Paradigma 3: "EL RETO DIGITAL"

Las jornadas “Paradigmas de futuro para realimentar la acción cultural”, cerraron su primer día planteando la cuestión del reto digital. Dolors Reig, psicóloga social y experta en innovación social y entornos colaborativos, fue la encargada de presentar el tema, con una reflexión inicial que puede verse aquí.

Rafa Milan, jefe del área de cultura del Ayuntamiento del Prat, Conxa Rodà, coordinadora de proyectos digitales en el Museu Picasso y co-directora del postgrado de Gestión museística de IDEC-UPF, y Jaron Rowan, codirector de Yproduccions, alimentaron un debate que se vivió en la sala y paralelamente en twitter. A continuación recojemos algunos de los tuits de #repensarcultura:

Iguazelelhombre

Ahora en #repensarcultura tercer paradigma "El reto digital". Empieza @dreig hablando de la conveniencia del reto social en lugar de digital

PepeZapata

#repensarcultura molt recomanable El caparazón, el blog de @dreig: http://t.co/qld74fG8

Iguazelelhombre

Lo offline actúa como muro paralizante de la participación online @dreig #repensarcultura

bolorino

RT @CristinaRiera: Revolución social, no sólo reto digital. El offline pone trabas a lo fácilmente solucionable en el online. Dolors Reig

CristinaRiera

La cultura vuelve a ser popular, las redes recuperan el sentido interactivo de la plaza del pueblo y en global. D. Reig

Amarinma

@dreig Amb les xarxes socials tornem a una àgora pública. Una plaça d'un poble global

CristinaRiera

Se vuelve a la confianza social como criterio, a la interacción, debate. D. Reig

CristinaRiera

En principio debería ser una buena noticia que todo el mundo pueda acceder a la producción cultural. D. Reig

PepeZapata

#repensarcultura @dreig aiaiai... menció a netflix, l'spotify audiovisual; com reaccionarà la indústria del cinema

UmesDos

@dreig la tendencia clara es que cada vez haya más productores de cine o cualquier otra disciplina #retodigital

Iguazelelhombre

Generación 2.0 es la del excedente: Creativo – Cognitivo – Social. @dreig #repensarcultura

Amarinma

#repensarcultura @dreig La ind cultural debe cambiar pq todos podemos producir. Debemos ser + curadores de contenido q productores

CristinaRiera

Organización de la inteligencia colectiva, los gestores culturales son los mejor preparados para asumirla. D. Reig

CristinaRiera

Interactividad, apropiación, empowerment... D. Reig

Artsandco

RT @Iguazelelhombre: Yo no me dedico a la gestión cultural, yo a la sugestión cultural. Sugestión por inmersión @Indigestio dixit #repensarcultura

Amarinma

#repensarcultura. @dreig el copyright limita la distribució generosa i gratuïta de continguts

CristinaRiera

Nuevos formatos, nuevos dispositivos, nuevos lenguajes..., y remezcla estupenda de "Thriller" en el Ipad! :) D. Reig #repensarcultura

Iguazelelhombre

"Nuevas narrativas, nuevos formatos... pero que no quitan que lo importante sea que haya una buena historia detrás" @dreig #repensarcultura

CristinaRiera

Al ataque @rafamilan ...glups, tras @dreig ! #repensarcultura

yproductions

empiezan las réplicas a @dreig con @rafamilan @sirjaron y Conxa Rodà en #repensarcultura A ver si hay un poco de debate en la mesa!

Amarinma

#repensarcultura Si amb el que ha dit @dreig no es genera debat, anem fatal. Tothom està d'acord amb el copyleft i l'ús de TICS?

CristinaRiera

La cultura es un espacio público, y no es consumo @rafamilan #repensarcultura

PepeZapata

#repensarcultura @rafamilan accent en processos més q projectes; gestors com a curadors x facilitar

participació ciutadana

Sergi_Segui

@rafamilan estic 1/2 d'acord amb tu. La teva concepció de la cultura no entra en conflicte amb programar des de lo públic

RubenMartinez

los gestores culturales potencian la participación, organizan la inteligencia colectiva y convierten los panes en peces #repensarcultura

Mireiamora

no es tan importante consumir, como producir. Todos somos creativos. Ahí reside el valor de la act. cultural @rafamilan

mestresbcn

#repensarcultura el video del ipad http://t.co/xDFHbnS5

CristinaRiera

Los gestores culturales somos "los bárbaros" de Baricco. La cultura no es civilización (ordenada, sistematizada) @rafamilan #repensarcultura

anart

la cultura no es la civilizacion, los gestores somos los bárbaros: destruimos para construir R.Milan en respuesta a X. Fina #repensarcultura

dreig

#repensarcultura @rafamilan interesante matiz activista de la cultura, me ha gustado

mardiaca

No se ve demasiado bien pero ahí va un mapa de la intervención de @dreig en #repensarcultura

http://t.co/tZp0Wyiz

lacasinegra

RT @CristinaRiera: Cultura tiene que aprender a cuestionar la economía y evidenciar que es un simple relato @indigestio #repensarcultura (grande!)

CristinaRiera

Todo lo que aparece en mi twitter soy yo y mis circunstancias :)) @rafamilan #repensarcultura

PepeZapata

#repensarcultura @rafamilan la conversa és el gran valor d les xarxes socials

CristinaRiera

Estamos utilizando herramientas privadas para generar bienes comunes. Necesidad de crear plataformas propias @sirjaron #repensarcultura

Anart

Generar plataformas propias nos permite tener mayor control sobre los contenidos que creamos Jaron Rowan

yproductions

"existe el peligro de ser desposeído de nuestro trabajo colectivo si no usamos tecnologías abiertas" @sirjaron en #repensarcultura

mireiamora

#repensarcultura interessant produir eines propies! Però, i el cost q suposa. És viable per a molts dels petits (grans) projectes culturals?

CristinaRiera

Se está centralizando quién tiene capacidad de extraer rendimiento de lo generado @sirjaron

yproductions

"es necesario colaborar, pero para crear espacios de autonomía que nos permitan ser sostenibles y extraer renta" @sirjaron #repensarcultura

Amarinma

 #repensarcultura Democratización de la producción acompañado de democratización de plataformas? @sirjaron

JavierAnosL

No se puede encontrar una solución económica a un problema social. Crisis de modelo. @sirjaron

yproductions

"lo que conocemos por participación en redes es modular y limitada ¿y si las convertimos en trabajo en común?" @sirjaron #repensarcultura

PepeZapata

#repensarcultura @innova2 necessitat de digitalització cultural, quantitativa i qualitativament

Indigestio

Agraïnt a @sirjaron que posi alguns límits a "l'eufòria tecno" #repensarcultura

CristinaRiera

Cómo incorporamos las nuevas formas de interacción e incidencia ciudadana a los museos? Conxa Rodà

Sergi_Segui

L'ús de noves tecnologies en l'àmbit cultural no ha de ser per moda sinó per convenciment. Com m'agrada aquesta frase! #repensarcultura

CristinaRiera

Resistencia al cambio, tendencia de los museos a ser "conservadores" (nunca mejor dicho) @innova2

CristinaRiera

Compartir y conversar de igual a igual, poner en valor las aportaciones de los ciudadanos @innova2

PepeZapata

#repensarcultura m'imagino aquest debat com a sessió inaugural d'un màster o postgrau en gestió cultural... sacsejant neurones...

CristinaRiera

Compartir, liberar contenido, puede ser un buen negocio (ej. bocaboca que incentiva la creación de público) @innova2 #repensarcultura

Amarinma

A #repensarcultura parlen d'Europeana i Creative Commons. Ara si que em sento com a casa ;)

ethel_baraona

Mapa de la intervención de @dreig en #repensarcultura hecho por @mardiaca | twitpic.com/6l95x5

Amarinma

#repensarcultura o me llevo a @dreig en el bolsillo para que me ayude en algunas conversaciones o le empiezo a copiar argumentos

CristinaRiera

Cuestionando que sea interesante que todos charlemos y produzcamos..., quién escuchará? @indigestio

Paradigma 2: "MEMORIA E IDENTIDAD"

La segunda mesa de las jornadas “Paradigmas de futuro para realimentar la acción cultural” empezaron con una reflexión de Xavier Roigé, profesor de antropología y coordinador del Máster en gestión del patrimonio cultural de la Universidad de Barcelona, que expuso con ejemplos y detalles las ideas sintetizadas por él mismo a continuación (en catalán), y que ilustramos con el mapa conceptual realizado por @mardiaca:

A la segona decada del segle XXI, el mapa dels museus s'està transformant profundament i el panorama serà molt diferent en els propers anys. Hi ha una gran efervescència de projectes, però probablement molts no veuran la llum o un cop nascuts tindran una insuficiència important de recursos. La crisi econòmica obligarà a reajustar molts projectes, fins i tot a limitar-los. Tots els museus, des dels grans museus nacionals fins als locals experimentaran canvis que encara no podem imaginar. Canvis que comportaran, sens dubte, tensions i contradiccions perquè, com assenyala Li Laurc, "els museus, institucions de l'estabilitat, estan sotmesos als dimonis de les contradiccions".

