18 de jul. 2012

Institucions i compromís social


Avui, compartim un post de Vàngelis Villar, que pretén obrir un debat sobre el paper social que podrien jugar els museus donada la situació actual

---------

“Tinc un dubte que no cap en 140 caràcters”. Amb aquestes paraules va començar dimecres passat un interessant debat a Twitter que crec que pot generar noves visions quant a la figura dels museus i l’entorn on es troben. Bé, de fet no són visions noves sinó que crec que es poden rastrejar fins els anys 60 del segle passat sota el paraigües de la Nova Museologia. Intentaré fer unes breus pinzellades a les idees que van anar sortint per a què la resta de participants hi aportin comentaris als seus respectius blogs. Segurament me’n deixo alguna però crec que és un bon inici per al debat.

A ningú se li escapa que al nostre voltant estem patint canvis constants, alguns d’ells molt dràstics. Les institucions amb una clara vocació de servei públic creieu que podrien o haurien de posicionar-se més a prop de la societat? I en cas afirmatiu, aquelles que treballen amb aspectes com el coneixement o la cultura, podrien o haurien de fomentar un millor coneixement i una mirada més crítica, raonada i esperançadora de la nostra realitat? Ser referents en el que passa a la societat?

Segurament la posició de les grans institucions nacionals no els permet posicionar-se enfront temes com la crisi, l’economia, el compromís social o la desigualtat. Són temes molt vinculats a la política. Això ens indicaria que la politització de les institucions és prou important com perquè no sigui beneficiós un posicionament enfront determinades decisions polítiques?

Quina és la funció del patrimoni en el moment actual? És només un element per ser exposat? Dia sí dia també les institucions patrimonials presenten les seves activitats enfocades a conèixer els elements que custodien. Anar un pas més enllà podria ser oferir visions actuals de la realitat en base als elements que les composen? O és millor abstreure-se’n? És possible que, entrats en el discurs dels mercats, entesos com a mercaderia, els elements patrimonials puguin haver passat a la categoria de productes concrets que es venen a quantitats de visitants. Quin és el preu de la necessitat d’arriar a una determinada quota de visitants? La pèrdua de rigor és acceptable per tal d’arribar a sobrepassar un límit en forma de número?

Sabem que els elements patrimonials són invariables però el discurs mitjançant el qual els coneixem, és mòbil. Es podrien fomentar visions crítiques i esperançadores en base al nostre patrimoni? Dia rera dia els mitjans ens inunden amb una visió apocalíptica del futur i això no fa més que fer créixer la desesperança i el desassossec general.

Segurament em direu que les funcions dels museus es basen en la conservació, interpretació, promoció del patrimoni. I res més, aquesta es la definició de manual que deixa establert el codi d’ètica professional de 1986. Però és possible establir aquestes funcions amb una certa vocació de compromís social?

Vangelis Villar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada