Com comentàvem a l'últim post, aquests dies se celebra la tercera edició de la Setmana d'experiències professionals dels alumnes del Màster en Gestió Cultural. És per això que avui publiquem, un cop més, un análisi d'una institució cultural feta per un dels alumnes.
Piramidon
(per Marc Ayala)
Una galeria d’art amb esperit renaixentista
Piramidón es defineix com una “Galeria d’Art Contemporània”, en comptes de com una “Galeria d’Art Contemporani”. Aquesta distinció posa de relleu la seva convicció en la modernitat del seu model de gestió i serveis, tot i datar de l’any 90. La distinció principal de la galeria respecte les seves competidores (si en té), rau en el model de producció o adquisició de la seva obra, que basa en la producció in-house a través d’artistes comissionats directament en modalitat de residència. A més, la galeria ofereix uns serveis distintius com són el lloguer de peces d’art i la possibilitat de fer-se soci de la mateixa. D’orígens misteriosos i gestió familiar, la galeria mira de sobreviure a la crisis actual amb confiança en el futur i amb un model de gestió de mínims, en el que la propietat de l’immoble on estàn situats els facilita la supervivència en comparació a les galeries de Consell de Cent.
Orígens de la galeria
Piramidon es va engegar gràcies a la motivació i inversió inicial del seu fundador únic, qui va comprar 5 plantes senceres d’un emblemàtic edifici del barri de La Pau. L’edifici era conegut pels veïns pel nom de Piramidon, nom que va romandre intacte com una petita complicitat de cara al barri i la seva gent. La idea inicial del fundador era la de produïr l’art que es venia a la galeria a través d’oferir espais de creació a artistes que no tenien lloc on desenvolupar la seva tasca, i que prometien un futur brillant. D’aquesta manera, les residències fomentaven la creació artística contemporània a Barcelona a la vegada que facilitaven l’obtenció de franc de les obres que es venien posteriorment, augmentant el marge considerablement. La ubicació de la galeria en un barri perifèric va ser motivada per, i va fer possible, adquirir 5 pisos d’un edifici, una inversió considerable que no es podria haver dut a terme al centre de la ciutat. Aquesta inversió es va fer, segons afirma el gerent, per “Amor a l’art”, ja que a dia d’avui encara no es té en compte l’amortització de la inversió inicial en el local. “El negoci no és molt lucratiu, però permet tirar endavant”, afirmen, i a jutjar per l’entrevista i el que podem saber del seu funcionament, sembla ser prou cert.
Model de gestió
La galeria presenta moltes divergències respecte altres galeries de Barcelona que la fan única. Per un costat, està el programa de residències que la galeria manté des dels seus inicis, i que compta amb 16 espais destinats a artistes locals i un a un artista de fora d’Espanya. Aquest programa té inici amb la selecció dels artistes en residència. La galeria escull segons el seu criteri artístic als creadors que troba més madurs o amb més potencial, i els facilita l’espai durant un temps indeterminat, que pacten ambdos parts. Alguns dels artistes porten més de 15 anys com a residents. És difícil apreciar la periodicitat dels canvis, però tot apunta a que aquests es produeixen de manera natural i per acord mutu, més que no pas seguint un calendari normatiu preestablert. D’aquesta manera, hi ha relacions que perduren més en el temps que d’altres, segons les mútues necessitats.
Els artistes residents, a canvi de l’espai aporten un nombre de peces annuals a la galeria. Segons el caché de l’artista i el seu tipus de producció, s’acorda mútuament un nombre o un altre. Es desconeix si les obres a intercanviar són a criteri del galerista o de l’artista, però en qualsevol cas, l’èxit del model apunta a que també aqui hi ha un mutu acord. Per un altre costat, la galeria ofereix un programa de socis que permet als abonats gaudir d’una sèrie de beneficis a canvi d’una quota. Aquesta quota es diposita en un “fons d’art” personal que parteix d’un mínim de 60€/mes i com a contrapartida, ofereix la possibilitat de rebre un cop a l’any una obra gràfica (litografia, gravat, etc.) d’un dels artistes, a part de poder assistir a les paelles setmanals d’encontre amb artistes, i finalment, d’adquirir obra original amb els fons acumulat.
Aquest programa permet a la galeria de córrer amb les despeses ordinàries de la galeria tals com suministres, i és la font principal d’ingrés de Piramidon. No obstant, el nombre de socis, que oscil·la entre 100 i 150 està disminuïnt arrel de la crisi, cosa que fa perillar la estabilitat financera de la galeria i fa que es plantejin desplaçar-se a altres ciutats on l’escena galerística sigui més viva, com a Madrid o Bilbao. Pel què sembla, el dinamisme d’aquest sector a Barcelona és molt pobre, degut a cojuntures principalment socio-culturals de difícil canvi. La diversitat de programes miren de cobrir despeses ordinàries de la galeria i els sous de les dues persones que hi treballen de manera continuada, que donada la seva condició de galeria d’art i no de residència artística, esdevé l’única via possible.
Serveis oferts
Hem parlat anteriorment del programa de socis que permet als abonats d’adquirir obra original amb els fons dipositats mensualment. Paralelament a aquesta modalitat de compra, també existeix la possibilitat d’adquirir obra directament a la galeria de manera ordinaria. Els socis ténen l’avantatge de poder assistir a paelles setmanals en les que es convida a personalitats del món de l’art i la cultura per presidir l’acte, i en les que es debat sobre temes d’actualitat i d’interès comú.
Un servei distintiu de la galeria és la possibilitat de llogar peces d’art, servei dirigit principalment a empreses, i amb el que la galeria pretenia obtenir quantiosos ingressos. Aquest servei ofereix la possibilitat de renovar les peces a un ritme a acordar entre el client i la galeria, adaptant-se a la mida i context del lloc on han d’anar exposades. Amb el temps, se n’han adonat que aquesta línia resulta poc rentable ja que és necessari un esforç tan gran per trobar clients per al lloguer com per la compra, doncs el que compta és trobar clients amb sensibilitat artística, més enllà d’oferir un servei de menor cost. No obstant, el servei continua actiu. El preu aproximat del lloguer és d’un 1% mensual respecte al preu de mercat de l’obra.
La galeria també lloga diversos dels seus espais a empreses i individus eventualment, per apresentacions, rodes de premsa, rodatges cinematogràfics, publicitat o festes, etc. Donada la seva localització privilegiada al pis 16 d’un edifici que és el més alt dels voltants, les vistes que ofereix són excepcionals, sobretot a la seva terrassa (a la fotografia de la portada). Aquest punt és un clar diferencial respecte a les galeries situades al centre, i suposa un possible avantatge competitiu si es pot explotar. Per exemple, es podrien organitzar esdeveniments artístics, sessions s’improvització o inauguracions de manera regular a la terrassa durant els mesos de calor. La localització i l’entorn artístic de qualitat podrien atraure a un gran nombre de persones, sobretot joves o turistes atrets per la exclusivitat i
l’exotisme de l’esdeveniment. Això podria dinamitzar les visites de potencials nous socis o participants de les seves activitats.
Estratègies de Comunicació
Piramidón té un perfil baix pel què fa a la seva comunicació. És un aspecte que no cuiden especialment, i resulta simptomàtic o bé d’un període de benaurança en el que no ha calgut recaptar nous socis o bé d’uns objectius poc lucratius en l’activitat de la galeria, cosa que s’alinia amb les motivacions que afirmen haver tingut (per amor a l’art) alhora d’emprendre l’activitat.
D’entre els mitjans de comunicació oficials i extraoficials propis de les galeries d’art, com són lloc web / fulletons per inauguracions, butlletins, flyers i altre material gràfic / participació en fires / presència a peu de carrer / boca orella... Piramidón utilitza principalment tres. El principal canal de comunicació és el seu lloc web. Aquest no és especialment atractiu ni actual, cosa que fa pensar que la funció del site no és la de seduir cap potencial nou client, sino més aviat d’esdevenir una eina utilitària per tenir presència on-line, mantenir als visitants informats de les darreres accions, i articular possibles peticions d’espai de residència o altres serveis.
La galeria també edita periòdicament (cada 6 mesos) un butlletí on recull les notícies més destacades de la galeria i els seus artistes. Aquest butlletí s’envia als socis i també està disponible on-line per a ser descarregat. El seu contingut és molt local, centrant-se principalment en l’activitat del centre i els seus artistes i no trascendint gaire cap a altres notícies o temes del sector artístic que també podrien resultar interessants. El seu disseny és anacrònic, signe que revela que l’enfocament, el discurs i el posicionament del centre no estàn del tot actualitzats.
Un tercer canal de comunicació és l’informal boca-orella, que en aquest cas està relativament formalitzat a través d’un programa de paelles setmanals en les que es convida a figures amb les que la galeria empatitza o s’interessa especialment, i amb les que volen establir relació i conèixer-se. En aquestes trobades, gent afiliada a la galeria i persones alienes es coneixen i comparteixen un àpat, de manera que l’esdeveniment serveix també per crear xarxa i donar a conèixer l’entitat a poca gent, però selecte.
Marc Ayala
www.maay.pro
twitter @marc_ayala