Aquests canvis no només seran de caire econòmic, de planificació o de gestió. Ben segur que els condicionants pressupostaris i la necessitat de replantejar el seu règim econòmic condicionaran les seves activitats, les seves exposicions, probablement fins i tot els seus objectius. Però més enllà d’aquests condicionants econòmics, caldrà abordar també canvis conceptuals en els seus objectius i en la seva missió. Dos aspectes fonamentals, presents en els museus des de la seva creació, mereixen ser reconsiderats: memòria i identitat. No pot entrendre’s el mateix ús del concepte de museu sense tenir en compte el fet que aquests varen néixer com a element per preservar la memòria o la identitat d’un estat-nació, d’una nació o d’una comunitat local. Tots els museus, d’una manera o altre tracten de la memòria i de la identitat, però en el moment actual aquests dos conceptes mereixen ser reconsiderats i reactualitzats.

1. Memòria i identitat, dos conceptes difícils

Què volem dir exactament per memòria i per identitat?. Ambdós són conceptes difícils de precisar i que es deuen a usos i conceptualitzacions molt diversos. Una gran majoria dels museus especifiquen en la seva missió la preservació de la memòria i de la identitat, ja sigui nacional o local. Tanmateix, en la nostra idea, els museus no són institucions de preservació d’identitat i de memòria, sinó institucions productores de memòria i d’identitat. És a dir, cal reconsiderar la idea convencional de que els museus són institucions dedicades a la preservació de la memòria per apuntar la idea de que en realitat són institucions que creen memòria i identitat. 

La memòria pot entendre’s de moltes maneres diferents, però aquí ens referim a memòria com a construcció social. Al nostre entendre, però, no hi ha un procés de generació d’una memòria espontània, col·lectiva. Sempre és el resultat d’una política de memòria, d’un procés de sel.lecció de determinats elements del passat per donar-lis un contingut present, reactualitzat. Per esdevenir un “lloc de memòria”, en el sentit de Nora, no només és necessari que el lloc no escapi a l'oblit, sinó que sigui reconegut com a tal per una col·lectivitat i que a més sigui museïtzat. En aquest sentit, els museus i d’altres formes de representació similars (com els centres d'interpretació o els monuments) són un dels elements que més han contribuït a estructurar les memòries de la comunitat, i els museus de memòria han tingut un rol fonamental per a la construcció de les memòries col·lectives.

Pel que fa a la identitat el concepte és encara més difícil. En una societat hi ha múltiples identitats, múltiples identificacions personals o col.lectives, que les institucions museals sel.leccionen per construir els seus propis discursos.

2. Com tractar la identitat i la memòria.

La memòria i la identitat són, en tot cas, dos elements immaterials, que són “materialitzats” en forma d’exposicions, de discursos polítics, d’elements simbòlics. Per fer-ho és necessari recórrer a algunes estratègies, tant tècniques com discursives. A la nostra intervenció indicarem i discutirem algunes pràctiques utilitzades pel que fa a la construcció dels discursos relacionats amb la identitat i la memòria. Ho tractarem tant pel que fa a les pròpies exposicions com pel que fa a la utilització d’aquests elements en les activitats, els discursos de la institució, les relacions amb la pròpia comunitat.

3. Nous usos d’identitat i memòria

Quin ús podem fer de la memòria i de la identitat en un món que camina entre la globalització i la localitat, en que les identitats són molt més complexes, en el que hi ha una diversitat de memòries? Tothom coincideix en que els discursos sobre la identitat i la memòria han de reactualitzar-se, però molt poques institucions ho poden portar a terme. Els exemples del Museu de la Immigració, de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i del Museu de la Pesca ens permeten descobrir diversos usos de la memòria en contextos diferents, en tipus de població diferent (des d’una ciutat metropolitana a unes societats rurals amb fort component turístic) i tipus de tractament diferent de la memòria (des d’una memòria multicultural fins a una memòria d’un passat com a generador d’una identitat local).

