30 de set. 2013

Gran èxit de les Jornades #audienciaUB




El passat divendres 27 de setembre es va dur a terme la Jornada: Entre la tecnologia i el cafè: “ Una anàlisi crítica dels models de gestió d’audiències”   a la Universitat de Barcelona.

Espai on es van reunir els professionals del sector per debatre sobre la gestió de públics.

Estem molt orgullosos del l'èxit aconseguit tant offline, amb quasi 150 persones inscrites, tan online arribant  el nostre hashtag #audienciaUB a ser trending topic a Barcelona!!








Volem compartir el nostre èxit amb tots vosaltres i agrair tant als ponents, associacions col·laboradores, organitzacions professionals, personal de la UB, els que ens heu recolçat virtualment i els que heu assistit perquè amb les vostres preguntes i participació/interacció creada al debat va ser possible aquesta gran jornada.

Us deixem aquí un informe de la repercussió que vam tenir a Twitter; un total de 826 tuits, 1,418,081 d'impactes, i 156 contribuents.

GRÀCIES!

23 de set. 2013

Experiències UB: La Central del Circ (II)


video
L'Albert Carles Ordi i Palomo, estudiant del Màster en Gestió Cultural UB, ens narra com va viure la seva experiència sobre la visita a la Central del Circ.



Llums apagats. Només un parell de focus apunten l'espectacle. El públic, angoixat perquè en Marcel acaba d'assegurar que no sap ben bé què dir sobre el circ, el segueix amb la mirada cap a la foscor que engoleix tota la sala. Penso: Se n'haurà anat? . Empasso saliva i intento copsar la seva figura d'entre l'obscuritat. De sobte, acompanyat d'un esglai gairebé sorgit de la tenebra, en Marcel es precipita vehementment sota els dos focus de llum i, amb un salt inesperat, cau de ple sobre una traspaleta de fusta que, per la força de la gravetat, comença a moure's directament i violenta envers l'únic micròfon de la sala. És en el precís moment en què aquest dispositiu està a punt de caure a terra que, en Marcel, amb un moviment indesxifrable de mans, el copsa en el buit. Silenci absolut. Torno a empassar saliva amb els ulls clucs i, traspassat el líquid la meva gola, els torno a obrir com aquell qui espera veure una meravella. En Marcel gira el cap vers el públic i, tot parlant no sé bé si per a ell o si per a la Humanitat sencera, aquest és un signe característic dels genis indiscutibles, el no saber mai si parlen per a ells o per a altres , assegura amb veu honesta, estirat encara sobre la traspaleta i aguantant la tensió del braç ben estirat per salvar el micròfon: El circ podria ser aquest precís instant, l'instant en què, a quatre centímetres de terra, agafo el micròfon i el salvo de l'espetec que hagués causat en tota la sala. L'instant entre passat i futur en què la imaginació esdevé llei. M'emociono, i vull aplaudir. Però no puc. Aplaudir seria tant com jutjar amb les mans aquest moment.

En Marcel s'asseu sobre la traspaleta i, davant del jove públic del Màster en Gestió Cultural, enceta un monòleg o diàlegamb la Humanitat, amb ell mateix, amb nosaltres, i amb ves a saber qui més. Mentre enraona, pel meu cap ressonen uns versos de Joan Vinyoli que, intuïtivament, acabo d'enllaçar amb en Marcel:

Ajunto mots per fer-me un trampolí
vers l'àmbit líric i assajar el trapezi
de la metàfora, en el buit, un salt mortal
per assolir una mica de realitat
fora del temps,
                         ulls aclucats,
                                              com ara, en bicicleta,
en algun lloc del món assaja algú
precaris equilibris sense mans,
endut enllà, fins que de cop s'adona
que va rodant segur pel vell passeig
cap a la font primera.
                                  És al moment precís
de l'equilibri insòlit que obres els ulls
a la blavosa, incerta llunyania
de les muntanyes que no li caldrà
mai tramuntar, car són de sobte en ell,
són ell mateix o l'altre que s'ha fet
de cop en ell, i veu:
                                la Torre de les Hores
esdevé far, l'esfera del rellotge
no marca el temps, ans il·lumina absorta
la nit que va caient damunt els horts.

Visitar La Central del Circ ha sigut, essencialment, per a mi, una experiència. I no és que se'n puguin tenir masses, d'experiències, a la vida. En general, no fem més que assajar “delicats equilibris sense mans” al voltant de la “Torre de les Hores”, i rarament som capaços de veure-hi amb els ulls clucs, el que seria una experiència. Però a vegades, inesperadament, hi veiem, i ja no ens cal tramuntar muntanyes, car són de sobte en nosaltres, o nosaltres mateixos que ens hem fet elles. Doncs bé, tant l'espectacle d'en Marcel com les activitats que vam dur a terme amb els altres professionals del circ ens varen ensenyar, de dins estant, què és això del circ, o millor dit, què podria ser—, i quina experiència humana esdevé entre aquestes persones que dediquen la vida sencera al qüestionament de la veritat i la força de la gravetat. I quina cosa més absurda, dedicar la vida a qüestionar-la! Potser sí, però potser és que només l'absurditat permet el bell silenci del qui hi veu clar. Com a gestor culturals en formació que som i, per tant, com aquelles persones que en un futur incert haurem d'ajudar a aquests creadors a poder seguir realitzant les seves obres dins d'un mercat cada cop més complicat, el poder compartir amb ells l'experiència que els mou a viure i a sentir com a professionals del circ, ha sigut quelcom del tot enriquidor no només per a nosaltres, sinó que, segurament, també per a ells. I és que el fet és que, si el que pretenem és que entre el gestor cultural i l'artista hi hagi cooperació, que no competència, aleshores el més essencial de tot és crear l'empatia necessària a tal fi. I això, evidentment, només és possible a través de compartir les experiències més íntimes i sinceres que ens construeixen a tots nosaltres. 




18 de set. 2013

Experiències UB: La Central del Circ

Divendres passat, es va inaugurar el Màster Universitari de Gestió Cultural a la Central del Circ.
Volem compartir amb tots vosaltres les experiències dels alumnes!

Fotografia de Rosa Colell

Alice Pernes: "¡Aquí no encontraras ninguna carpa colorada ni felinos rugiendo! Como en un paisaje surrealista  se plantea frente al mar un edificio moderno dedicado a un arte cuyas origines se pierden en la noche de los tiempos. Una vez te adentras en el interior, lo que se parecía al principio a un presentación formal va a volverse una experiencia única. Cuatro horas para compartir la vida de los residentes del circo: encontrar su equilibrio, buscar sus límites.... para acabar descubriendo los rincones del edificio guiado por el poder expresivo de un payaso loco."



Fotografia de Rosa Colell

Albert Carles Ordi i Palomo: "Visitar La Central del Circ ha sigut, essencialment, per a mi, una experiència. I no és que se'n puguin tenir masses, d'experiències, a la vida. En general, no fem més que assajar “delicats equilibris sense mans” al voltant de la “Torre de lesHores”, i rarament som capaços de veure-hi amb els ulls clucs, el que seria una experiència. Però a vegades, inesperadament, hi veiem, i ja no ens cal tramuntar muntanyes, car són de sobte en nosaltres, o nosaltres mateixos que ens hem fet elles. Doncs bé, tant l'espectacle d'en Marcel com les activitats que vam dur a terme amb els altres professionals del circ ens varen ensenyar, de dins estant, què és això del circ, o millor dit, què podria ser—, i quina experiència humana esdevé entre aquestes persones que dediquen la vida sencera al qüestionament de la veritat i la força de la gravetat. I quina cosa més absurda, dedicar la vida a qüestionar-la! Potser sí, però potser és que només l'absurditat permet el bell silenci del qui hi veu clar. Com a gestor culturals en formació que som i, per tant, com aquelles persones que en un futur incert haurem d'ajudar a aquests creadors a poder seguir realitzant les seves obres dins d'un mercat cada cop més complicat, el poder compartir amb ells l'experiència que els mou a viure i a sentir com a professionals del circ, ha sigut quelcom del tot enriquidor no només per a nosaltres, sinó que, segurament, també per a ells. I és que el fet és que, si el que pretenem és que entre el gestor cultural i l'artista hi hagi cooperació, que no competència, aleshores el més essencial de tot és crear l'empatia necessària a tal fi. I això, evidentment, només és possible a través de compartir les experiències més íntimes i sinceres que ens construeixen a tots nosaltres."

Fotografia de Rosa Colell
Paula Vallejo:  "Divendres passat a la Central del Circ vam assistir a una xerrada que va resultar ser un monòleg. O, més aviat, un acte de poesia.

Un personatge multilingüe, nassut i despentinat es llença brutalment contra una caixa amb rodes que topa amb el micròfon i, tres dits abans no toqui a terra, l’aconsegueix aturar; per deixar-lo caure dos segons més tard.
Així és com Marcel Escolano ens va definir què és el circ alhora que, sense adonar-se’n, ens feia també una reflexió vital.

Conegut com el lloc on tot és possible, on regna la imaginació i on trobem una colla de personatges perduts, sense saber què fan allà.
Una disciplina que es regeix per l’etern joc d’oposats, per l’equilibri entre dues forces que no tenen sentit l’una sense l’altra.
Un mètode: el risc. La saviesa popular diu que qui no s’arrisca no pisca. L’única manera de sortir-se’n és deixar enrere les pors, assumir els errors i tornar-se a aixecar després de caure.
Una barreja del rigor de la maduresa i la inconsciència de la infantesa.
Un espectacle on no hi ha espectadors, tots som partícips.
La possibilitat de no ser el que has de ser. A la fi, una gran metàfora de la vida."



Fotografia de Rosa Colell
Carlota Masvidal Bofill:  "Al Parc del Fòrum, sota el poder del sol de quarts de quatre d’un setembre a Barcelona. Lluny de tot i prop del mar. Enmig de camps de ciment gris, una porta de colors. Cares noves, projectes i futur. L’art del circ. Jugar. Un plaer i un honor compartir emocions, sentiments i poesia amb els professionals de la Central del Circ. Una experiència nova, diferent i enriquidora. En paraules del Marcel: El circ s’amaga dins nostre. I jo dic que, per un moment, l’hem deixat sortir."




Fotografia de Rosa Colell
Najat Tort i Gonzàlez: "D’una manera subtil i amable l’equip de la Central del Circ va acollir-nos per mostrar-nos el seu món. La visita va començar sent descriptiva, amb informacions diverses de com funciona i es gestiona la Central del Circ. A continuació, va aparèixer en escena en Marcel i amb ell el caos ordenat i la improvisació organitzada, que van servir per comprendre millor l’essència del circ des del punt de vista de l’artista. Tot seguit es van iniciar les dinàmiques de grup que van crear un ambient idoni perquè comencessin les presentacions entre nosaltres. Dividits en tres grups vam participar en tres activitats, on la confiança i la diversió van ser pilars fonamentals.
Tot i semblar que el circ i una classe a la universitat no tenen res a veure, a mida que avançava la visita els símils es feien més evidents. Tant en el circ com en els estudis l’entrenament és constant i diari, el treball en equip es essencial per assolir grans projectes i la innovació és clau per tenir èxit."


