvolupen show-cases d’espectacles que formen part del catàleg de distribuïdores i representants. A més, la Fira contribueix de forma directa en el desenvolupament del sector tot coproduint espectacles i gestionant laboratoris de creació, residències artístiques i col·laborant en premis d’investigació.
A més, la Fira compta amb una programació artística d’excel·lència, caracteritzada per produccions amb gran representació catalana, estatal i internacional; tant pel que respecte a les arts al carrer com pel teatre de sala. Aquests són un gran atractiu pel públic del “festival” i permeten als programadors conèixer el desenvolupament dels espectacles en el seu marc més adequat.
La “festa” està assegurada amb el mercat de paradistes i amb una programació diària de concerts amb Dj’s per satisfer les necessitats de festa nocturna del públic més jove del festival. Les dades respecte la darrera edició ens aproximen a la magnitud de la Fira. Les 97 companyies que van passar pel festival van presentar uns 87 espectacles durant els quatre dies de la Fira. La infraestructura compta amb 22 espais d’actuació (espais que es construeixen expressament i d’altres que s’adapten, com col·legis i poliesportius), i una zona d’acampada habilitada per 7.500 usuaris. Aquest gran volum d’activitat ha obligat als responsables a dissenyar un sistema de gestió tècnica òptima, que a més compta amb una gran part del personal municipal al seu servei durant els dies de la Fira, des de bombers, policia, brigada i personal de neteja.
Una estratègia de comunicació diversificada i innovadora
La triple significació de Fira Tàrrega, ha obligat també a crear una estratègia de comunicació diversificada per aconseguir el màxim nivell d’eficàcia i efectivitat. La comunicació que es fa als professionals és molt més personalitzada i relacional, basada inclús en el contacte directe que es pot ocasionar en la visita a d’altres Fires o Mostres. La comunicació als espectadors de la Fira és molt més genèrica, utilitzant els mitjans de comunicació massius, tot i que en els darrers anys s’han començant a incorporar estratègies de comunicació directa mitjançant la utilització de les xarxes socials. Pel que fa al públic de caire més festiu no es fa cap estratègia específica de comunicació, tot i que es vetlla, tal i com hem vist, per incorporar elements en la programació que cobreixin les seves expectatives.
La Fira Tàrrega, com a referent i líder en el sector, ha incorporat també estratègies en la gestió de la comunicació del tot innovadores. Per motius de racionalització econòmica i de recursos ha externalitzat el servei de merchandising, i la seva imatge i contracte es renoven aproximadament cada tres anys. Per altra banda, el cartell i la imatge de cada edició del Festival es renova de forma anual; i la imatge corporativa cada cinc anys, aproximadament. Aquesta és una mostra més de la capacitat d’optimització de la gestió gràcies la seva experiència.
Finalment, pel que fa a la comunicació, el projecte també ha estat pioner en la incorporació de les innovacions tecnològiques, i ha creat un aplicació per iphone, on es poden consultar els serveis i la programació de la Fira.
Un equip familiar però amb gran professionalitat
El volum de l’equip de la Fira és del tot estacional. Durant tot l’any, l’equip regular està format per unes vuit persones, repartides en les àrees de gerència, artística, de professionals, secretaria/administració, tècnica i recursos.
Durant els dies de la Fira, el personal eventual contractat fa créixer el seu equip en 300 persones. Aquest aspecte requereix d’una capacitat de gestió en recursos humans molt flexible, capaç d’adaptar-se a les necessitats de cada moment del procés de producció del projecte.
Cal dir, a més, que gran part de l’excel·lència de la Fira és dóna per la professionalitat dels seus membres, a més de la seva gran capacitat humana. L’equip d’aquest projecte és un equip familiar, projecte, el viu com el gran esdeveniment anual on cal dipositar el màxim d’esforços per millorar-lo edició rere edició.
Un exemple del caràcter familiar de l’equip és el fixatge com a director artístic d’enguany, i de les pròximes quatre edicions, d’un dels membres de l’equip de programació. Això demostra una gran confiança vers el seu propi equip.
Un finançament amb gran complicitat per part les administracions públiques
Els trenta anys d’èxit de Fira Tàrrega s’han guanyat la complicitat i confiança de les administracions públiques. És per això que el volum invertit en la Fira per part d’aquestes és de més d’un milió d’euros, el que suposa un 77% del total dels ingressos. Aquest fet planteja un dels reptes més importants pels propers anys per la Fira: construir un sistema de finançament a mig termini en què les subvencions públiques perdin del tot el seu protagonisme. Tot i així, la Fira ja compta amb una incipient diversificació d’ingressos, amb un programa de patrocini i de mecenatge, i una capacitat de gestió que permet obtenir un 14% de recursos propis.
Cal dir, a més, que la Fira Tàrrega genera un gran impacte econòmic en el territori. L’estudi encarregat l’any 2000 a la Universitat de Lleida demostra que cada any es fa una despesa en el territori d’uns cinc milions d’euros, el que significa cinc vegades l’import invertit per les administracions.
Pel que fa a la tarificació dels serveis, la Fira utilitza la discriminació de preus per tal de desenvolupar de forma òptima la gestió dels seus públics. D’aquesta manera, existeixen espectacles gratuïts però també espectacles de pagament amb un preu que va dels tres als divuit euros. Pel que fa al taquillatge, la companyia es queda amb el 60% ingressat, el que suposa també un percentatge superior a la mitjana de mercat. El i que tant si treballa tot l’any, o bé uns dies en el preu dels estands de la llotja són també bastant assequibles i amb possibilitats també de discriminació en funció del volum llogat.
Un públic divers però necessari
Com ja hem comentat, ja fa més de deu anys que Fira Tàrrega té interès en conèixer els seus públics. L’estudi de públics que va realitzar la Universitat de Lleida l’any 2000 dibuixava a grans trets un visitant a la Fira principalment jove, fidel (amb una mitjana de fidelitat de sis anys), que sol venir en grup, veu uns dos espectacles, hi passa uns tres dies i gasta una mitjana de cinquanta euros.
Tot i així, la Fira es ben conscient de la diversitat del seu públic. No obstant ha aconseguit transformar aquesta debilitat en una oportunitat, tot creant sinergies operatives entre els diferents tipus de públic. Tot i que els principals destinataris de la Fira són els professionals, no es podria fer sense el públic espectador d’art escèniques i tampoc sense el públic de caràcter més festiu. Els espectadors ajuden a finançar amb la seva entrada la programació de pagament, i el públic festiu legitima els espectacles de carrer.
Encara queda un llarg camí en el desenvolupament de la gestió de públics de les arts escèniques en general, però Fira Tàrrega és una molt bona font d’aprenentatge. La seva peculiar diversitat de públics és a més una estructura d'equilibri financer i legitimitat.
Conclusions
El model de gestió de Fira Tàrrega no respon a un disseny preconcebut; sinó a un disseny treballat, any rere any, després de la detecció de debilitats i mancances, amb la voluntat de millorar i arribar a la manera més eficient i eficaç als objectius establerts.
El caràcter puntual de la Fira, i el seu equip permanent, permet que això sigui possible. No obstant, aquesta no és una tasca fàcil, i requereix d’una gran capacitat d'auto- reflexió i d’autocrítica per part dels professionals.
Actualment, el projecte està vivint un moment dolç. Tot i així se li presenten una sèrie de reptes que ha de resoldre en un plaç bastant proper. Es tracta principalment, i tal i com hem comentat, de canviar el model de finançament. Les retallades són una tendència constant en les subvencions públiques, i aquest fet afecta tant als grans com els petits equipaments.
La voluntat d’internacionalització del projecte, que és un dels principals objectius del període, s’ha d’aplicar també al model de gestió i al model de finançament. Lapotencialitat de Fira Tàrrega traspassa fronteres, i és per això que les fonts de finançament s’han de valorar des d’una perspectiva internacional. Sense oblidar, noobstant, el caràcter de proximitat que permet que tot un poble es transformi en un gran escenari cultural i social durant quatre dies.
Imma Romero
romero.imma@gmail.com
twitter @immaromero
