INTRO_
El Citilab és un centre per a la innovació social i digital, a Cornellà de Llobregat, fruit de la iniciativa de la Societat del Coneixement i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cornellà. Les seves instal·lacions estan ubicades des de l’any 2007 a l’antiga fàbrica Can Suris, emblema de la Revolució Industrial de Cornellà, que ara aposta per una nova revolució,
la digital. Aquest espai, de grans dimensions i dividit en 3 plantes, és un punt de trobada entre el món físic i el virtual, entre el present i el futur. Podríem dir que el Citilab és una barreja entre un centre de formació, un centre de recerca i una incubadora d’iniciatives empresarials i socials. És un exemple de
“LivingLab”, una organització que busca involucrar a la societat en general en els processos d’innovació, per transferir el coneixement de les noves tecnologies promovent l’alfabetització digital de la societat.
Així doncs, la seva missió és la transferència del coneixement en matèria digital, i amb
un mètode d’aprenentatge propi (el mètode Seed-Evolve-Reseed), en el que Internet i la
tecnologia es consideren un mitjà per innovar i aprendre de manera col·laborativa i
integradora amb el ciutadà. A partir de la idea que l’usuari vulgui desenvolupar,
mitjançant el work in progress es porten a terme els mètodes de treball amb el ciutadà
com a centre del procés. És per això que la implicació entre diferents actors i el treball
en xarxa és fonamental en aquest projecte, i per això es mira de relacionar els ciutadans
amb entitats empresarials i universitàries.
El Citilab és una aposta clara per l’ I+ D, com a generador de xarxes de coneixements,
dels que es podran extreure beneficis per a la societat com en educació, integració
social, dinamisme econòmic i cultura.
ACTIVITATS_
Les activitats que es desenvolupen al Citilab són majoritàriament tallers i workshops
amb Internet i les noves tecnologies com a eina bàsica. La tecnologia es presenta aquí
com un mitjà d’aprenentatge, però no com a objecte d’estudi. Sota el lema “Què vols
fer?” donen al ciutadà l’oportunitat de decidir quines matèries desenvoluparan segons
les seves necessitats i projectes que vulguin realitzar. Per això compten amb un equip
preparat amb tècnics a disposició dels usuaris.
Com a laboratori ciutadà, el Citilab acull uns 27 projectes anualment, tant en l'àmbit local
com internacional. Tots ells es fan en els diferents espais que ofereix l’antiga fàbrica
remodelada. Les 3 àmplies plantes es divideixen en espais dissenyats segons la seva
funció, però alhora versàtils, que permeten canviar distribucions segons els seus usos.
La distribució de les plantes segueix el propi model de gestió del centre. A la planta
baixa, la que es troba a peu de carrer, hi trobem les sales més àmplies per als tallers i
activitats en grup, com la sala d’actes i l’espai open surf amb 50 ordinadors lliures, que
afavoreixen l'entrada dels ciutadans al centre i la interacció per als tallers i la comunitat
citilaber. Més amunt, l’espai es divideix en boxes per acollir les entitats i projectes
empresarials que tenen un acord de residència amb Citilab, lligats a la tecnologia i
innovació, i majoritàriament amb actuació a Cornellà. Disposen també d’espais de
reunió entremig, que afavoreixen la interrelació dels professionals de la tecnologia. I, al
capdamunt de l’edifici hi trobem els platós, dedicats a la producció de tot tipus de
material audiovisual, perfectament equipats, on s’hi realitzen els projectes Social Media
Lab i Musiclab. Podríem drir que aquesta distribució segueix la mateixa missió de Citilab,
de baix a dalt, del ciutadà a l’empresa, de l’oci al negoci.
Per això és important que en un mateix edifici s’hi reuneixin ciutadans i empreses, i
alhora formin part d’una mateixa xarxa de LivingLabs connectada a escala europea.
A més, una dels punts fonamentals per a Citilab és l’alfabetització digital, que cap
ciutadà es quedi enrera amb tanta innovació tecnològica. És per això que programen
activitats específiques per franges d’edat, com el SeniorLab i el Nanolab, i fan partícips
als usuàris del Citilab, les associacions i a les escoles de Cornellà, cedint els espais
gratuïtament i amb personal tècnic que assessora cada projecte individualment.
RECURSOS HUMANS_
La gestió del Citilab està en mans de la Fundació privada pel Foment de la Societat del
Coneixement, constituïda l’any 2003, i impulsada pel pròpi Ajuntament de Cornellà.
Podem parlar d’un model de gestió publica-privada, ja que hi participen tant les
institucions públiques (com l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona, i el Ministeri de
Cultura), i les empreses privades (com Siemens i La Caixa entre d’altres).
Però l’equip de la Fundació que gestiona el centre el formen unes 20 persones,
organitzats amb un organigrama definit, començant pel gerent del centre, i seguint pels
diferents departaments de l’organització. Entre aquests hi ha els departaments
d’Innovació, d’Operacions, de Comunicació i de Finança. En cada departament, a més,
hi ha diversos tècnics, que poden variar de número en funció dels projectes que es duen a
terme amb els usuaris. Tot i tractar-se d’una estructura vertical, s’intenta portar a la
pràctica un model organitzatiu assembleari, amb un lideratge democràtic. Es troben
contínuament en reunions i avaluacions conjuntes per tal d’implicar als seus treballadors
en el projecte del centre, però que al final el gerent n’és l’únic responsable i el que pren
les decisions finals.
Cal destacar, a més, que aquest és un equip multidisciplinari. Tot i que centrin les seves
activitats en la cultura digital i la innovació tecnològica, podem trobar tècnics amb perfils
molt diferents, com antropòlegs, sociòlegs, i periodistes, i només 4 de tot l’equip en són
enginyers. Aquesta varietat de disciplines respon a l'eficàcia d’un model heterogeni,
que ajuden a que l’estructura sigui flexible i s’adaptin fàcilment als canvis de projectes i
departaments, gràcies al treball en xarxa.
COMUNICACIÓ I MÀRQUETING_
Com és d’esperar en un centre tecnològic, les principals vies de comunicació són
Internet i les xarxes socials, que administra el propi departament de Comunicació.
Tenen web pròpia, d’estil modern, ben classificada, i amb imatges i vídeos d’alta
resolució, amb un caràcter més aviat informatiu. Tenen un calendari que actualitzen
segons les activitats que s’hi fan, i apartats específics, per a cada projecte, per a les
empreses en residència i per a les comunitats citilabers. Intenta resumir què és citilab,
què s’hi fa, i qui hi participa.
A part de la web tenen altres vies de comunicació molt més interactives i participatives,
com la pàgina de Facebook (amb uns 3.400 usuàris i una mitjana d’edat de 35-45
anys), Twitter (amb uns 7.500 seguidors) i Youtube (amb 241.000 visualitzacions).
Solen ser els usuaris que participen en workshops i cursos els que comenten i difonen
el què es fa a Citilab mitjançant aquestes vies, donant la seva pròpia opinió, com a nou
boca-orella tecnològic.
Però cal dir que aquestes noves vies de comunicació no són utilitzades precisament per
un dels seus públics objectius, els iniciats en les noves tecnologies. Falta comunicació
directa en l’entorn on està ubicat el centre. Des de fora el ciutadà veu una fàbrica
remodelada, però no hi ha cap indicador de què s’hi fa, cap roll-up o pancarta visible,
només el nom de Citilab. I així el món virtual en el què treballen no es materialitza en el
món físic. Esperen a que la gent amb iniciativa obri la porta de vidre i preguntin “què puc
fer aquí”.
FINANÇAMENT_
Tot i ser un centre publico-privat gestionat per una Fundació pivada, hi ha una voluntat
municipal darrera d’aquest projecte, en el que s’hi han implicat l’Ajuntament de Cornellà
del Llobregat, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura. Tots
aquests organismes financen una bona part del centre, prop del 75% dels ingressos
totals. Només l’Ajuntament de Cornellà destina 670.000 euros de pressupost anual, del
total de 2 milions de les subvencions que reben.
L’altra part dels ingressos s’aconsegueixen a través d’entitats privades, com Siemens i
La Caixa, que destinen uns ingressos segons els projectes que hi estiguin interessats,
com el Red Fractal i MITyC’11, que sumen uns 12.000 euros, i responen a la voluntat de
connectar projectes de ciutadans amb empreses que ho financen.
Com a recursos propis aconsegueixen uns 300.000 euros anuals de l’explotació de
l’activitat, amb les prestacions de serveis, el lloguer d’espais a entitats, i les quotes dels
usuaris; tots ells a preus públics, ja que es tracta d’un equipament municipal.
El fet que hi hagi entitats que tenen les seves oficines al Citilab, com el cas de l’agència
d’innovació industrial Innobaix, té doble recompensa, no només ajuden en el
finançament del centre, sinó que també potencia la sinergia entre elles.
Un altre fet a remarcar en el finançament és l’actual política de reducció de les
subvencions públiques, pel que Citilab també s’en veu afectat. Això ha obligat a una
contenció pressupostària, amb la idea de buscar una sostenibilitat i de seleccionar millor
els projectes a desenvolupar segons els seus valors en la ciutadania. És a dir, a filtrar
més en què s’inverteix, buscant la qualitat, i la participació econòmica del sector privat.
CONCLUSIÓ_
El Citilab és una proposta d’aproximació ciutadana al món tecnològic molt encertada.
Avui dia és molt important el coneixement de les eines tecnològiques per part de la
ciutadania, ja sigui per a necessitats personals com professionals.
Des de les aules de les escoles s’està impulsant un nou mètode de treball amb la
utilització de la tecnologia com a eina per aprendre. Hi ha una consciència tecnològica
en l’agenda de govern, que intenta traslladar-ho a la ciutadania mitjançant projectes en
diversos centres.
El citilab està pensat per aglutinar totes les franges d’edat entorn un sol tema, la
tecnologia, i amb un model propi d’aprenentatge que es basa en el què el ciutadà
necessiti. Work in progress, treballant mentre s’aprén.
I si d’aquest aprenentatge s’en poden treure resultats econòmics molt millor. És per això
que el projecte té coherència en incentivar la participació empresarial, i la creació de
xarxes de treball amb el mateix denominador comú, la innovació tecnològica.
Com a projecte relativament nou, van en el bon camí per crear una nova societat
cohesionada i participativa, gràcies a les xarxes creades. Però falta fer una reflexió
entre l’espai que ocupen i l’espai en el qual treballen. Des de fora de l’antiga fàbrica de
Can Suris no hi ha cap element que ajudi a entendre què s’hi fa a dins actualment. I el
ciutadà del carrer no ho té fàcil si no és entrant per la porta i preguntant, cosa que no té
coherència en la cerca de la participació ciutadana el fet d’esperar-los a què facin el
pas i entrin. S’els ha de convidar explícitament, i si cal, amb projeccions a la façana o
amb exposicions de projectes. S’ha de buscar relacionar el món virtual amb el món real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada