EL GESTOR: SERGI DÍAZ PLAZA
Sergi Díaz va ser un
estudiant d’Humanitats que va ampliar el seu coneixement amb el màster en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona per rebre’ns a la sala d’espera
de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). L’organisme on treballa va ser
creat el 1996 per promoure i fomentar les activitats culturals de la ciutat en
projectes com les fàbriques de creació i en els darrers anys els centres
cívics.
TEXT: Lourdes Lara i Roger Martrat - estudiants del Màster de Gestió cultural UB
TEXT: Lourdes Lara i Roger Martrat - estudiants del Màster de Gestió cultural UB
A l’ICUB a què dediques els teus esforços actualment?
Treballo a la
direcció de proximitat que en aquest mandat 2011-2015, amb el nou equip de
govern, aquesta direcció va assumir la coordinació de la xarxa dels centres
cívics. Aquestes funcions de coordinació es regeixen per una sèrie d’objectius
que es van establir entre els districtes i l'ICUB. Els objectius principals són
donar pautes a tots els districtes per oferir un estàndards comuns per tots els
centres cívics, és a dir, definir uns preus dels serveis que han d’oferir els
centres cívics, preparar les característiques tècniques que han de tenir els
espais o establir una normativa de comunicació i difusió. Una de les eines més
destacades que hem implementat és la inscripció on-line. Qualsevol ciutadà pot inscriure's a cursos i tallers,
facilitant la tasca als gestors i ciutadans.
A nivell
d'assessoria, ajudem als districtes quan han de crear un nou centre cívic a
partir d'un pla d'usos específic per treballar amb el departament d'obres i
adaptar les sales, també a plantejar els projectes culturals que si han de
desenvolupar. En l'últim projecte de fotografia es va desenvolupar amb el
comissari Samuel Aranda un taller de fotografia a 12 centres cívics per 200
persones. Aquests ciutadans fotografiaven la ciutat fins concloure el taller en
una exposició final al Centre de la Imatge de la Virreina. En aquest projecte
hi implicàvem equipaments com el Museu del Disseny i la Virreina, generant nous
discursos i en col·laboració amb equipaments de referència cultural.
Com treballeu i us coordineu en la institució?
Treballar des d’una
estructura com l’ICUB fa que els serveis de comunicació, els serveis de
sistemes o els serveis de l’administració són compartits, no són específicament
de centres cívics però sí que treballen per nosaltres. Aquest avantatge permet
compartir i incidir millor. Actualment, ens dediquem exclusivament als centres
cívics dues persones, tot i que comptem amb diferent personal d'administració,
comunicació i assessorament que es vinculen en cada projecte.
Quins indicadors culturals feu servir?
Disposem
d’indicadors comuns a nivell de ciutat des de fa un any i això és una cosa que
hem definit amb la secretaria tècnica de l’ICUB. Amb ells hem treballat per
definir-los i incorporar-los amb els indicadors culturals ja existents a la
ciutat. Una altra de les mesures que hem implementat seguint els indicadors són
la fibra òptica a tots els centres cívics. Aquesta decisió ha estat presa des
del departament de comunicació de l’ICUB i amb els centres cívics hem treballat
plegats per fer aquest projecte, amb l'avantatge que ha suposat tenir un
departament especialitzat per compartir recursos i serveis tot seguint
objectius comuns.
Abans d’estar a l’ICUB, quin va ser el teu primer lloc de
treball on et consideres que vas exercir com a gestor cultural?
Després d'una beca
al Centre d'Estudis i Recursos Culturals, va ser en el 2000 treballant en una
consultoria d'indicadors i assessorament cultural que liderava el Xavier Fina.
Després d'estar en aquesta consultoria durant un any i mig, vaig anar a
l'Ajuntament de la Llagosta per fer una substitució de cultura de 6 mesos.
Després vaig començar a l'ICUB a treballar amb el gabinet del regidor dos anys
i mig i vaig estar a l’associació que gestiona l'Ateneu Popular 9 Barris. Vaig
tornar fa 7 anys a l'ICUB, el primer any en un projecte sobre temes de
multiculturalitat i després promovent el projecte de fàbriques de creació.
La teva feina consistiria més en crear alternatives o
transformar realitats?
En el fons són les
dues coses, bàsicament la nostra feina és molt executiva i administrativa, es
basa molt en generar pautes generals perquè realment són funcions
coordinadores. Qui executa i fa serveis a peu de carrer són els centres cívics.
Des d’aquí estem en una posició d’observadors, per tant, volem que els centres
cívics incideixin en el seu entorn més proper i generin alternatives a nivell
d’accés cultural i participació. Nosaltres intentem coordinar tot això perquè
realment hi hagi una organització comuna, però també volem que cadascú ho
desenvolupi a la seva manera.
Barcelona com a ciutat t’ajuda a desenvolupar la teva
feina? Quines oportunitats et dóna?
Treballo com a
gestor cultural a l’Ajuntament de Barcelona, si no me la cregués hauria de
plegar. Per mi és un privilegi treballar en un servei públic municipal a la
meva ciutat i en l'àmbit de la gestió cultural, en una ciutat amb un teixit
cultural molt ampli i divers on tens alternatives de tot tipus. Podria no
fer-ho a Barcelona, però hi ha una relació emocional amb la ciutat, per part
meva, que ho fa tot més interessant i intens. L'avantatge és que t’obliga a
estar molt obert al que està passant a la ciutat, quins nous projectes hi ha,
quins col·lectius... Necessites vista amplia. És un repte complex quan penses
que d’aquí un temps potser no podràs estar tan pendent sobre el que està
passant i potser t’hauràs de reubicar en un altre àmbit. És una ciutat on cal
saber que està passant.
Què suposa per a la ciutat l'ICUB?
És l’instrument amb
més capacitats i amb més incidència en la cultura de la ciutat perquè és
l'administració municipal més directe i perquè ha d’intentar estar sempre a
l'aguait de quina és la seva realitat cultural. Hi ha moments en que un pot ser
més o menys encertat, però la complexitat de l'estructura de l'ICUB serveix per
incidir en aquelles àrees i col·lectius o àmbits on cal donar suport. L'ICUB
intenta donar resposta a les necessitats de la ciutat. L'ICUB és l’instrument
per portar endavant política cultural de Barcelona.
Aquesta connexió entre ciutadà i creador facilita la teva
feina de gestió?
Això és un gran
repte dels propers anys. Jo crec que nosaltres, com altres administracions, una
de les coses que estem donant-li voltes és com connectem la creació amb
l’espectador, com fem que la participació no sigui només veure una obra sinó
que vagi més enllà. No és fàcil, però és un repte que nosaltres hem
d’incentivar i promoure i és una de les línies centrals de la nostra feina en
els propers anys. Per les dades que tenim d’equipaments com de centres cívics
que tenen un públic nombrós i fidel però estancat i en una comunitat propera i
estabilitzada està costant obrir-nos a aquell nou públic que hem de buscar i és
difícil arribar-hi. Però és un repte que tenim, perquè la cultura sigui
accessible i oberta a tothom. Cada vegada el ciutadà és més actiu i té més
ganes de generar discurs i contingut i hem de saber com podem vincular aquestes
necessitats i demandes perquè el ciutadà realment sigui un agent actiu i
generador.
FÀBRIQUES DE CREACIÓ A BARCELONA
El 2006 s’aprovà un Pla
Estratègic de Cultura a la ciutat de Barcelona anomenat Nous Accents, en ell
s’identificaven algunes línies bàsiques que servirien com a guia per
desenvolupar les futures fàbriques de creació. D’ençà aquest pla s’han
habilitat un conjunt d’espais, majoritàriament d’origen industrial, per
esdevenir equipaments artístics i laboratoris de creació connectats amb l’àmbit
professional. En lloc d’establir un únic punt s’han estès majoritàriament per
l’est de la ciutat per potenciar l’economia creativa de Barcelona. Des de la
Fabra i Coats del barri de Sant Andreu es dissipen per Barcelona l’Ateneu
Popular 9 Barris, la Nau Ivanow, Hangar, La central del Circ, La Escocesa, la
Sala Beckett/Obrador, La Seca i el Graner. En un projecte obert a noves
fàbriques de creació i amb unes línies encara per explorar vol suposar
l’existència d’uns espais enriquidors per una classe creativa que agafa força
dins l’economia.
Com neix aquest projecte de les fàbriques de creació?
El 2006 ens
trobàvem en un moment d’eclosió d’artistes, creadors i gent amb un bagatge
cultural interessant que venia a la ciutat perquè els hi atreia la qualitat de
vida per desenvolupar la seva feina. La demanda d’espais era molt gran tenint
en compte l’enorme quantitat de persones que es volien dedicar a la creació
artística. Aleshores, va ser important definir una xarxa d’equipaments que
donés força a la creació i, en segon lloc, fer una política d’ajuts i
subvencions a equipaments privats que adeqüessin els seus espais per tenir les
millors condicions de suport a la creació i la promoció. en definitiva, fer que
la cultura sigui una eina de cohesió social.