Con sus experiencias, Imma Boj, directora del Museo de Historia de la Inmigración de Cataluña, Miquel Martí, director del Museu de la pesca de Palamós, y Jordi Abella, director del Ecomuseo del Valle de Aneu, ejemplificaron algunos de estos nuevos usos, y propusieron otras ideas que los asistentes comentaron via twitter:

CristinaRiera

Los museos no son agentes de conservación de la identidad, sino creadores de identidad. X. Roigé

anart

la identidad no es un elemento neutro, tiene un uso en las políticas culturales X. Roigè

JavierAnosL

Explorar el pasado, iluminar el presente e imaginar el futuro, cita Xavier Roigé en #repensarcultura

amarinma

les polítiques públiques són capaces de crear memòries

Iguazelelhombre

Memoria como legitimación política interesada... "Los que controlan el pasado, controlan el futuro" George Orwell, 1984

CristinaRiera

Los museos tienen la capacidad de convertir la memoria en experiencias. X. Roigé

CristinaRiera

RT @Iguazelelhombre: En la construcción social también está todo aquello que queremos olvidar. La memoria, a veces, es un invitado inoportuno

Iguazelelhombre

Los museos deben pasar de mistificar a interrogar a los participantes. ¿Dónde están los límites?

RubenMartinez

de manipulación de memoria y construcción de identidad en BCN sabemos mucho. Y M.Paz Balibrea más bit.ly/nJvLES (PDF)

albertsierra_re

Els museus tenen els objectes congelats, es poden descongelar, barrejar i cuinar de formes molt diferents. @XavierRoige

saulesclarin

Vivan tus mapeos! Mil gracias :) RT @mardiaca: #repensarcultura algunes de les idees presentades per Xavier Roigé http://t.co/UlAzydTS

CristinaRiera

Necesidad de posicionar los museos como instrumentos de cambio, de reivindicación territorial. J. Abellà

martingalala

RT @CristinaRiera: La comunidad no es un bloque homogéneo (gran recordatorio de Jordi Abellà)

CristinaRiera

Capacidad de superar la identidad local con el trabajo en red y de compartir energías. J. Abellà

CristinaRiera

...cómo entrará la cultura en Bolsa? I. Boj #repensarcultura

mardiaca

#repensarcultura "mosaico d diásporas, archipiélago d culturas" I Boj cita a Bauman y destaca la necesidad d encontrar lenguajes compartidos

bonitodelnorte

tanto Abella como Bou han señalado la importancia del cambio, uno del museo y otra de las colecciones y conceptos.

anart

ser capaces de adaptar las actividades de los museos a las diversas identidades Inma Boj

CristinaRiera

La memoria como algo sensorial, capaz de ser percibido. Imma Boj #repensarcultura

Iguazelelhombre

Necesidad de trabajar en patrimonio desde un punto de vista más individualizado. Inma Boj

Iguazelelhombre

Equilibrios en el patrimonio y la psicología social... La percepción es algo individual + la emoción puede ser compartida

CristinaRiera

El espectador carga de valor las piezas con su propia memoria inmediata. I. Boj #repensarcultura

albertsierra_re

Brillant i innovadora Imma Boj sobre patrimoni comú i individual

CristinaRiera

La emoción como elemento universal y facilitador de acercamiento que es necesario incorporar al museo. I. Boj  

amarinma

#repensarcultura imma boj: quantifiquem però no qualifiquem en els museus. Haurem de canviar-ho :)

CristinaRiera

"tenemos que estar siempre en la oferta, no sólo a la demanda", si queremos captar público..., a ponerse guapos! M. Martí

anart

la etiqueta de patrimonio da orgullo a unos y promocion a otros, M. Martí

karentchavez

#repensarcultura q los museos no sean cajas ni de muertos…sean cajas de herramientas!!

museupicasso

& beter integration online-onsite, transparency, organisational change, analytics, training... anything else? #repensarcultura

Iguazelelhombre

Los nuevos muros se pueden nutrir del pasado pero están en el presente o en el futuro. Acaba Miguel Martí

lalicice

RT @museupicasso: Digital challenges 4 museums: strategy,digitisation,+multichannel, 2.0, mobile, content co-creation w/audiences,Open data #repensarcultura +

