29 de maig 2012

Festival Screen / A medio camino...

Hasta el 2 de junio sigue celebrándonse el  Festival Screen de video-arte, al cual han acudido tres estudiantes del Máster de Gestión Cultural para relatarnos su experiencia.


---

El comisariado independiente
es una guerra social
Por: Celia Zaragoza / holasoycelia.blogspot.com

Conforme avanzan los encuentros me voy dando cuenta de que la riqueza del Screen es también su principal vicio. Si ofrecer una programación extensa y diversificada permite dibujar un panorama exhaustivo de la creación visual internacional contemporánea, también dificulta mucho las opciones programáticas: es muy difícil conseguir que no se solapen las actividades y evitar la contra-programación resulta prácticamente imposible. Sin duda este es un punto clave a tener en cuenta para cualquier festival pero sabiendo que la audiencia del video arte aún no está consolidada en nuestro país (pese a tener ya más de 50 años de Historia!!) creo que el Screen from Barcelona debería cuidar más este aspecto. 

Ayer estuvimos hablando con Laura Planas, comisaria independiente a cargo de la expo Tech Noir que nosotros disfrutamos ayer en la AAAB, y cuya sede principal es el Consulado General de México. Se trata de un programa de 45 minutos formado por 13 videos de artistas mejicanos que proponen un paso más hacia la creación de nuevos géneros artísticos a partir de la relación entre el arte y la tecnología.  Herederos del aníme y el manga como principales exponentes de la mutación de los géneros que se produjo durante la postguerra japonesa, estos artistas nos proponen el tech noir, un "cruce entre la estructura narrativa del cine negro y  la herencia de personajes nacidos del pánico nuclear".

En este sentido, pregunto a Laura sobre el significado del concepto video arte en el momento actual.
  • Si en sus orígenes nace como una disciplina intrínsecamente ligada a la manipulación del soporte físico, la propia película, ahora que el concepto "soporte" se está diluyendo cada vez más, ¿cómo podemos establecer una frontera clara entre del video y el cine?
  • El video arte se distingue por la intención del artista, hay una fuerte voluntad de experimentar, experimentar con la imagen a través de cualquier formato. Y tampoco existe esa supeditación a una duración concreta. Por ejemplo cada una de las piezas de Tech Noir se desarrolla durante un tiempo distinto.


En otro orden de cosas, Laura insiste en que "lo más importante es el proceso". Y sin duda esta expo es un buen ejemplo. Inicialmente, fue concebida como una invasión del espacio a través de 13 proyectores capaces de convertir el espacio díafano de la AAAB en 13 pantallas en movimiento. Finalmente, (y sobre todo por problemas, una vez más, de apoyos económicos prometidos y finalmente denegados) el programa de 45 min se reproduce en bucle proyectado sobre una de las paredes del espacio. Eso sí, la elección de esta pared invita a prolongar este proyecto a través de un futuro screen facade esbozado ya aquí por la irregularidad de la superficie de proyección: cuando la imagen se queda en blanco, no vemos una pantalla lisa, sino una mezcla entre una medianera desnuda y una pintura de Rothko en tonos transparentes.


Ahora me voy a un encuentro con Olivier Collet y Jérôme Lefaure, responsables del proyecto Homesession y con Augustin Rebetez, creador de After Dark and More. 

Y después, nos toca la segunda dosis de ClaResil, en La Capella a las 19.30, proyección de Full Fire Arms de Emily Wardill. 


Desde luego, como diría mi abuela "Chica, ¡qué trajinete!"


23 de maig 2012

Festival Screen / Primer encuentro

Barcelona acoge desde jueves 17 y hasta el 2 de junio el X Festival Screen de video-arte. Durante esta edición la organización del festival va a llevar a cabo un programa de universidades que establece una serie de colaboraciones y convenios con universidades de distintos países.

Tres estudiantes del máster de gestión cultural de la UB participan en este programa:
      -  Cristina Dominguez / http://culturalgarden.wordpress.com
      -  Belén Salinas / www.seddecultura.wordpress.com
      -  Celia Zaragoza / holasoycelia.blogspot.com
 Hoy os dejamos con uno de sus posts.

---

Encuentro con Alex Brahim,
Comisario de ClaResil® 2012mg
Por: Cristina Dominguez / http://culturalgarden.wordpress.com/



Nuestro primer encuentro del programa Screen Scouts en el marco del Screen from Barcelona ha sido con Álex Brahim, comisario de la muestra ClaResil® 2012mg.

Descifrar las cajas de las medicinas nunca ha sido mi fuerte, menos mal que la reunión con su creador nos ha servido para entender mejor para qué sirve este “medicamento”. En el encuentro, que ha tenido lugar en La Capella, Àlex Brahim nos ha explicado su trayectoria profesional y cómo se gestó ClaResil® 2012mg.



¿Quién es Àlex Brahim?

Un comisario independiente nacido en Colombia, que lleva diez años en Barcelona, promiscuo declarado en lo que respecta al arte y a la cultura, y partidario de equiparar disciplinas artísticas y romper con las diferencias entre géneros que a veces se dan en el mundo del arte. Álex ha desarrollado proyectos y actividades en Matadero, CCCB, La Casa Encendida y LOOP, entre otros. En el 2008 ganó el Inéditos de Caja Madrid, que premia  proyectos de jóvenes comisarios.

Activos de ClaResil®


ClaResil® está compuesto por dos ingredientes activos: Clarividencia y Resiliencia. En palabras del comisario de la muestra, la clarividencia es ser algo más de lo que aparentan las personas a primera vista, saber leer entre líneas; la resiliencia es resistir, motivarse, ser capaz de reconvertir interiormente los pensamientos negativos a partir de tu mente, y transformarlos en impulso a pesar de la gravedad de la situación. A estos  ingredientes se aúnan otros dos potentes activos: intuición + conocimiento. Los artistas son otro de los componentes fundamentales, y han sido muy cuidados durante el proceso de creación del medicamento.

Indicaciones de ClaResil®

ClaResil® 2012mg está indicado para todos aquellos a los que la situación económica y política actual está haciendo que se encuentren en un momento bajo de ánimo.

Ante la situación de desasosiego, Àlex Brahim quería que la exposición fuera un marco para crear la impresión de que sí se pueden hacer cosas, que se pueden optimizar los recursos lo máximo posible.

Además, se pretendió crear un espacio de intercambio real, humano y social, una muestra que no fuera pasiva, sino un lugar en el que pasan cosas. Para ello se han programado diferentes actividades (dosis) en el marco de la exposición.

Efectos secundarios

Si visita esta exposición puede sufrir efectos secundarios como recuperación de la motivación, aumento de la energía positiva y mejora del ánimo. El espectro molecular compuesto por sus dos ingredientes principales ayuda a superar el duro momento que atraviesa la sociedad.

El efecto deseado del tratamiento es que ninguno de los visitantes de la muestra se vaya sin que algo les haya tocado la sensibilidad.

Dosis recomendadas

ClaResil® 2012 mg se puede visitar gratuitamente de martes a sábado de 12 a 14 h y de 16 a 20 h, y domingos y festivos de 11 a 14 h.

Segunda dosis: Molècules d’alliberament normal. Viernes 25 de mayo, 19.30h.
Tercera dosis: Molècules d’alliberament normal. Miércoles 30 de mayo, 19.30h.
Cuarta dosis: Molècules mixtes. Martes 12 de junio, 20.30h
Dosis de refuerzo: Molècules d’alliberament modificat prolongat. Martes 12 de junio, 20.30h.

Lugar: La Capella. C/ Hospitat 56, 08001 Barcelona

Más información sobre ClaResil® 2012mg en el siguiente prospecto.

15 de maig 2012

LA SECA / Anàlisi de projectes i institucions per alumnes del Màster Oficial


Encetem la segona quinzena de maig amb l'anàlisi de La Seca, per part d'una alumna del Màster en Gestió Cultural



LA SECA
(per Laura Resina)


La Seca, ubicada en una antiga fàbrica de monedes al barri del Born de Barcelona, és una Fàbrica de Creació contemporània dedicada a la creació, la producció i l’exhibició en els àmbits del teatre, la dansa, la màgia, el circ i altres arts escèniques, tant visuals com musicals. És una iniciativa del Brossa Espai Escènic que, a més, proposa activitats que fomenten l’estudi i l’experimentació de nous llenguatges creatius i programes de formació i de reflexió.
El Brossa Espai Escènic va ser fundat pel director escènic Hermann Bonnín i el màgic Hausson. Després de 14 anys construïnt amb èxit un projecte lligat a l'univers escènic i poètic de Joan Brossa i de totes aquelles activitats, teatrals i parateatrals, que responen als principis bàsics de les avantguardes històriques i de la creació contemporània, l’Ajuntament va concedir-los el 2009 la gestió d’aquesta nova Fàbrica de Creació, inaugurada aquest passat setembre.
La Seca neix amb l’objectiu de continuar mantenint Barcelona com un territori capdavanter en el món de les arts contemporànies, dedicant esforços a facilitar les eines i els espais necessaris perquè noves generacions d’artistes tinguin l’oportunitat de plantejar, experimentar i exposar els seus projectes. La seva missió és, doncs, constituïr-se com a centre de referència per a presents i futurs creadors. Un espai d’encontre, d’exhibició, d’intercanvi d’experiències, de transversalitat creativa i diàleg en l’àmbit del pensament contemporani; una plataforma per generar les oportunitats que aquests professionals no troben en altres institucions o entitats.

TITULARITAT.EQUIP DE GESTIÓ


El 2008 l'Ajuntament va adquirir aquest edifici històric i va convocar un concurs per a la cessió de la seva explotació com a equipament cultural i va remodelar-la segons les seves necessitats.
Va ser el mateix equip fundador del Brossa Espai Escènic, l'Hermann Bonnin i el  Jesús Julve, el màgic Hausson, a qui se'ls va otorgar la gestió d'aquest nou equipament. Ells són els encarregats de la direcció artística, però alhora hi ha dues persones més, encarregades de la direcció executiva, i una altra, responsable de la comunicació del centre. Al mateix temps,  la sala disposa d'un cap de sala i dos tècnics. La Seca es troba en una etapa inicial de funcionament i, per tant, fins que el nombre d'activitats no creixi, es vol mantenir un equip de treball semblant al que hi havia anteriorment a l’Espai Brossa. Tenint en compte que les dimensions de l’espai són molt més grans, és de preveure que aquest equip haurà de créixer en un futur.

ESPAI


Aquest antic edifici, situat a l'actual i emergent barri del Born, ha estat remodelat amb l'objectiu de situar-hi aquesta nova Fàbrica de Creació. És un nou espai que disposa, entre d'altres serveis i ofertes, de dues sales de diferent format per a representacions escèniques, un espai d'exposicions, una biblioteca especialitzada, un bar/restaurant (encara tancat) i una botiga/llibreria. Està distribuït en 3 plantes, cadascuna d'elles pensada per a acollir uns tipus d'activitats concretes, adaptades a les necessitats requerides. En definitiva, un espai gran, atractiu, situat en un barri en creixement i pròxim a les avantguardes i adequat a les necessitats i especificitats de la gran diversitat d'activitats que s'hi desenvoluparan.

LÍNIES DE TREBALL. PRODUCTE


L’anterior projecte del Brossa Espai Escènic va gaudir d’èxit gràcies a la coherència de la seva programació i l'alta qualitat dels seus espectacles, alhora que va convertir-lo en motor de cultura en el seu barri gràcies a múltiples activitats parateatrals. El nou espai de que disposen pretén ampliar aquesta oferta. Degut a les noves instal·lacions, l’equip de La Seca pot proposar muntatges més grans i altres disciplines escèniques, com la dansa i el circ. Entre d’altres serveis, La Seca consta de dues sales de diferent format per a representacions escèniques, un espai d’exposicions, una sala per a residència de projectes artístics i un bar en projecte d’obertura durant aquesta temporada. Estem parlant, per tant, d’un equipament amb òptimes instal·lacions i una magnífica infraestructura que pot convertir-lo en espai de referència.
Responent als seus objectius, la seva programació recull un conjunt d’activitats que exploren nous territoris de la poesia, de l’escena intergenèrica, de les avantguardes digerides i de les dramatúrgies submergides. També inclou un programa d’exposicions relacionades amb el món de l’espectacle, les arts visuals i les arts plàstiques, que sobretot girin al voltant de la figura i univers del poeta Joan Brossa. Com a fet diferencial, la seva programació culmina amb una oferta de tallers, seminaris i encontres amb professionals de diferents sectors de l’art i el pensament. A més, el projecte inclou un seguit d’activitats educatives dedicades a escoles, instituts, i altres col·lectius.
En definitiva, és manté la mateixa línia de programació que fins ara duia a terme l'Espai Brossa, però comptant amb un espai amb més recursos que, sens dubte, s’hauria de traduir en una major diversitat i qualitat en els muntatges.