És un programa obert?
Sí, clar, les
fàbriques de creació són aquells equipaments de titularitat municipal gestionat
per associacions, però la propietat de l’edifici continua sent municipal, tenen
coordinació directe per part de l’ICUB. En tots els centres s’ha intentat veure
que pesava més, si el suport o la producció, per això la Beckett serà
considerada una fàbrica de creació, on se li donarà més importància al suport
dels dramaturgs.
Les fàbriques de creació han evitat la fuga de creadors?
És difícil de dir,
ja que no tenim indicadors per afirmar-ho de forma clara. per exemple, en La
Central del Circ o Hangar hi ha molts artistes que són de fora de la península,
gent de Suècia, Dinamarca o Sud-amèrica. Les fàbriques de creació han de servir
perquè els creadors d’aquí s’esperessin molt més a l’hora de marxar, i si
marxen és perquè el mercat artístic està bloquejat. Hi ha gent que viu aquí i
treballa molt més fora, o gent que ha marxat perquè tenia més possibilitats de
distribuir els seus espectacles o propostes fora. Sobretot el mercat de
distribució està estancat i per molt que un espectacle sigui bo, si després
només pots fer una o dues funcions no et sortirà a compte, en canvi, si tens
oportunitat d’anar a altres països on hi hagi més possibilitats no t’ho
pensaràs.
Que suposen les fàbriques de creació per altres països?
Si aconseguim
lligar-les molt més amb les xarxes de distribució poden arribar a ser punts de
referència pel mercat de producció artística com França o Holanda. Això ajudarà
moltíssim a situar Barcelona com a punt de referència a nivell de creació
artística. Els mercats de distribució han de tenir les fàbriques de creació
presents, perquè és on es generen propostes interessants. L’avantatge del model
Barcelona respecte a les altres fàbriques de creació europees són que estan
bastant disseminades per intentar relacionar-se amb diferents sectors i agents
culturals de la ciutat, és a dir, no han de viure de forma independent a la
seva realitat, sinó intentar col·laborar amb altres agents i espais. Si això
s’aconsegueix farà que Barcelona sigui vista a nivell internacional com un lloc
on es generen noves propostes d’innovació a nivell cultural i artístic. Les
fàbriques han de servir per potenciar i impulsar coses que ja existeixen i
connectar amb altres espais de la ciutat que el públic pugui conèixer i siguin
ja punts de referència.
L’impacte econòmic, sobretot en cultura, es pot calcular?
L’impacte directe
serà poc, però s’ha demostrat que l’impacte indirecte té més importància. El
fet de situar Barcelona com una ciutat amb una activitat cultural interessant i
innovadora és un punt d’atracció, no només a nivell turístic, sinó també de
cara a altres sectors. El fet que una empresa decideixi instal·lar-se aquí,
sobretot el seu departament d’investigació o disseny, és per l’ecosistema
cultural. L’impacte indirecte que es crea s’ha de preservar.
Tot i ser les fàbriques de titularitat pública, s’ha
evitat així una ocupació il·legal?
En un moment on
creadors de fora que estaven a Barcelona van ocupar molts edificis en espais en
desús va ser un moment de tensió. el cas de la Macabra va ser la màxima
expressió del problema i va servir per clarificar davant de tothom
l’escenificació de problema. Les noves fàbriques de creació han resolt, en
part, el problema. Per exemple, la gent del circ no té les mateixes necessitats
d’ocupar, si ho fa, és per un concepte més ideològic o de militància política.
Les fàbriques de creació donen resposta a les demandes i suposen
infraestructures dignes i un reconeixement a aquesta necessitat. No ho resol al
100% però les ocupacions posteriors ja no anaven tant encaminades a la falta
d’espai, sinó més aviat, al moviment okupa
com a moviment polític i reivindicatiu amb un altre manera de replantejar el
sistema actual.
S’ocupen llavors espais per necessitat i després
l’Ajuntament ho detecta i dóna una resposta?
L’administració
pública sempre anirà tard, ja que és una estructura “garantista” que si dóna un
pas és perquè ho te molt clar i ho ha fa conscient dels drets que suposa i les
obligacions que tindrà. L’Ajuntament no podia començar a comprar edificis i
donar-los a qualsevol sense un raonament previ. De fet, una de les coses que
feia quan vaig començar a treballar a les fàbriques de creació era la
justificació sobre el seu servei públic, perquè no està tant clar a qui
beneficien. És va decidir que el projecte de les fàbriques es faria encara que
fos per beneficiar a una part reduïda de la ciutadania, perquè la creació és un
bé públic i cal preservar-la allà on es genera. A més, aquests espais també
serveixen per donar a conèixer al públic com un lloc on es fomenten les noves
línies d’investigació i creació.
La titularitat de l’Ajuntament fa que l’autogestió no
tingui la mateixa cabuda?
L’Ajuntament té un
edifici de titularitat municipal i hi ha uns actors que reivindiquen la gestió
d’aquell espai perquè tenen un projecte real al darrera i tenen la capacitat de
fer-ho. L’Ajuntament ha d’avaluar la proposta per veure si és d’interès públic,
si està legitimat i si acompleix una sèrie de requisits com la transparència,
l’ accessibilitat per tothom i cap discriminació. L’administració ha de vetllar
perquè sigui un servei públic obert. Hi ha un acord entre les dues parts i si
des de l’Ajuntament hi ha un reconeixement que funcionarà millor de forma
autònoma cal fer-ho factible. No m’agrada la paraula autogestió; millor dir que
ha d’existir un acord mutu entre les diverses parts en base a una bona proposta
i d’un reconeixement recíproc. Sempre hi haurà una part de negociació política
i una part pot no estar d’acord amb l’altra per motius polítics, però aquesta
és la gràcia del sistema democràtic, la diversitat d’alternatives que han
d’existir. Si les condicions d’uns i altres estan clares el funcionament no ha
de ser complex.
FÀBRICA A FÀBRICA
Fabra i Coats. Ha de ser un gran
contenidor de producció cultural que es caracteritzi per la transversalitat i
la polivalència. Haurà de sumar funcions, usuaris i disciplines diversos, els
quals garanteixen una activitat cultural i creativa destacada.
Ateneu Popular 9 Barris.
Projecte col·lectiu ubicat en un centre cultural públic en què l’acció cultural
i artística serveix com a eina de transformació social i gestionat amb
transparència, autonomia i independència. En el terreny artístic, pretén
potenciar la creació i fomentar la formació artística des d’una òptica no
mercantilista, compromesa socialment, amb l’ànim de donar suport a la creació
jove i a les cultures emergents.
Hangar. Centre obert per a la
recerca i la producció artística que dóna suport a creadors, artistes i
col·lectius. El centre ofereix un context i uns serveis que possibiliten la recerca
i el desenvolupament de les produccions artístiques de forma parcial o
integral, i acompanya els seus resultats mitjançant la seva inclusió en
diverses xarxes i plataformes o la detecció de les possibilitats de l’ancoratge
dels projectes en altres sectors.
Graner. És el centre creació i
aprofundiment del llenguatge del cos i del moviment. Actua en base a diferents
línies de treball per incidir en el teixit creatiu des de diferents contextos.
Els eixos principals són: creació, internacionalització, pensament, educació i
proximitat.
La Central del Circ. Espai de
creació, entrenament, assaig, formació continuada i investigació adreçat a
professionals de circ, tant artistes individuals com companyies. Permet que els
artistes de circ s’entrenin, es formin, assagin i creïn els seus espectacles.
Com a plataforma per a artistes i companyies emergents, fomenta la
professionalització dels artistes i la interrelació de les disciplines
circenses.
La Escocesa. Centre de producció
artística enfocat envers les arts visuals, autogestionat i amb vocació pública.
Com a centre de producció artística, aposta per oferir als artistes i
col·lectius residents diferents espais a preus assequibles, tot afavorint la
seva professionalització i la millora de la seva carrera artística.
La Seca. Dedicada a la creació,
la producció i la difusió en els àmbits del teatre, la dansa, la màgia, el circ
i altres arts escèniques, tant visuals com musicals. És una iniciativa del
Brossa Espai Escènic, que a més a més proposa activitats que fomentin l’estudi
i l’experimentació de nous llenguatges creatius i programes de formació i de
reflexió.
Nau Ivanow. Especialitzada en
arts escèniques, és una plataforma d’impuls de projectes artístics,
especialment de joves creadors, que dóna cobertura a totes les fases del
procés de creació.
Sala Beckett / Obrador. És un espai de creació, formació i
experimentació teatral, dedicat especialment a la promoció de la dramatúrgia
contemporània, i és un punt de trobada de dramaturgs amb altres creadors
escènics, artistes d’altres disciplines i públic en general.
Si en voleu veure la entrevista en vídeo cliqueu aquí!