Paradigmas de futuro para realimentar la acción cultural

Los días 15 y 16 de septiembre tuvieron lugar las jornadas que el Programa de Gestión Cultural de la Universidad de Barcelona propone al inicio de cada curso a los profesionales catalanes, españoles y latinoamericanos. Debido al contexto económico actual, con los recortes de presupuestos y la aniquilación de iniciativas, surgió la necesidad de replantear aquellos paradigmas que sustentan la razón de ser de nuestros proyectos culturales. Cinco paradigmas que iremos presentando en cinco posts, y que contaron con la inestimable colaboración de expertos y amigos que, de forma presencial y virtual, animaron un debate que pretende cuestionar el estado actual, nuestra misión, y nuestras certezas.

Paradigma 1: "EL VALOR INTRÍNSECO DE LA CULTURA"

 

Xavier Fina, director de ICC, hizo la reflexión inicial, a la cual respondieron Jaume Antich, gerente de Atrium Viladecans y responsable del proyecto Ateneu de les arts, Beatriu Daniel, gerente de La Caldera, y Jordi Oliveras, director de Indigestió y de la revista Nativa; una reflexión que desarrolló, entre otros, los siguientes temas:

1. Reflexiones sobre la débil frontera entre lo intrínseco y lo extrínseco
2. La cultura como fin vs la cultura como medio
3. El problema de la deslegitimización de las políticas culturales
4. Un juicio de valor sobre las externalidades de la política cultural
5. El argumento del impacto económico
6. El retorno social como fundamento de las políticas culturales
7. La relegitimización de las políticas culturales: el problema del sentido
8. Los viejos retos del nuevo contexto: atrapados entre los bárbaros y la crisis

Mientrastanto, el debate se desarrollaba en twitter…

Iguazelelhombre 

Paradigma 1. Valor intrínseco de la cultura. Perdoneu, pero yo cuando oigo intrínseco, imagino un programa de centrifugado

andreugp Andreu Garrido

J.Fàbregas modera paradigma1: El valor intrínsec de la cultura, amb Xavier Fina, J. Antich, B.Daniel i @Indigestio

CristinaRiera 

Difícilmente el valor intrínseco (creatividad, desarrollo personal...) de la cultura es justificado por él mismo

Iguazelelhombre

X. Fina: Uso instrumental de la cultura es legitimo pero no es tan legitimo que sólo se haga uso de este valor instrumental

carmemix 

RT @bonitodelnorte: dicotomía: cultura como fin - cultura como medio < como instrumento, como lenguaje?

JavierAnosL 

Concepto kantiano de emancipación. Capacidad de decidir y pensar por si mismo; la educación del gusto y de la palabra.

sirjaron

lamentablemente nadie responde a la pregunta del millón ¿cómo defender el valor intrínseco de la cultura en plena crisis?

CristinaRiera 

Olé el debate!! :)) #repensarcultura

Plan Estratégico para la Activación del Patrimonio Cultural: Herramienta de dinamización territorial

En estos tiempos de crisis y de cambio en los modelos de desarrollo económico se habla mucho del potencial del patrimonio cultural como nuevo valor para el desarrollo social, cultural, educativo y económico de la ciudadanía. !Y es cierto! El patrimonio cultural tiene capacidad para generar modelos de desarrollo sostenible trabajando conjuntamente  los recursos existentes en un territorio, la experiencia que pueden generar y la población local, es decir, la función social del patrimonio cultural. Pero esto es teoría, es necesario más que nunca convertirlo en realidad.

¿Cómo concretamos estos preceptos en el territorio y en beneficio de las comunidades que sustentan su patrimonio cultural?

Existen muchos municipios y regiones donde sus ciudadanos quieren utilizar estos recursos, pero no saben por donde empezar. Ante estos escenarios y desde mi punto de vista es necesario trabajar de manera pro-activa y con capacidad para generar conocimiento y posibilidades. Este proceso lo denomino Plan Estratégico para la Activación del Patrimonio Cultural. La idea es clara, si activamos el patrimonio dándole una función y un sentido en la actualidad seremos capaces de crear acciones positivas, participando en las estrategias de ordenación del territorio y potenciando la cultura, el ocio y el turismo, es decir, construyendo dinamismo territorial.

Un Plan Estratégico para la Activación del Patrimonio Cultural presenta dos fases diferenciadas:

• Fase I: Reconocimiento y diagnóstico del patrimonio cultural. Es el momento de establecer un estudio que permita distinguir y analizar los recursos patrimoniales existentes en el territorio. El estudio permitirá evaluar toda la información y establecer una diagnosis que se acompañe de un análisis DAFO, es decir, un análisis interno y del entorno.
• Fase II: Plan de activación y actuaciones. Una vez obtenido el conocimiento real sobre el patrimonio cultural es necesario determinar los objetivos del futuro plan, descubrir cual es la identidad cultural del territorio y diseñar un conjunto de actuaciones políticas, urbanísticas, culturales, didácticas y turísticas que evidentemente los gestores técnicos y políticos del territorio deberán seguir.

Es necesario plantear nuevas y creativas formas de entender el patrimonio cultural basadas en un conocimiento y evaluación inicial. De esta manera se pueden crear discursos territoriales que permitan trabajar sobre recursos patrimoniales de calidad, ofreciendo expectativas y experiencias a los usuarios (locales y visitantes) y consiguiendo beneficios para las poblaciones locales. A esto le llamo dinamización del territorio y se consigue desarrollando Planes Estratégicos de Activación del Patrimonio Cultural.

Daniel Gutiérrez Espartero :: Consultor en Patrimoni Cultural dgutierrez@diagnosiscultural.com :: www.diagnosiscultural.com

Entrevista amb... Pep Montes

Pep Montes (agost de 1968). Maresmeny de naixement, periodista de formació i gestor cultural vocacional. Mentre estudiava Periodisme combinava la seva formació amb el treball com a becari d’El Punt. Però va abandonar l’ofici per endegar el que seria el primer servei d’informació juvenil de Pineda, l’únic existent al marge del de Mataró. Contractat per l’Ajuntament va construir un projecte que tenia com a estructures la participació, l’art i la joventut. Poc temps després, però, decideix fundar amb dos companys la Cooperativa de Gestió Cultural ‘XOU’ i deixar la feina estable per embarcar-se en una aventura creativa a nivell professional. Aquesta bogeria (substantiu que més d’algú devia usar en aquell moment per definir la seva decisió) va durar 13 anys, fins que l’any 2005 la Junta de l’Ateneu Barcelonès, liderada per Oriol Bohigas, el va convidar a participar en el procés de selecció per a cobrir la gerència de l’Ateneu, sent-ne finalment l’escollit. Durant 4 anys va revolucionar una entitat que segons qui hagués donat ja per perduda, resituant-la a l’alçada d’allò que havia estat sempre l’Ateneu Barcelonès. Fa dos anys, va ser nomenat Director del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, un projecte nou en els models culturals mediterranis, que reconeix que l’il·lusiona, malgrat la seva complexitat. Durant el procés de redacció d’aquesta trobada, el nou Govern de la Generalitat de Catalunya, presidit per CiU, el destitueix, nomenant com a nou Director del CoNCA a Norbert Tomàs. CiU també està treballant en una modificació de la Llei aprovada l’any 2008 i que regulava la naturalesa i les funcions del CoNCA.

Seure amb el que, en aquell moment era el Director del CoNCA, i gaudir de les seves reflexions, va ser una experiència interessant i llaminera. Era fàcil enlluernar-se amb el fet que presidia un organisme tan innovador per a la nostra tradició llatina, quant a la gestió de cultura es refereix. Però en Pep Montes, a més de ser el Director del CoNCA, prové d’una llarga trajectòria acadèmica i professional, que convé recordar.

En Pep Montes és Llicenciat en Periodisme, però va exercir més durant la carrera, que un cop l’havia acabada. Estudiava en paral·lel Història i a més, era actiu al moviment juvenil al seu poble, Pineda de Mar.

De fet evoca imatges, que molts dels gestors culturals emergents, hem viscut, generant molta empatia amb la situació i la persona. Diu amb orgull tendre que la primera activitat cultural que va organitzar va ser a l’escola. Explica que el seu col·legi ‘Tenia un model educatiu i transformador. A l’escola ens proposaven que participéssim activament. Jo vaig muntar activitats, per Sant Jordi, amb 10 o 11 anys’. Però més enllà de l’anècdota infantil, la seva activitat cultural des de l’àmbit associatiu no es va aturar.