MKT. COMUNICACIÓ i DIFUSIÓ


Degut al seu estat inicial, cal entendre que les estratègies de comunicació encara estan en un primer estadi. Actualment, només es duen a terme tasques de comunicació a través de canals virtuals. L’espai compta amb més de 3.000 adreces de correu electrònic recollides durant els 14 anys que va funcionar el projecte Espai Brossa (llegat molt positiu de l'etapa anterior), a les quals se'ls hi fa arribar el seu butlletí periòdicament. A més, està present força activament a les dues principals xarxes socials, Facebook i Twitter. Tot i així, l’equip és conscient que aquests canals són insuficients i ja estan elaborant estratègies de comunicació a través de cartelleria distribuïda per tota la ciutat, encara que haurà de passar un període d’adaptació abans que aquesta es dugui a terme plenament. Amb alguns mitjans de comunicació de ràdio i televisió tenen també acords d’intercanvi de visibilitat. Pel que fa a la venta d'entrades, utilitzen les plataformes més comuns, com són: Atrápalo, Telentrada i Ticketea

FINANÇAMENT


El pressupost anual de La Seca està al voltant dels 600.000€. Cal remarcar que aproximadament el 50% dels ingressos prové de finançament públic i el 40% (un percentatge prou elevat, comparat amb altres equipaments similars), prové del taquillatge. Alhora, també és rellevant el fet que la remodelació de l'equipament ha estat a càrrec de l'Ajuntament i, aquest els hi ha cedit durant 10 anys, més 5 de renovables, per a que puguin desenvolupar el projecte. Això suposa un gran avantatge davant d’altres equipaments (fins i tot, Fàbriques de Creació com la Nau Ivanow), que han de carregar a les seves espatlles el deute amb entitats financeres per a la remodelació dels seus espais. La font d'ingressos via sponsorització també l'estan treballant, però són plenament conscients que avui és díficil aconseguir-la, ja que són molt pocs els espais teatrals que aconsegueixen tenir finançament privat per aquesta via. El que sí s’ha posat en marxa són els patrocinadors a espectacles concrets amb la idea que cada espectacle tingui els seus propis patrocinadors d’acord al tipus de públic on es vulgui arribar. Trobo que és molt interessant aquesta iniciativa per a la diversitat en patrocinis segons el tipus d'activitat o espectacle, ja que els permetrà augmentar la seva visibilitat amb altres col·lectius.

ANÀLISI DEL PÚBLIC


Tot i ser un nou equipament cultural, La Seca compta amb la sort de ser la continuació de l'anterior projecte existent, l'Espai Brossa, que després dels seus 14 anys de trajectòria, havia aconseguit fidelitzar un nombre important de públic de diferents perfils, degut probablement a l'eclecticisme que caracteritzava la seva programació.
Actualment, amb l'ampliació del projecte i sota el paraigües de La Seca, es pretén també ampliar aquest ventall de públic, responent així a l'ampliació de disciplines artístiques i de les activitats que s'hi durant a terme, no només per a públic adult, sinó també infantil i familiar.

CONCLUSIONS

El nostre país ha estat i és, sens dubte, bressol d’un important número de creadors d’arts escèniques i visuals de caràcter experimental i alternatiu. Alguns dels seus treballs són reconeguts al continent europeu i a la resta del món. 