Fotografia de Rosa Colell
Xavier Torrens, professor de Política Cultural: "És una emoció ètica i un plaer estètic inaugurar el màster de Gestió Cultural de la UB a la Central del Circ de Barcelona. És emoció ètica perquè ens vàrem apropar a una de les arts potser més oblidades i invisibles pels adults, a excepció feta de pares i mares amb criatures. Un començament així del màster és fer palès els valors del propi màster fent visible allò invisible en la cultura, com ara el circ. Tanmateix, és un plaer estètic perquè dur a terme la presentació de tots plegats, professorat i alumnat, mitjançant una mena de taller circense ha assolit que el curs s'endegui amb el lirisme propi dels artistes, tant necessari a vegades pel tecnicisme dels gestors culturals". 


Podeu veure la resta de les fotografies al nostre facebook!


17 de set. 2013

Experiències pràctiques dels nostres alumnes: L'Antic Teatre

Antic Teatre
Per l'Imma Romero
Estudiant del Màster Universitari en Gestió Cultural


L’Antic Teatre – Espai de Creació és un centre cultural i social independent, situat en un edifici catalogat com a patrimoni cultural, al Barri antic de la ciutat de Barcelona. 
Aquest espai és un dels referents de l’escena contemporània a la ciutat i és conegut per ser un dels pocs centres d’exhibició permanent de nous llenguatges escènics i d’investigació artística.

Amb aquesta estada, s’ha tornat a posar de manifest que la posada a la pràctica del coneixement adquirit és sempre la millor manera de consolidar-lo. 
Sense aquest complement pràctic al conjunt dels continguts teòrics del màster, s’hauria assolit en menor mesura l’objectiu d’especialitzar-me en la professió de gestor cultural. Tot i que el ritme de treball ha sigut molt intens, els coneixements adquirits i habilitats desenvolupades han compensat aquest fet. 

La singularitat i estructura organitzativa del mateix espai han sigut també uns punts clau per la motivació d’aquesta estada de pràctiques. A més, la possibilitat d’exercir una tasca amb responsabilitat i valor estratègic, ha sigut un factor del tot estimulant, que segur que serà un element d’influència en el desenvolupament de la meva carrera professional. 
La redacció d’una memòria també ha sigut molt útil per fer un exercici de repàs, síntesi i valoració de l’experiència viscuda, així com l’aprenentatge obtingut. Alhora, s’ha pogut vincular amb continguts impartits en altres matèries del Màster. 
Es pot dir que el contingut d’aquesta assignatura és de caràcter transversal, i que ha transcendit els seus propis objectius.

12 de set. 2013

Un análisis de una organización cultural: La Filmoteca de Cataluña.


Análisis hecho por la alumna Irene Llona Jáuregui estudiante del Máster Universitario de Gestión Cultural de la UB




La Filmoteca de Cataluña es un edificio dedicado al cine, situado en el barrio del Raval (Barcelona) y que tiene como misión principal la recuperación, la conservación, la investigación y la difusión de las películas y obras audiovisuales, así como los materiales, documentos, equipos y cualquier otro elemento que sea de interés para el estudio del cine y lo audiovisual en general, y del cine en catalán en particular. Una misión como podemos ver muy ambiciosa, que abarca muchos campos dentro de la obra audiovisual.

Un edificio para quedarse 
La Filmoteca de Cataluña nace en 1981, adscrita al Departamento de Cultura y Medios de Comunicación de la Generalitat de Cataluña. Sus orígenes comenzaron como delegación de la entonces Filmoteca Nacional de España con proyecciones semanales en el cine ABC de Barcelona, más tarde pasará a una sala situada en la calle Mercaders, luego al cinema Padró y en 1991 se instala en el antiguo cine Aquitana. 
Hasta que en febrero de este año, la institución ocupa un edificio nuevo, donde conviven espacios abiertos al público con una oferta cinematográfica polivalente y las oficinas de la institución. 
En total 7.000m², repartidos en seis plantas, donde se incluyen dos salas de proyección llamadas Chomón y Laya, con 360 y 180 butacas respectivamente, salas amplias y con gran aforo; además de un espacio para exposiciones permanentes y temporales, una biblioteca especializada de 1.800m², oficinas y librería. 
Este proyecto realizado por Josep Lluís Mateo remodela completamente la zona del Raval donde se encuentra. La planta baja del edificio se concibe como un espacio abierto a la plaza exterior, en la calle, y las plantas altas se caracterizan por ser muy luminosas. A pesar de sus grandes dimensiones, el edificio no supera la altura de los bloques circundantes, y su impacto visual es destacado por su volumen compacto y macizo, y por su estética de hormigón. Destacan sus accesos a las plantas, que se realizan por elementos mecanizados (escaleras mecánicas, ascensor…) lo cual a veces dificulta el tránsito por sus espacios. 
Un apunte sobre esta ‘expansión audiovisual’ es que se completará con la inauguración de un nuevo Centro de Conservación en Terrassa, destinado a garantizar la preservación del patrimonio audiovisual y la celebración en Barcelona del Congreso de la FIAF del 2013. 

Más que proyecciones 
En la Filmoteca no solo cuentan con una programación mensual y la proyección de películas, sino que vertebra su actividad en tres ejes básicos como son el Centro de Conservación y Restauración, dedicado a la conservación, restauración y el estudio del patrimonio cinematográfico de Cataluña; la Biblioteca del Cine, que cuenta con la colección más importante de fondo (libros, revistas, archivos gráficos, por películas, bandas sonoras y aparatos) de Cataluña; y por último la difusión, con una programación de unas 900 sesiones anuales, una sala de exposiciones dedicada al cine, ediciones sobre la historia del cine catalán y programas educativos. 
Actualmente gracias al edificio puede llevar a cabo su función de una manera idónea para poder reunir, conservar, investigar y difundir el patrimonio cinematográfico desde diferentes perspectivas. 

Detrás del edificio…un equipo 
El equipo de la Filmoteca de Cataluña está integrado por una cincuentena de personas que trabajan por el objetivo común de acercar el cine al público en las diferentes vertientes de la actividad del centro: dirección, programación, biblioteca y centro de conservación. 
Cada departamento tiene unos objetivos específicos que ayudan al funcionamiento de la institución por ejemplo, el departamento de Dirección, se encarga del diseño y la ejecución de las líneas estratégicas de la Filmoteca, seguimiento de los proyectos de la institución y relación con entidades y administraciones; y el departamento de Programación se encarga de las salas de proyección y organización de mesas redondas, cursos, exposiciones, seminarios y otras actividades pedagógicas en el entorno del cine. Y así sucesivamente con los cuatro departamentos. 
A través de tareas concretas y específicas va estructurando sus diferentes departamentos para que todas las áreas queden cubiertas y el servicio sea garantizado. 

Siempre en continua colaboración con otras instituciones 
La Filmoteca de Cataluña es un área del Instituto Catalán de las Empresas Culturales, por lo tanto su financiación se realiza a partir de ingresos provenientes de la Generalitat. Pero esto no quiere decir que la institución viva en una isla, aislada de la sociedad y de las diferentes entidades que se encuentran a su alrededor. También es miembro de pleno derecho de la FIAF y de la ACE, y mantiene relaciones de colaboración con el resto de filmotecas y archivos fílmicos. 
Además mantiene numerosos vínculos de colaboración con entidades y empresas del sector audiovisual y cinematográfico de Cataluña y del resto del mundo. Estas colaboraciones, que toman formas diferentes, permiten enriquecer el trabajo de la Filmoteca en favor de la difusión del cine y de la conservación y restauración del patrimonio fílmico. 
También cabe destacar que entre las funciones de la Filmoteca destacan la difusión del patrimonio cinematográfico y el fomento de la cultura cinematográfica. Y por ello han encontrado en el trabajo con las diferentes universidades de Cataluña su manera de lograr este objetivo y dar a conocer el séptimo arte entre los más jóvenes. La colaboración con estas instituciones se concreta en programas como ‘Aula de Cine’ o en sesiones especiales ‘promover con el Jaque’. 
Tampoco deja al sector privado de lado, colabora con empresas como distribuidoras de cine, entidades organizadoras de festivales, exhibidores, empresas de subtitulado y otras empresas de servicio trabajan con la institución para hacer posible el mantenimiento, la conservación, la restauración y la difusión de obras cinematográficas de todo tipo. 

Comunicación empezando con los más jóvenes 
Como ya hemos comentado anteriormente, la misión de la Filmoteca implica la difusión de la cultura audiovisual a través de la programación de ciclos y retrospectivas, de la organización de seminarios y exposiciones y de la edición de catálogos y otros materiales de documentación. Además de tener como objetivo básico acercar el público en el cine, y convertirse así en un espacio cultural, de encuentro y de participación para la sociedad civil. 
Centra toda su atención en la difusión a los más jóvenes, sobre todo estudiantes de cine, porque tienen claro que son el futuro, y hay que cuidarlos. Una visión muy positiva que se refleja en la constitución de su página web, siempre actualizada y llena de informaciones. 
Pero además de lo virtual, la Filmoteca realiza mensualmente ‘en papel’ un ‘librillo’ con toda su programación. Volviendo al tema ‘online’ su página web es muy dinámica ya que incluye noticias, programación, calendario…que acerca al posible usuario los ejes centrales de la institución y de forma fácil consigue trasladar su programación a lo virtual. Sin olvidar el newsletter al que te puedes suscribir y recibir información en el momento que hay cambios o nuevas informaciones. 
Cuenta también con una visita virtual al centro, lo cual permite desde cualquier rincón con acceso en Internet, visitar virtualmente las instalaciones y hacer un recorrido por sus espacios más destacables. 

Conclusiones 
La Filmoteca nace con una misión principal de recuperar, conservar, investigar y difundir películas y obras audiovisuales, así como los materiales, documentos, equipos y cualquier otro elemento que sea de interés para el estudio del cine y lo audiovisual en general, y del cine en catalán en particular. 
Clave de ellos son sus múltiples colaboraciones con instituciones cercanas a su misión y otras con las cuales colabora en diferentes actividades. Pero no solo entidades, sino que también las asociaciones del barrio están en su punto de mira. Todavía lleva poco tiempo para poder ver cómo se materializan estas relaciones y qué frutos pueden salir de dichos contactos. Pero el espíritu de colaboración está muy presente en la forma de trabajar y eso denota ganas de seguir fortaleciendo día a día la presencia de la Filmoteca en el barrio, en Barcelona y en Cataluña. 
La financiación siempre es un tema destacable en estas visitas. En este caso los ingresos son exclusivamente públicos, lo cual viendo en los tiempos que vivimos sería una cuestión a replantearse. Para no depender de los presupuestos públicos podrían comenzar a pensar en temas como el alquiler de espacios o fuentes diferentes de financiación que les ayudaran a tener ciertos recursos propios para poder seguir cumpliendo sus objetivos. Este hecho, complementado con la realización de un estudio de públicos, facilitaría mucho la labor de la Filmoteca en la identificación de su público objetivo y sus mensajes e informaciones estarían destinadas a las personas adecuadas. 

Por último sería importante destacar la labor de difusión que están realizando. Son muchos los cambios que ha sufrido la Filmoteca en los últimos años y con su página web han sabido relacionar perfectamente sus objetivos con el diseño web. Información clara y manejable que ayuda al usuario a adentrarse dentro del mundo de la Filmoteca y de sus propuestas cinematográficas de todo tipo. 

9 de set. 2013

Experiencias prácticas de nuestros alumnos: La Fábrica

La Fábrica

Eleani Martínez estudiante del Máster Universitario de Gestión Cultural de la Universitat de Barcelona nos cuenta su experiencia práctica en esta organización cultural.

Las prácticas profesionales del Máster en Gestión Cultural se realizaron en La Fábrica; una empresa de iniciativa privada dedicada a la gestión cultural, que tiene como principal objetivo  la promoción y el desarrollo de la cultura contemporánea, mediante propuestas de calidad, rigurosas y atentas a las necesidades de la sociedad (La Fábrica 2005). Se especializa en la creación de proyectos culturales de alto nivel, gestionados para ser desarrollados por la misma empresa, o como consultora de diferentes entidades públicas y privadas.

La fábrica es una empresa que apuesta por la modernidad, la calidad y la innovación; se encuentra ubicada en la ciudad de Madrid, a un costado del Paseo del Arte o la Milla de Oro del Arte, y se rodea  de algunos de los equipamientos culturales más importantes de la Ciudad .

La evaluación general de las prácticas profesionales es positiva, cumpliendo y superando la misión y los objetivos establecidos, tanto a nivel personal como en el convenio institucional. Las prácticas permitieron desarrollar el conocimiento académico y aplicarlo a una situación real y profesional, observando y sintiendo las capacidades y limitaciones que se tienen en la profesión.

Trabajar con La Fábrica permitió con gran ventaja desarrollar materias vinculadas a la gestión empresarial de la cultura, sobre otras de carácter más político o social. La gestión de colaboraciones institucionales, la captación de recursos económicos y humanos, así como la gestión y coordinación de una producción, fueron los conocimientos que más se desarrollaron de manera práctica.

Trabajar dentro de La Fábrica ayudó a corroborar que la gestión cultural puede ser mirada y realizada de diversas maneras. No es lo mismo desarrollar un proyecto propio, en el que se trabaja desde la idea y la gestión del mismo, a trabajar en un proyecto previamente estructurado, al que se tiene que dar seguimiento de acuerdo a planes en los que no se ha trabajado desde su concepción; Trabajar en Fundación Contemporánea implicó un ejercicio de adaptación en el entorno cultural de la ciudad de Madrid, de la empresa y sobre todo en la apropiación del proyecto Pública 13, llegando a tener una pasión por el desarrollo del mismo.

A raíz de un interés personal que surgió al conocer la calidad de  toda la producción que implica Pública 13, las prácticas  se ampliaron un mes más, para conocer el trabajo interno de los días del encuentro, obteniendo un aprendizaje práctico muy amplio.


Al día de hoy, la evaluación general del proyecto se torna positiva, se queda una experiencia profesional muy enriquecedora y sobre todo un aprecio por un equipo de personas profesionales, que trabajan en la cultura. 

6 de set. 2013

Una anàlisi del projecte cultural Citilab

Informe realitzat per Eulàlia Briz, estudiant del Màster Universitari de Gestió Cultural


INTRO_
El Citilab és un centre per a la innovació social i digital, a Cornellà de Llobregat, fruit de la iniciativa de la Societat del Coneixement i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cornellà. Les seves instal·lacions estan ubicades des de l’any 2007 a l’antiga fàbrica Can Suris, emblema de la Revolució Industrial de Cornellà, que ara aposta per una nova revolució,
la digital. Aquest espai, de grans dimensions i dividit en 3 plantes, és un punt de trobada entre el món físic i el virtual, entre el present i el futur. Podríem dir que el Citilab és una barreja entre un centre de formació, un centre de recerca i una incubadora d’iniciatives empresarials i socials. És un exemple de
“LivingLab”, una organització que busca involucrar a la societat en general en els processos d’innovació, per transferir el coneixement de les noves tecnologies promovent l’alfabetització digital de la societat.
Així doncs, la seva missió és la transferència del coneixement en matèria digital, i amb
un mètode d’aprenentatge propi (el mètode Seed-Evolve-Reseed), en el que Internet i la
tecnologia es consideren un mitjà per innovar i aprendre de manera col·laborativa i
integradora amb el ciutadà. A partir de la idea que l’usuari vulgui desenvolupar,
mitjançant el work in progress es porten a terme els mètodes de treball amb el ciutadà
com a centre del procés. És per això que la implicació entre diferents actors i el treball
en xarxa és fonamental en aquest projecte, i per això es mira de relacionar els ciutadans
amb entitats empresarials i universitàries.
El Citilab és una aposta clara per l’ I+ D, com a generador de xarxes de coneixements,
dels que es podran extreure beneficis per a la societat com en educació, integració
social, dinamisme econòmic i cultura.

ACTIVITATS_
Les activitats que es desenvolupen al Citilab són majoritàriament tallers i workshops
amb Internet i les noves tecnologies com a eina bàsica. La tecnologia es presenta aquí
com un mitjà d’aprenentatge, però no com a objecte d’estudi. Sota el lema “Què vols
fer?” donen al ciutadà l’oportunitat de decidir quines matèries desenvoluparan segons
les seves necessitats i projectes que vulguin realitzar. Per això compten amb un equip
preparat amb tècnics a disposició dels usuaris.
Com a laboratori ciutadà, el Citilab acull uns 27 projectes anualment, tant en l'àmbit local
com internacional. Tots ells es fan en els diferents espais que ofereix l’antiga fàbrica
remodelada. Les 3 àmplies plantes es divideixen en espais dissenyats segons la seva
funció, però alhora versàtils, que permeten canviar distribucions segons els seus usos.
La distribució de les plantes segueix el propi model de gestió del centre. A la planta
baixa, la que es troba a peu de carrer, hi trobem les sales més àmplies per als tallers i
activitats en grup, com la sala d’actes i l’espai open surf amb 50 ordinadors lliures, que
afavoreixen l'entrada dels ciutadans al centre i la interacció per als tallers i la comunitat
citilaber. Més amunt, l’espai es divideix en boxes per acollir les entitats i projectes
empresarials que tenen un acord de residència amb Citilab, lligats a la tecnologia i
innovació, i majoritàriament amb actuació a Cornellà. Disposen també d’espais de
reunió entremig, que afavoreixen la interrelació dels professionals de la tecnologia. I, al
capdamunt de l’edifici hi trobem els platós, dedicats a la producció de tot tipus de
material audiovisual, perfectament equipats, on s’hi realitzen els projectes Social Media
Lab i Musiclab. Podríem drir que aquesta distribució segueix la mateixa missió de Citilab,
de baix a dalt, del ciutadà a l’empresa, de l’oci al negoci.
Per això és important que en un mateix edifici s’hi reuneixin ciutadans i empreses, i
alhora formin part d’una mateixa xarxa de LivingLabs connectada a escala europea.
A més, una dels punts fonamentals per a Citilab és l’alfabetització digital, que cap
ciutadà es quedi enrera amb tanta innovació tecnològica. És per això que programen
activitats específiques per franges d’edat, com el SeniorLab i el Nanolab, i fan partícips
als usuàris del Citilab, les associacions i a les escoles de Cornellà, cedint els espais
gratuïtament i amb personal tècnic que assessora cada projecte individualment.

RECURSOS HUMANS_
La gestió del Citilab està en mans de la Fundació privada pel Foment de la Societat del
Coneixement, constituïda l’any 2003, i impulsada pel pròpi Ajuntament de Cornellà.
Podem parlar d’un model de gestió publica-privada, ja que hi participen tant les
institucions públiques (com l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona, i el Ministeri de
Cultura), i les empreses privades (com Siemens i La Caixa entre d’altres).
Però l’equip de la Fundació que gestiona el centre el formen unes 20 persones,
organitzats amb un organigrama definit, començant pel gerent del centre, i seguint pels
diferents departaments de l’organització. Entre aquests hi ha els departaments
d’Innovació, d’Operacions, de Comunicació i de Finança. En cada departament, a més,
hi ha diversos tècnics, que poden variar de número en funció dels projectes que es duen a
terme amb els usuaris. Tot i tractar-se d’una estructura vertical, s’intenta portar a la
pràctica un model organitzatiu assembleari, amb un lideratge democràtic. Es troben
contínuament en reunions i avaluacions conjuntes per tal d’implicar als seus treballadors
en el projecte del centre, però que al final el gerent n’és l’únic responsable i el que pren
les decisions finals.
Cal destacar, a més, que aquest és un equip multidisciplinari. Tot i que centrin les seves
activitats en la cultura digital i la innovació tecnològica, podem trobar tècnics amb perfils
molt diferents, com antropòlegs, sociòlegs, i periodistes, i només 4 de tot l’equip en són
enginyers. Aquesta varietat de disciplines respon a l'eficàcia d’un model heterogeni,
que ajuden a que l’estructura sigui flexible i s’adaptin fàcilment als canvis de projectes i
departaments, gràcies al treball en xarxa.

COMUNICACIÓ I MÀRQUETING_
Com és d’esperar en un centre tecnològic, les principals vies de comunicació són
Internet i les xarxes socials, que administra el propi departament de Comunicació.
Tenen web pròpia, d’estil modern, ben classificada, i amb imatges i vídeos d’alta
resolució, amb un caràcter més aviat informatiu. Tenen un calendari que actualitzen
segons les activitats que s’hi fan, i apartats específics, per a cada projecte, per a les
empreses en residència i per a les comunitats citilabers. Intenta resumir què és citilab,
què s’hi fa, i qui hi participa.
A part de la web tenen altres vies de comunicació molt més interactives i participatives,
com la pàgina de Facebook (amb uns 3.400 usuàris i una mitjana d’edat de 35-45
anys), Twitter (amb uns 7.500 seguidors) i Youtube (amb 241.000 visualitzacions).
Solen ser els usuaris que participen en workshops i cursos els que comenten i difonen
el què es fa a Citilab mitjançant aquestes vies, donant la seva pròpia opinió, com a nou
boca-orella tecnològic.
Però cal dir que aquestes noves vies de comunicació no són utilitzades precisament per
un dels seus públics objectius, els iniciats en les noves tecnologies. Falta comunicació
directa en l’entorn on està ubicat el centre. Des de fora el ciutadà veu una fàbrica
remodelada, però no hi ha cap indicador de què s’hi fa, cap roll-up o pancarta visible,
només el nom de Citilab. I així el món virtual en el què treballen no es materialitza en el
món físic. Esperen a que la gent amb iniciativa obri la porta de vidre i preguntin “què puc
fer aquí”.

FINANÇAMENT_
Tot i ser un centre publico-privat gestionat per una Fundació pivada, hi ha una voluntat
municipal darrera d’aquest projecte, en el que s’hi han implicat l’Ajuntament de Cornellà
del Llobregat, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura. Tots
aquests organismes financen una bona part del centre, prop del 75% dels ingressos
totals. Només l’Ajuntament de Cornellà destina 670.000 euros de pressupost anual, del
total de 2 milions de les subvencions que reben.
L’altra part dels ingressos s’aconsegueixen a través d’entitats privades, com Siemens i
La Caixa, que destinen uns ingressos segons els projectes que hi estiguin interessats,
com el Red Fractal i MITyC’11, que sumen uns 12.000 euros, i responen a la voluntat de
connectar projectes de ciutadans amb empreses que ho financen.
Com a recursos propis aconsegueixen uns 300.000 euros anuals de l’explotació de
l’activitat, amb les prestacions de serveis, el lloguer d’espais a entitats, i les quotes dels
usuaris; tots ells a preus públics, ja que es tracta d’un equipament municipal.
El fet que hi hagi entitats que tenen les seves oficines al Citilab, com el cas de l’agència
d’innovació industrial Innobaix, té doble recompensa, no només ajuden en el
finançament del centre, sinó que també potencia la sinergia entre elles.
Un altre fet a remarcar en el finançament és l’actual política de reducció de les
subvencions públiques, pel que Citilab també s’en veu afectat. Això ha obligat a una
contenció pressupostària, amb la idea de buscar una sostenibilitat i de seleccionar millor
els projectes a desenvolupar segons els seus valors en la ciutadania. És a dir, a filtrar
més en què s’inverteix, buscant la qualitat, i la participació econòmica del sector privat.

CONCLUSIÓ_
El Citilab és una proposta d’aproximació ciutadana al món tecnològic molt encertada.
Avui dia és molt important el coneixement de les eines tecnològiques per part de la
ciutadania, ja sigui per a necessitats personals com professionals.
Des de les aules de les escoles s’està impulsant un nou mètode de treball amb la
utilització de la tecnologia com a eina per aprendre. Hi ha una consciència tecnològica
en l’agenda de govern, que intenta traslladar-ho a la ciutadania mitjançant projectes en
diversos centres.
El citilab està pensat per aglutinar totes les franges d’edat entorn un sol tema, la
tecnologia, i amb un model propi d’aprenentatge que es basa en el què el ciutadà
necessiti. Work in progress, treballant mentre s’aprén.
I si d’aquest aprenentatge s’en poden treure resultats econòmics molt millor. És per això
que el projecte té coherència en incentivar la participació empresarial, i la creació de
xarxes de treball amb el mateix denominador comú, la innovació tecnològica.
Com a projecte relativament nou, van en el bon camí per crear una nova societat
cohesionada i participativa, gràcies a les xarxes creades. Però falta fer una reflexió
entre l’espai que ocupen i l’espai en el qual treballen. Des de fora de l’antiga fàbrica de
Can Suris no hi ha cap element que ajudi a entendre què s’hi fa a dins actualment. I el
ciutadà del carrer no ho té fàcil si no és entrant per la porta i preguntant, cosa que no té
coherència en la cerca de la participació ciutadana el fet d’esperar-los a què facin el
pas i entrin. S’els ha de convidar explícitament, i si cal, amb projeccions a la façana o
amb exposicions de projectes. S’ha de buscar relacionar el món virtual amb el món real.

5 de set. 2013

Experiencias prácticas de nuestros alumnos: Instituto de Cultura de Barcelona



Instituto de Cultura de Barcelona

Nuestros alumnos nos relatan como vivieron su proceso de prácticas en una organización cultural. Aquí tenemos el caso de José Manuel Arias Delgado estudiante del Máster Universitario de Gestión Cultural

El Instituto de Cultura de Barcelona (ICUB) fue creado en 1996 con la intención de reunir en un único órgano todas las funciones en materia de cultura llevadas a cabo, hasta aquel entonces, por el Área de Cultura del Ayuntamiento, el Institut Municipal Barcelona Espectacles y el Centre gestor de museus. Además de construirse como uno de los principales activos ante el desarrollo y la proyección de la ciudad, a través de la gestión de los equipamientos y servicios culturales municipales, el ICUB tiene como principales objetivos:
  •  La creación, gestión y mantenimiento del patrimonio artístico, científico, tecnológico, natural y documental de la ciudad.
  • La explotación comercial de los bienes y actividades del Instituto.
  • La difusión de la cultura entre los diferentes barrios y distritos de Barcelona.
  • El impulso, sin ningún ánimo de lucro, de las actividades de los sectores culturales.
  • El fomento de la presencia en la ciudad de industrias y equipamientos culturales.
  • La promoción de las actividades culturales y de ocio que se lleven a cabo en la ciudad.
  • El apoyo a la iniciativa creativa de la ciudadanía.


Sean cuales sean las funciones de un becario, un proceso de prácticas siempre es positivo. No sólo por las posibles responsabilidades que se puedan desarrollar durante el período, sino también es positivo por el aprendizaje sobre el sector y la toma de contacto con los profesionales que en él participan.

En el departamento de patrocinio del ICUB he llevado a cabo desde las tareas que pudieran parecer más simples, como pedir la talla de calzado de Niña Pastori a su representante, hasta las más complejas como tratar con la responsable de actividades culturales de La Caixa para proponerle un patrocinio. Me han enviado a hacer fotocopias, pero también he estado presente en reuniones con los responsables de Unilever, patrocinador oficial del Grec Festival de Barcelona. He tenido que realizar infinidad de hojas de cálculo y sin embargo he sido el encargado de realizar la herramienta básica para la coordinación de los patrocinadores y las campañas de comunicación de La Mercè.

En definitiva, considero que en el ICUB he llevado a cabo el trabajo de un gestor cultural de administración pública, que a veces tiene que lidiar con tareas poco apasionantes pero que en ocasiones siente el compromiso de hacer llegar la cultura a la ciudad en la que trabaja. Y esto lo he vivido sobre todo en tareas tales como la propuesta de patrocinio a La Caixa, el archivo y la recogida de datos con el objetivo de desarrollar los planes comerciales de los patrocinadores o la realización del manual de aplicaciones de cada logotipo y patrocinio para La Mercè. En estas tareas no se podía perder de vista el elemento público, ya que era muy importante para desarrollar los planes comerciales y que la relación entre patrocinador e ICUB fuera óptima.

A todo ello, hay que sumar evidentemente la oportunidad de poder trabajar con cuatro personas que suman entre ellas casi 100 años de experiencia al servicio de la administración y otros tantos al delicado trato con la empresa privada. De todas y cada una de ellas he podido absorber un savoir faire y la pasión por una profesión (la del que trabaja con patrocinadores, mecenas o colaboradores) que requiere altas dotes de relaciones públicas y una capacidad de adaptación camaleónica.


4 de set. 2013

Jornada UB 27 de septiembre: Un Análisis crítico de los modelos de Gestión de Audiencias.




Lugar: Aula Magna de la Facultad de Geografía e Historia. C/ Montalegre, nº 6, 4ª planta, Barcelona 
Fecha: Viernes, 27 de septiembre de 2013 

Presentación: 
La finalidad de la mayor parte de los equipamientos culturales consiste en difundir a audiencias cuanto más amplias mejor una producción artística o patrimonial singular, ligada a su especialización y misión. Este objetivo, heredero del paradigma de la democratización cultural, explica el esfuerzo para acercarse a los usuarios potenciales con ofertas motivadoras y accesibles, propuestas que hace falta acompañar de las correspondientes estrategias de difusión y comunicación adaptadas a las peculiaridades del producto, del territorio y de las comunidades destinatarias. 
Sin embargo, el esfuerzo comunicador (prensa, cartelería, envíos o hasta toda la difusión a través de les redes sociales) no siempre va acompañado de los mecanismos que permiten conocer las posibilidades, demandas, expectativas y hábitos de consumo cultural de las diversas tipologías de públicos potenciales. La creciente necesidad de aumentar los ingresos propios –además de legitimar los recursos externos provenientes del erario público, el mecenazgo filantrópico, el patrocinio empresarial o la publicidad –, hace más perentorio que nunca disponer de instrumento de conocimiento e interacción con los públicos. No es extraño, entonces, que de forma creciente algunos responsables de proyectos culturales consideren la necesidad de establecer con sus usuarios – y la comunidad que los rodea – una relación de largo recorrido, basada en el conocimiento mutuo y la confianza, una relación que los lleve a implicarse en el proyecto y a comprometerse en su desarrollo. 
La necesidad de fortalecer el conocimiento y los lazos con las audiencias y las comunidades de referencia impulsa un número creciente de equipamientos culturales a incorporar metodologías de márqueting relacional. También, a buscar los servicios y las tecnologías más eficientes (adaptadas a les necesidades específicas de cada equipamiento y en términos de inversión inicial y de costos de mantenimiento) disponibles en el mercado. En los diversos sectores culturales hay muchos equipamientos que están explorando el uso de las redes sociales, la gestión directa o indirecta de la venta de entradas, o la creación de bases de datos con tecnología CRM (en inglés, customer relationship management) para poder analizar y segmentar sus públicos. Faltan, asimismo, plataformas de análisis y debate neutrales donde 
comentar las alternativas y el proceso de adaptación de las mismas a las necesidades y posibilidades de los diversos proyectos e instituciones culturales. 

La jornada quiere ofrecer un espacio para el debate conceptual, metodológico y tecnológico sobre las audiencias de los equipamientos culturales, el grado de conocimiento que tienen sus responsables, las metodologías relacionales y el uso de las aplicaciones tecnológicas del mercado. Quiere ayudar a los responsables de los equipamientos culturales (bibliotecas, museos, teatros, auditorios, centros de artes visuales, centros cívicos y culturales, etc.), tanto los de proximidad como los más especializados o de centralidad, a desarrollar, entre la tecnología y el café, estrategias adecuadas para conocer las audiencias de las actividades culturales que ofrecen y conseguir una respuesta satisfactoria y objetiva de los públicos. 

Esta jornada forma parte de una tradicional serie de encuentros abiertos a profesionales de todas partes de España organizados por el programa de gestión cultural de la Universitat de Barcelona. Durante los últimos años hemos querido poner sobre la mesa temas candentes de la gestión cultural, que sobrepasaran los debates conjeturales pero atados a los retos contemporáneos. Hemos intentado hacerlo con el compromiso de acercar de forma rigurosa, analítica y crítica, pero al mismo tiempo cercana a la realidad y a las experiencias de los profesionales. En estos últimos años hemos tratado temas como Paradigmas de futuro para realimentar la acción cultural (2011), Prioridades y nuevos modelos de gobernanza en las instituciones culturales (2010), Conocer los públicos de la cultura (2010), Crecer experimentando: valor y retos de los proyectos culturales (2009), Evaluación externa de proyectos culturales (2008), Externalización de servicios culturales públicos (2007), Medios de comunicación y difusión cultural (2006), Redes culturales y cooperación interinstitucional (2005), o Estrategias participativas de acceso a la cultura (2004). Y para eI próximo 3 de diciembre, estamos organizando conjuntamente FiraTàrrega y el Mercat de les Flors, una jornada titulada ¿Cómo preservar la dimensión cultural del espectáculo en vivo? Retos y modelos para compartir recursos y financiación

¡Os esperamos! 


De la teoria a la pràctica. El cas Fira Tàrrega 2013

Per tercer any consecutiu, tornem a Tàrrega amb els alumnes del Màster oficial de gestió cultural i del Diploma de postgrau en gestió i producció d’espectacles. Fira Tàrrega i el Programa de gestió cultural de la Universitat de Barcelona treballen junts en un període de formació intens dividit en tres fases. A la primera, els màxims responsables comparteixen la seva experiència i coneixements teòrics en els aspectes clau de la gestió de l’esdeveniment (producció general, equip professional, àrees, comunicació, transformació ciutat, gestió econòmica-financera, etc.). A la segona, la més intensa, els estudiants viuen en primera persona el desenvolupament de la fira: realitzen visites tècniques als espais clau, són presents a les activitats dirigides als professionals i col·laboren en la producció tècnica de diversos equipaments i àrees de representació. Així, observen i analitzen in-situ i des d’una perspectiva de futurs gestors culturals el procés final i més important d’aquest gran esdeveniment. Finalment, a l’octubre, ens tornarem a trobar amb els responsables per compartir i explicar les nostres vivències en aquests dies.


Una experiència molt enriquidora en la que a més de posar en pràctica aspectes teòrics i conèixer de prop aquesta gran fira de referència internacional,  s’afavoreix la creació d’un espai per conviure entre alumnes dels diferents programes i per crear sinergies entre diversos professionals de l’àmbit cultural.