Durant la seva adolescència i joventut, es va dedicar a participar en un col·lectiu de joves al seu poble: ‘Volíem fer coses pels joves, però sempre eren activitats culturals. Concerts amb grups del poble, poc o mal tolerats per l’administració’.

Quan el Director del CoNCA t’explica que aquesta és la seva trajectòria, entens ràpidament que es tracta d’algú que coneix la intervenció cultural en moltes esferes diferents, des de perspectives també dispars. I precisament aquesta pluralitat d’experiències el converteix en una persona molt capaç de comprendre l’amalgama de criteris que intervenen a l’hora de gestionar un ens tan complex -i jove- com ho és el CoNCA.

La seva primera experiència professional en l’àmbit cultural és dóna quan amb només 24 anys funda la Cooperativa de Gestió Cultural ‘XOU, Projectes i Gestió’. Hi treballa durant 13 anys desenvolupant, com a agent extern per a l’administració pública, projectes culturals.

L’any 2005 però, es trasllada al carrer Canuda per iniciar la seva tasca com a Gerent de l’Ateneu Barcelonès. D’aquella etapa en recorda trobar-se amb una institució que li suposava una contradicció. Una entitat amb una potencialitat enorme, que havia estat referent en el passat i que gaudia de prestigi social, però que havia envellit malament.

Relata les resistències al canvi que es van produir entre el personal quan ell va iniciar les modificacions pertinents. Les estratègies comunicatives, el mètode de treball, la informatització de tot el patrimoni acadèmic amb el que compte l’Ateneu, etc.

Expressa amb sinceritat estar molt satisfet de l’etapa a l’Ateneu Barcelonès. Diu haver après molt durant el trajecte i confia que l’Ateneu també aprengués del seu pas per la gerència. Confessa que de tot l’entramat de projectes que es van anar configurant durant la seva etapa sent una debilitat particular per l’Escola d’Escriptura: ‘L’Escola és una meravella. Ara mateix és l’escola d’escriptura presencial més important d’Europa. Cada any 30, 40, 50 llibres que s’editen i es publiquen en el mercat normalitzat són d’autors que han estudiat a l’escola de l’Ateneu Barcelonès’.

No en va és periodista i practica l’escriptura regularment. Llegint el més que recomanable blog d’en Pep Montes hi trobem una biografia escrita per ell mateix on despullat declara: ‘Sóc Director del CONCA, càrrec frontissa, de privilegiada però complexa posició, buscant l’eficàcia de la primera versió mediterrània dels Arts Councils i al mateix temps el seu encaix en una arquitectura institucional que lloa i valora el nou organisme però que encara no sap exactament què n’espera’.

Aquesta reflexió ha quedat ja caducada. Després de la publicació de l’avantprojecte de Llei Òmnibus, el CoNCA perd la seva personalitat jurídica pròpia, passant a ser un òrgan col·legiat de la Conselleria de Cultura. A més, redueix la seva missió a la de simple assessor, mentre que ara era el responsable d’organitzar la política de recolzament i promoció de la creació artística i cultural.

La creació del CoNCA es va materialitzar l’any 2009, després d’una llarga reivindicació per part del sector cultural català. La intenció era dotar-lo de decisions vinculants, enmirallant-se en el model dels Arts Councils de Gran Bretanya. La configuració de les estructures, funcions i competències del CoNCA i la seva relació amb la resta de l’entramat institucional, va comportar un debat obert entre el govern, l’administració i el sector cultural.

El resultat final va ser dotar al CoNCA d’una estructura jurídica que permetia concedir les subvencions a la creació artística, però les impugnacions eren resoltes per la Conselleria de Cultura.

Amb només tres anys de vida, un canvi de govern i una crisi econòmica, avui ens trobem amb una maniobra de desmantellament del projecte CoNCA. No caurem en el parany de considerar que aquest model podia resoldre tots els conflictes amb el sector o donar cobertura a totes les necessitats. Però en tot cas, la seva curta trajectòria no li ha permès demostrar si és el mitjà adequat o no.

En tot cas, les perspectives de futur són inquietants. I el debat públic és saber com vehicularem el que apuntava en Pep Montes: Incorporar a l’administració la visió del creador. I ajudar que el creador entengui la visió de l'administració.