Som al segle XXI i la realització de continguts, valors i conceptes culturals que tenen com a objectiu l’estudi, l’experimentació i la difusió es manifesten com a fonamentals per afrontar el repte de les noves tecnologies i els nous llenguatges creatius. Aquest exercici és bàsic per fer possible l’aparició i el desenvolupament de nous creadors, ja que aquests són els nous valors de la nostra societat i els que crearan en els propers decennis el marc de treball en el sector cultural del país.
Si volem continuar sent capdavanters del món de les arts, per força s'ha de dedicar esforços a facilitar les eines i els espais necessaris perquè noves generacions d’artistes tinguin l’oportunitat de plantejar, experimentar i exposar els seus projectes. 

I és amb aquests objectius que neix La Seca, amb la voluntat de constituir-se com a centre de referència per a creadors presents i futurs. Caldrà veure, doncs, com anirà sent la trajectòria que aniran construïnt. El que sí és cert és que l'anterior Espai Escènic Brossa no ha decebut a ningú i s'havia posicionat en un dels espais referents a la ciutat. Tot apunta cap a bones expectatives: més recursos, més infraestructura, més recolzament i més somnis per complir, que esperem que puguin fer-se realitat!

Laura Resina
@laura_resina :: laura.resina@gmail.com

8 de maig 2012

Per què hi ha pedres que són BCIN?


Algun cop podem haver volgut conèixer el castell d’un poble, veritable reclam de l’entorn, i ens ha sorprès que no es tracta d’un castell sinó d’un munt de pedres de les quals és impossible comprendre la forma del castell que suposadament va ser. Però molts d’aquests elements són BCIN, la màxima figura de protecció del patrimoni cultural català, BIC en la legislació estatal.

La raó per la qual tots els castells del nostre entorn, independement del seu grau de conservació, siguin considerats BCIN la trobem en el següent Decret de 22 d’abril de l’any 1946.
Decreto de 22 de abril de 1949, expedido por el Ministerio de Educación Nacional 
(B.O.E. 5-5-1949) sobre protección de los castillos españoles.
Una de las notas que dan mayor belleza y poesía a los paisajes de España es la existencia de ruinas de castillos en muchos de sus puntos culminantes, todas las cuales, aparte de su extraordinario valor pintoresco, son evocación de la historia de nuestra Patria en sus épocas más gloriosas; y su prestigio se enriquece con las leyendas que en su torno ha tejido la fantasía popular. Cualquiera pues, que sea su estado de ruina, deben ser objeto de la solicitud de nuestro Estado, tan celoso en la defensa de los valores espirituales de nuestra raza. 
Desgraciadamente, estos venerables vestigios del pasado estan sujetos a un proceso de descomposición. Desmantelados y sin uso casi todos ellos han venido a convertirse en canteras cuya utilización constante apresura los derrumbamientos habiendo desaparecido totalmente algunos de los más bellos. Imposible es, salvo en casos excepcionales, no solamente su reconstrucción, sino aún las obras de mero sostenimiento; pero es preciso cuando menos, evitar los abusos que aceleren su ruina. 
En vista de lo cual, a propuesta del Ministerio de Educación Nacional y previa deliberación del Consejo de Ministros.
DISPONGO: 
Artículo primero - Todos los castillos de España, cualquiera que sea su estado de ruina, quedan bajo la protección del Estado, que impedirá toda intervención que altere su carácter o pueda provocar su derrumbamiento.
Artículo segundo - Los Ayuntamientos en cuyo término municipal se conserven estos edificios son responsables de todo daño que pudiera sobrevenirles.
Artículo Tercero - Para atender a la vigilancia y conservación de los castillos españoles. se designará un Arquitecto Conservador con las mismas atribuciones y categoría de los actuales Arquitectos de Zona del Patrimonio Artístico Nacional.
Artículo Cuarto - La Dirección General de Bellas Artes, por medio de sus organismos técnicos, procederá a redactar un inventario documental y gráfico, lo más detallado posible de los castillos existentes en España.
Así lo dispongo por el presente Decreto, dado en Madrid a veintidós de abril de mil novecientos cuarenta y nueve.
La posterior Llei 16/1985 de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol indica, a la disposició addicional primera que:
“Los bienes que con anterioridad hayan sido declarado histórico-artísticos o incluidos en el Inventario del Patrimonio Artístico y Arqueológico de España pasan a tener la consideración y a denominarse Bienes de Interés Cultural; los muebles que hayan sido declarados integrantes del Tesoro o incluidos en el Inventario del Patrimonio Histórico-Artístico tienen la condición de bienes inventariados conforme el artículo 26 de esta Ley, sin perjuiciode su posible declaración expresa como Bienes de Interés Cultural. Todos ellos quedan sometidos al régimen jurídico que para esos bienes la presente Ley establece.”
Això ens indica que l’any 1985 tots els castells (independentment del seu estat de conservació) que l’any 1949 havien estat considerats béns patrimonials, pasaven a ser declarats BIC (la màxima figura de protecció del patrimonia nivell estatal, que a Catalunya, en funció de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, es denominen BCIN)

[Clicka aquí per llegir la segona part d'aquest post]

Vangelis Villar
http://paisatgesculturals.wordpress.com/

2 de maig 2012

TRESC / Anàlisi de projectes i institucions per alumnes del Màster Oficial



Aquesta setmana, l'anàlisi del TR3SC, per part d'una alumna del Màster en Gestió Cultural

TR3SC
(per Isabel Aparici)


La gota malaia 

El TresC es publicita com “El teu club de cultura”. El seu nom i les seves activitats ocupen diàriament minuts a la televisió i la ràdio públiques catalanes i una pàgina cada dia a El Periódico de Catalunya. Aquesta presència activa i constant en mitjans de comunicació tan importants és segurament la clau de volta de l’èxit de la iniciativa. El TresC permet adquirir amb descompte entrades de cinema, teatre, dansa i música, assistir a preestrenes, trobades amb autors literaris i d’altres actes culturals. Amb 34.000 socis, des de fa un ja ha començat a donar beneficis i sembla un actor consolidat en el panorama cultural català

Model del gestió i missió
 El Club TR3SC va néixer el 2006, quan Prometeatre (que ja tenia un Club del teatre), Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio uneixen les seves intencions de formular un club de consum cultural. Actualment també hi participen el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Iberautor, Abacus Cooperativa, Servicaixa i Tel.Entrada. En aquest model, la part pública aporta minuts de televisió i ràdio i rep una part dels beneficis (si n’hi ha). Que els ens públics decideixin promocionar la cultura a través d’aquesta fórmula és, com a mínim, qüestionable si tenim en compte que: la oferta no abasta el conjunt del territori català (no hi ha igualtat en les oportunitats d’accés per a tota la població), una part dels productes que es promocionen pertanyen a multinacionals que no necessiten de l’ajuda pública (per exemples les distribuïdores de cinema nord-americà), el sistema de compra d’entrades del club privilegia la posició de domini de dos serveis bancaris (Servicaixa, Tel.lentrada). El que és ben clar és que, sense la publicitat que aporta la Corporació a través dels seus mitjans, l’èxit de la iniciativa podria haver estat ben diferent. Semblaria que Focus (al darrera d’una part de l’oferta cultural que ofereix el club) i els sistemes de venda d’entrades han estat els més grans beneficiaris del TresC.

El TresC neix en un moment d’eclosió cultural a Barcelona: la ciutat estava ja al circuit de concerts internacionals i la música en directe començava a revifar (mentre la indústria discogràfica dequeia), la oferta teatral era ben extensa i els festivals (Sònar, Primavera Sound) s’estaven consolidant. Consumir cultura estava ja de moda i el TresC servia no només com a lloc on obtenir descomptes sinó com orientador de les novetats culturals de la ciutat (a vegades ha obert la compra d’entrades per a concerts abans que al públic general). Com bé diuen els seus gestors, és un club “de compradors” culturals (i no pas de consumidors). Aquesta diferència és gran i caldria analitzar-la més extensament ja que en ella radica part de l’èxit del TresC: el dia en què la cultura “de pagament” disminueixi, el Club se’n pot veure ressentit. De fet, el club ha aconseguit ser un “objecte” en sí que es regala: la major part de les vendes es fan entre el 5 de desembre i el 15 de gener.

Públic i política de preus
Un dels punts més importants del Club són els socis. En l’actualitat són 34.000, encara que les previsions marcaven que en cinc anys hauria haver assolit 50.000. En qualsevol cas és un nombre important que cal multiplicar per dos, ja que cada carnet és vàlid per a dues persones. No és estrany, doncs, que teatres i productors culturals vulguin un plaça en el Club, que arriba a un públic objectiu de 68.000 persones.

La taxa de renovació és del 80% (any 2010), un percentatge important si tenim en compte que estem en temps de crisi on les famílies anul·len les despeses supèrflues. L’elevada renovació permet eixugar el fet d’haver aconseguit menys altes de les previstes.

El perfil del soci són dones de 30 a 40 anys (30% del total), després vindria la franja d’edat de 40 a 50 anys i després la de 21 a 30. La part més important del públic és de mitjana edat, amb ingressos propis: això explica que siguin compradors culturals, font al sector més jove, que segurament és més consumidor que comprador. Pel que fa als gustos, el patró de compra d’entrades al TresC segueix el del mercat, de manera que es pot deduir que la composició del Club és força representativa del conjunt de públic general. No ens trobem davant un Club de consumidors intensius  o sectorials (només de teatre, només de concerts, etc.) sinó amb un col.lectiu força més ampli. Cal destacar que Barcelona i la primera corona metropolitana concentren 16.000 socis del total (el 93% pertanyen a la província de Barcelona).

La quota del TresC és de 50€ l’any: dóna dret a dues entrades de franc per a un espectacle (Regal Club) i a gaudir de les promocions i descomptes que vagin sortint. La comunicació del carnet incideix en què la quota es recupera immediatament gràcies a aquestes dues entrades (fet que dependrà del regal que s’esculli, no totes les entrades valen el mateix!). Aquest és un argument de venda molt fort ja que la pregunta fonamental davant un carnet d’aquestes característiques és “li treuré partit?”. TresC ha sabut donar una resposta ràpida a aquesta incertesa.   

La crisi sí que ha començat a passar factura al Club: algunes de les baixes es devien a l’elevat preu del carnet, de manera que el TresC ha aplicat una nova política de preus. Ara distingeix entre el carnet Bàsic (que no dóna dret al Regal Club ni a la revista impresa), amb un preu de 32€ per anys i el Carnet TresC. Els gestors ens explicaven que hi havia gent que optava per ell: per als antics clients, que ja saben exactament quin ús i benefici treuen del carnet, pot ser una opció però per al públic en general costa veure-la com una oferta engrescadora perquè s’estan avançant molts diners en concepte d’uns descomptes dels què encara no s’ha gaudit. Caldrà veure l’èxit final de la iniciativa. En tot cas, d’ella es deriven dues condicions positives: l’adaptació del Club a les noves necessitats del context (econòmic) i el fet que escolti les opinions dels seus socis.

En aquest sentit, el TresC realitza focus group (amb dos grups, un d’edat i un per distribució geogràfica). Donat el nombre de socis, potser caldria que augmentessin el nombre de grups per obtenir major representativitat (no només comptant l’edat del soci sinó l’ús del carnet: familiar, grup d’amics, etc.).  També realitzen qüestionaris (als socis que es donen de baixa) i reben suggerències al call center.

El gran salt qualitatiu que els permetrà fer més personalitzada l’oferta serà el creuament de dades amb els operadors de ticketing, de manera que el Club sabrà el perfil de consum real de cada soci, el que li permetrà enviar-li informació més centrada en els seus gustos, analitzar patrons de consum (per dies, etc.) i fins i tot oferir informació de l’estalvi que el carnet li ha suposat al soci (com a argument per fidelitzar-lo).

Plantilla i funcions
El TresC està format per 15 persones, més 14 treballadors del call center de l’empresa. A més de les funcions directives i administratives, el TresC es dedica a: buscar i recollir les propostes d’oferta dels diferents operadors (teatres, productores, etc.), coordinar-se amb els serveis de ticketing, redactar les notícies que apareixeran als diversos mitjans de difusió (televisió, ràdio, premsa, newsletter, etc.) segons el perfil de cada oferta i de cada mitjà. Aquestes serien les tasques bàsiques, que com es comprova, són més de coordinació que no pas de creació. La plantilla del call center és força extensa però, donat que sempre es pot conèixer el nombre de trucades, es pot anar adequant a la demanda en cas que internet li guanyi la partida al telèfon com a via de comunicació amb el club (encara que per l’edat mitjana del socis, s’entén que el telèfon sigui la via principal). Cal destacar que el call center és un número 902, de manera que els socis costegen part del cost.

En realitat, el TresC funciona com un mitjancer entre oferta i mitjans de comunicació. Els productors culturals busquen estar al TresC, en especial aquells que no podrien costejar la campanya de publicitat que suposa vincular-se al club. Aquesta és la gran força del TresC: el potencial comunicatiu que suposa tant pel que fa al seu públic objectiu de socis (34.000, 68.000 si comptem beneficiaris) com per l’audiència dels mitjans on insereix la seva publicitat (Canal 33, iCatFM, El Periódico de Catalunya).

Màrketing i comunicació
El club TresC té uns aparadors especialment privilegiats tant a ràdio com en premsa, que el fan molt atractiu per als productors culturals i per al públic. L’audiència del canal 33 veu cada dia la promoció del Club des de fa ja anys, a l’igual que els lectors de El Periódico: amb aquests punts de partida s’entén part de l’èxit de la proposta. També es poden trobar anuncis del club a altres revistes del cultura, en especial quan s’apropen les dates nadalenques.

El Club també té una pàgina web, facebook i twitter, encara que aquestes dues darreres modalitats impulsen la comunicació amb els seus socis, a l’igual que el newsletter i la revista amb les propostes. La introducció d’un màrketing més relacional està prevista un cop estudiat el creuament de dades de ticketing amb la base de dades de socis. Realment serà un avanç ja que pot estalviar molt de “soroll” en la comunicació amb els socis. També haurien d’explorar les vies de les aplicacions mòbils ja que és un contingut que permet la compra per impuls (en saber que a prop hi ha una sala que fa descompte, decidir-se per aquella enlloc d’una altra).

Competència i avaluació del producte
El gestors del TresC afirmen que, en tant que club de cultura, no tenen competidor. Mirat des del punt de vista de la nomenclatura, potser és cert però baixant al terreny de la seva tasca principal (oferir descomptes i activitats per impulsar la compra de cultura) trobem diversos altres actors que també ho fan. D’una banda estarien les webs de venda col.lectiva (Atrapalo, Lets Bonus, etc.), que també permeten comprar entrades i d’altres productes d’oci (tiquets de restaurants, etc.), presentant a més les opinions d’altres compradors. En aquest cas,el que no hi ha són esdeveniments exclusius (concerts, etc.) i tampoc una missió d’impuls de la cultura. D’altra banda tenim els descomptes que s’ofereixen amb altres carnets, com per exemple el de les biblioteques de la Diputació de Barcelona. També permet anar al teatre, filmoteca, espais culturals o la compra a llibreries amb un percentatge de descompte igual al del TresC. Un newsletter mensual avisa de les principals ofertes del mes. En aquest cas el carnet és totalment gratuït. La diferència és que la Diputació no ha engegat una campanya de difusió d’aquests avantatges i és molt probable que no hi hagi un equip treballant sobre elles, com sí està al TresC. Aquesta iniciativa és més de consum cultural que no de compra (de fet permet l’accés gratuït a algunes instal.lacions culturals de la Diputació) i s’inseriria dins el que podria ser una política pública de foment de la cultura. A aquestes dues opcions cal afegir la guixeta de la Virreina (on és possible comprar entrades de teatre al 50%) o iniciatives del propi Prometeatre, com Promentrada Vip, una web que ofereix descomptes a les obres gestionades per Focus sense haver de pagar quota.

Vist des d’aquesta perspectiva, el TresC és en realitat un producte destinat al sector de compradors culturals als quals “els hi agrada gastar” en cultura i per als quals el preu no és el principal factor. Si bé és bo per al sector l’impuls de la cultura, potser hauria de valorar-se la oportunitat d’intervenció pública en la mateixa. La presència continua en determinats mitjans pot arribar a fer qüestionar al públic si és possible consumir cultura a preu raonable a banda del TresC. La realitat ens demostra que existeixen altres mètodes, no tan difosos i que no es poden treure de la cartera i lluir davant els amics. La pregunta central seria: ha augmentat el consum cultural brut des de l’existència del Club o són “els mateixos gossos amb diferents collarets”?

Isabel Aparici
isaparici@yahoo.com